Traduït de Madrid+d que el treu d’un document de Cordis

A l’hora que evolucionen i s’amplien les fronteres de la recerca i progressen les nostres tecnologies, cada vegada resulten més complexes i costoses les demandes d’infraestructures de recerca noves, modernitzades i sofisticades, que sovint desborden la capacitat d’un grup de recerca aïllat, una regió i fins i tot d’un únic continent.

Amb la creació del Fòrum d’Estratègia Europea d’Infraestructures de Recreca (ESFRI) i del Grup de reflexió en matèria d’infraestructures (eIRG) s’ha donat un pas endavant cap a una millor planificació del desenvolupament d’infraestructures de recerca a nivell europeu. En 2006 el ESFRI va elaborar la primera full de ruta europea per a les infraestructures de recerca de gran envergadura noves i modernitzades. Aquesta full de ruta presenta 35 projectes d’infraestructures de recerca que es consideren vitals per al desenvolupament de la ciència i la innovació a Europa.

No obstant això, aquestes iniciatives no basten per si soles, segons Norbert Kroos, President del Grup d’Experts per al EEI. En un recent informe publicat per aquest grup i titulat «Developing world-class research infrastructures for the European Research Area (ERA)» %[Desenvolupament d’infraestructures de recerca de primer nivell per a l’espai europeu de recerca (EEI)], el Sr. Kroos escriu: «Avui el principal repte és establir un procés que transformi les idees en pràctiques, complementar el “què” amb el “com”».

A l’informe se suggereix que el primer pas que hauria de donar-se en aquest procés seria millorar l’eficiència del finançament destinat a les infraestructures existents i futures i incrementar els fons de finançament. A fi d’assegurar una millor assignació dels recursos, a l’informe es recomana l’elaboració de directrius per a l’avaluació de les infraestructures de recerca.

Quant a incrementar els fons de finançament, s’ha d’animar als consorcis que desenvolupen aquestes infraestructures a treure més partit dels diversos instruments de finançament, com els fons estructurals de la UE, els préstecs del Banc Europeu d’Inversions, les associacions públiques i privades i els incentius fiscals. Simultàniament, els Estats membres haurien d’augmentar el seu finançament i coordinar les seves prioritats amb les exposades per l’ESFRI, perquè les infraestructures de grandària petita i mitja s’integrin amb les de major grandària, segons els autors de l’informe.

La gestió de la pròxima generació d’infraestructures paneuropees és altra qüestió que ha d’atendre’s. Per funcionar amb eficiència, aquestes noves infraestructures requeriran estructures jurídiques i de governança que resultin fàcils de crear i usar. A l’informe se suggereix crear organitzacions intergovernamentals que disposin de marcs jurídics adaptats i dirigeixin les infraestructures. Serien similars a organitzacions actuals que funcionen bé, com el CERN (Consell Europeu de recerca Nuclear) i l’ESO (Observatori Europeu Austral). Com alternativa, a l’informe se suggereix el desenvolupament d’una estructura jurídica a nivell comunitari per a les institucions de recerca interessades.

A part de les infraestructures de recerca físiques, en l’informe es recorda que la creació d’infraestructures electròniques revesteix la mateixa importància per a la prosperitat futura d’Europa, pel que haurien d’incloure’s en una política coherent en matèria d’infraestructures de recerca. Europa hauria de reforçar la seva estratègia relativa a les infraestructures electròniques, segons els autors de l’informe, impulsant la creació de comunitats virtuals de col·laboració entre investigadors i assegurant-se de la inclusió i la participació d’estudiants i investigadors de tota Europa en els nivells més elevats de la societat del coneixement.

L’informe també es refereix al paper d’Europa en les infraestructures de recerca mundials. Es recomana que s’especifiqui o es creu un fòrum adequat on puguin debatre’s les infraestructures de recerca mundials i on «Europa parli amb una sola veu». Així mateix, hauria d’elaborar-se un conjunt de directrius estratègiques per ajudar a prioritzar la participació europea en aquestes instal·lacions extracomunitàries. A més, els autors de l’informe insten a la Comissió Europea a promoure la creació de plans específics de mobilitat per a permetre les relacions d’investigadors amb instal·lacions de recerca de fora d’Europa i viceversa.

L’informe conclou ressaltant la importància de disposar d’un mecanisme de coordinació entre les parts interessades, inclosos els Estats membres, l’ESFRI, les organitzacions de recerca i la indústria, per a abordar les qüestions plantejades en l’informe. Aquest mecanisme garantiria l’aplicació efectiva d’una política coherent en matèria d’instal·lacions de recerca paneuropeas. La Comissió Europea es trobaria en la millor posició per a assumir un paper de protagonisme pel que fa a desenvolupar aquest mecanisme estratègic de coordinació. Podria ser un «Programa Europeu d’Infraestructures de recerca» basat, per exemple, en el reeixit programa europeu sobre la fusió amb accions nacionals i europees bé integrades, segons opinen els autors de l’informe.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació