El Far publicava divendres un article sobre el començament de les tasques del consorci que impulsa Biopol a l’Hospitalet de Llobregat i el que té un paper cabdal la UB.

Dissabte el Dossier Econòmic de Catalunya publicava una entrevista amb l’exconseller Andreu Mas-Colell i president de la Barcelona Graduate School of Economics. Com ens té acostumats Mas-Colell, en aquesta entrevista, a més de parlar dels postgraus de nivell internacional, parla encertadament del necessari equilibri entre la docència i recerca universitàries i de la necessitat de compensar bé a la gent de talent.

L’AVUI, El País, La Vanguardia i El Periódico recollien dissabte la notícia, a la que ja em vaig referir específicament en aquest bloc, de l’ensenyament de Medicina a la UPF, que farà conjuntament amb la UAB. Destaquen aquests diaris que els alumnes faran pràctiques des de primer curs.

Diari de Terrassa i El Punt recollien dissabte que l’edifici Nexus III del Parc Científic de la UPC, que es construeix darrere MercaVallès, entre Terrassa i Sabadell i que s’inaugurarà d’aquí dos anys, prioritzarà el sector de l’aeronàutica. Costarà 16 milions d’euros i és el tercer que finança el Consorci de la Zona Franca.

Es lamentaven El País i La Vanguardia de dissabte. Les PIMEs del sector alimentari fan poca recerca, desenvolupament i innovació. Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el 38,6% d’aquestes empreses no fan R+D+i; tenen poc futur.

El País del diumenge publicava que la Generalitat vol canviar la seva política d’ajudes als universitaris. Al marge del doctorat, la majoria de les ajudes actuals als estudiants, o bé són beques o són ajudes per a poder fraccionar el pagament de la matrícula. En el futur, l’objectiu és combinar dos tipus d’ajudes: les beques i els préstecs – salari. Aquests últims ja existeixen per a postgraus i estudiants desplaçats fora de la seva comunitat autònoma, però es busca estendre’ls i donar-los l’aval de la Generalitat. Es pretén concentrar els préstecs a partir de tercer curs i mantenir el gruix de les beques en els dos primers, segons el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. No tinc dubte que és una bona mesura però produirà moviments contraris. Els fons de les beques no estan traspassats a les autonomies. Hi ha un requeriment d’incompetència de la Generalitat davant el govern central.

El País a la mateixa pàgina publica que la UB puja en Medicina. Diu que per segon any consecutiu, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) ocupa el lloc 107 entre les millors del món, segons la classificació que elabora la Universitat Jiao Tong de Shanghai. A nivell global, la UB és l’única universitat espanyola que està entre les 200 millors del món, segons la classificació de la universitat asiàtica, que agrupa a 500 universitats repartides per tot el món. Per a elaborar aquesta classificació es tenen en compte, a més dels premis Nobel sortits de cada universitat, les publicacions sobre investigacions altament citades i aparèixer de forma significativa en les més prestigioses, diu Josep Samitier, vicerector d’Innovació i Programes Internacionals d’Investigació de la UB. La classificació de la Jiao Tong de Shanghai està dominat per les universitats nord-americanes i britàniques. De les cinc primeres, quatre són nord-americanes. Harvard (Estats Units) i Cambridge (Regne Unit) són les dues primeres, seguides de les també nord-americanes de Stanford, Berkeley i Massachusetts. Miquel Duran a Edunomia critica diu el Miquel Duran que d’aquest assumpte en vaig parlar fa poc: el rànquing és mal fet. El dia 29 ja vaig parlar d’aquesta notícia a La UB i el rànquing de Xangai. I fa uns mesos ja vaig donar una llarga explicació sobre el valor d’aquests rànquings a Els rànquings d’universitats i la qualitat de la universitat catalana on valorava el que representen i els seus problemes.

El Punt publicava diumenge la defensa que el conseller Josep Huguet feia del procés de Bolonya. El conseller assenyalava que les pors de privatització que les últimes setmanes s’han sentit en el món estudiantil i per part d’alguns professors universitaris com ara Ramon Franquesa, de la UB, i l’exrector de la UPC, Josep Ferrer, són una «bajanada» que només respon a una «visió conservadora». Tot i aquestes crítiques d’un exrector, en l’adaptació de la universitat catalana a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) sembla que govern i universitats no presenten fissures i fan pinya. Per Huguet, si ara no es fan els canvis necessaris sí que hi haurà una «autèntica privatització» de la universitat, ja que a la pràctica suposarà «perdre el tren de l’economia industrial» i de retruc el de l’estat del benestar. «La universitat té una gran responsabilitat social, i si no canviem el model actual ens quedarem a la cua del món», segons Huguet, per a qui parlar de perill de privatització és com cridar «el papus», que mai no arriba. Per Huguet, el pla de Bolonya és una decisió de la Unió Europea que s’«ha de complir» i presenta «aspectes complicats», tot i que per a Catalunya representa una «gran oportunitat» perquè, entre altres aspectes positius, «supera les barreres estatals i implanta un model de pedagogia diferent». Diu més coses. Molt bé aquesta vegada per la contundent opinió d’Huguet. He dit sovint, també, que totes aquestes opinions anti-bolonya són bajanades pròpies de nostàlgics i il·luminats.

El Mundo de diumenge publicava una conversa amb el president de la Universitat de Georgetown en la que deia que vol com sigui convertir la seva universitat en una universitat global. Parla amb molta gent de tot el món i reconeix que no sé sap ben bé com fer-ho.

El Público posa avui de manifest el fracàs de la tecnologia per reformar els mètodes docents. Ho demostra Sergio Monge en la seva tesi doctoral a la Universitat del País Basc. Cal una reflexió perquè si és així la cosa és greu i, al meu parer, té raó. Podeu descarregar la tesi doctoral aquí.

El País publica un article que titula Cervells importats. Parla del Centre de Regulació Genòmica creat fa set anys gràcies a Andreu Mas-Colell. Està al Parc de Recerca Biomèdica de la UPF i atreu a científics de tot el món. Val la pena llegir aquest article.

El Público publica una entrevista amb Jon ‘Maddog’ Hall, President de Linux Internacional. Diu que les patents han de beneficiar a les persones, no a les empreses. Excel·lent entrevista per a tots aquells interessats en el programari lliure i, també, pels que estan en contra.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació