Què pensen els rectors


Traducció de l’entrevista realitzada per Celia Baña a Ángel Gabilondo publicada a Ibercampus

Pel seu interès la transcric íntegrament.

Els rectors de les universitats públiques han posat sobre la taula dues qüestions de crucial importància per al futur de la Universitat espanyola: la necessitat un nou sistema de finançament i el canvi de calendari per a adaptar-lo a Europa. Sobre aquest i altres assumptes, ibercampus.és ha parlat en exclusiva amb el president de la CRUE, el també rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Ángel Gabilondo.

P.- Ha posat el tema del finançament en el centre del debat, cap a on ha d’encaminar-se, al seu judici, el futur sistema de finançament de la universitat espanyola?

R.- Perquè existeixi un adequat finançament és necessari comptar amb una adequada autonomia universitària, i que compleixi tres requisits fonamentals: que sigui equitativa, suficient i eficient. Les dades dels últims informes mostren un finançament del sistema universitari que no és suficient. A un major finançament cal contribuir amb una transparència major en la gestió universitària.

P.- Com valora el fet que el 70% de les universitats públiques hagin renunciat a presentar nous graus adaptats a Europa per al pròxim curs?

R.- És important concretar que aquest és solament el primer termini per presentar nous graus adaptats a Europa. Les universitats tenen fins al 2010 per a presentar-los. L’adequació a l’Espai Europeu duu amb si també una progressiva adequació del sistema, que necessitarà una adaptació en els pròxims anys. En general, els canvis a les universitats privades són més ràpids que a les públiques, ja que aquestes últimes tenen uns processos diferents. L’important, en qualsevol cas, és la interrelació entre el conjunt d’universitats dintre del procediment d’adaptació que s’allargarà durant els pròxims anys.

P.- Una de les seves propostes és el canvi en el calendari universitari per fer la seva adaptació a Europa. En què consistirien els canvis? Tenen previst la seva aplicació per al pròxim curs o es contempla com una iniciativa a mig/llarg termini?

R.- El canvi del calendari universitari és una iniciativa que es va a debatre inicialment dintre de la CRUE. Aquesta qüestió s’emmarca dintre de l’adaptació progressiva de les universitats a l’espai europeu. Però vam parlar d’un debat que no és intern, sinó que també està dirigit a tota la societat, un assumpte de tots, ja que va més enllà del simple calendari acadèmic. Parlem de l’ensenyament, però també de la vida dels espanyols que veurien el seu dia a dia canviat. Confio que la necessària posada en comú entre les universitats espanyoles desembocarà en un debat públic sobre aquest tema que culmini en un consens general.

P.- La nostra Universitat queda lluny de les millors del món en els rànquing internacionals. Quins són els principals mals dels quals està afligida?

R.- Jo sóc un defensor de l’excel·lència del sistema universitari, que no cal confondre amb el terme elitisme, del que no sóc partidari. Estem encara en el camí a aquesta excel·lència, però encara lluny, el que es veu és un distanciament dels estudiants respecte de les formes d’ensenyament, una quantitat desmesurada d’apunts, fotocòpies, ensenyaments no suficientment innovadores. És important ésser crítics per a justament poder avançar, perquè tenim uns excel·lents docents i molts mitjans. En aquest punts hi ha altres models universitaris que conten amb un sistema mixt que combina lliçons, conferències, teoria i pràctica, i que aposta per un seguiment més personalitzat de l’estudiant. Tampoc cal oblidar que en recerca estem avançant d’una manera extraordinària fins a trobar-nos avui entre els 10 millors països a nivell mundial. Totes les universitats, públiques i privades, hem de treballar molt conjuntament per aconseguir un sistema excel·lent, al que arribarem junts.

P.- Hi ha carreres en perill d’extinció?

R.- No crec que hi hagi cap titulació en perill d’extinció. El que crec és que caldrà treballar en un model d’estudis troncal, per exemple, no cal que totes les filologies comencin el seu itinerari singularitzat des de primer curs. Però no és qüestió de fer desaparèixer títols, encara que les universitats haurien de treballar per tal que alguns estudis no es repeteixin en totes elles.

P.- Parlem ara del professorat, cal rejovenir la plantilla docent? Com es va a portar a terme o s’està portat a terme ‘el seu reciclatge’ per a adaptar-se a la nova forma d’ensenyar que implica Bolonya?

R.- Crec que les universitats necessiten renovar-se. I per a això és important incorporar gent jove. És necessari que les universitats s’adaptin als models de Bolonya, però també és important ésser conscient que aquesta adaptació no es podrà fer en dos dies. Serà un procés en el qual totes les universitats tindran la seva veu i en el qual és summament important que estiguem més units que mai.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació