Enric I. Canela

Ahir El Periodico publicava un article de Manuel Cruz, catedràtic de la Facultat de Filosofia de la UB. L’article en qüestió tractava de les jubilacions anticipades, concretament de la de Jordi Llovet, catedràtic de Filologia, qui va impulsar els estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB.

La implantació d’aquests estudis a la UB els vaig viure en primera persona, ja que em va tocar defensar la seva implantació i convèncer a la Generalitat que no implicava una despesa important, ja que en tractar-se d’uns estudis de segon cicle i ser la UB la primera universitat en l’àmbit de les lletres de Catalunya, no tenia sentit que no impartís aquests estudis. La cosa va sortit bé, no cal dir que qui em va donar argumentacions i memòries va ser Jordi Llovet. Un cop assolit l’objectiu jo ja poc vaig seguir el tema, entre altres coses perquè vaig deixar aquestes responsabilitats.

Ara Jordi Llovet deixa la docència, pel que he llegit, enfadat perquè les assignatures d’aquesta disciplina deixaran d’impartir-se. Mala notícia de la que Bolonya no té la culpa. Els gestors  d’aquest tema poden estar cometent alguns errors, no m’atreveixo a ficar-me massa en el tema de les filologies, però si en general. Jo no veig cap problema en què, com fan al Regne Unit, surtin titulats en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, no sé si amb el títol però si amb l’especialitat. Si això no s’està plantejant així serà perquè la Facultat de Filologia no ho considera adient. I aquí serà on rau el problema.

Això no obstant, voldria parlar de les jubilacions anticipades. La qüestió és que es jubilen anticipadament els que treballen, els que fan recerca i mes es dediquen a la universitat. Volen continuar, encara que cobrin menys, deslliurats de l’excés de pressió que representa, en alguns casos, poder dur una bona recerca i atendre les obligacions que comporta la universitat. Els que no fan res, que hi ha molts, no es jubilen anticipadament. Continuen cobrant igual, donen les seves classes i poc més.

Malauradament aquest mecanisme, en teoria útil, en ser voluntari, poc acabar sent una selecció negativa, traient del mig els més vàlids i deixant als que poca feina fan. Conec ja molts companys, magnífics investigadors que estan pensant en jubilar-se anticipadament només per deixar la docència.

4 respostes a “Selecció negativa a la universitat”

  1. a 23 març 2008 a les 8:58 Anna

    Llàstima, així només aconseguirem descapitalitzar la Universitat. Caldria algun mecanisme alternatiu a la prejubilació que premiés qui ha dut una bona carrera com a investigador. Aquest premiar podria consistir, simplement, en deslliurar-los de la docència per dedicar-se en exclusiva a la recerca, per poder preparar el relleu al capdavant dels grups d recerca en la darrera etapa de la vida laboral. Així s’asseguraria la viabilitat dels grups i de les línies d recerca fortes. I se’ls reconeixeria, implícitament i explícita, la dedicació i l’excel·lència en la trajectòria.

  2. a 23 març 2008 a les 10:09 enriccanela

    Anna,
    ja s’intenta això, però és un problema financer. Hi ha un munt de gent de segons quines àrees que no fa recerca i dóna quatre classes i es dedica a coses seves. Els que fan recerca competitiva i docència estan a més presió i llencen la tovallola.

  3. a 24 març 2008 a les 10:52 Anna

    Enric,

    És el tema de sempre: les limitacions pressuportàries amb qu`es treballa. De vegades tot ho sumem, mentalment, a despeses quan s’hauria de llegir com a una inversió (per això tenim plans estratègics, per traçar camins de llarg recorregut!). Cal implementar sistemes de distribució de recursos discriminatoris. Ja sé que a les administracions públiques això és políticament incorrecte i als que defensem postures com aquesta se’ns mira malament: mercantilització, privatització,… (et sóna dels estudiants i Bolonya, no?). Doncs discriminant on invertim els recursos i on no, discriminant recompenses i incentius exercim la responsabilitat que se’ns demana. D’altra manera (conformant-nos amb llaurar amb els bous que tenim, amb tots) no som l’exemple d’una bona administració, i menys pública.

  4. a 24 març 2008 a les 11:28 enriccanela

    Anna,
    El tema és que no es pot obligar al funcionaria treballar. Mira, hi ha un munt de gent que dóna les classes i se’n va, d’àrees on la recerca és, diguem-ho caritativament, reduïda. La gent o es dedica o passa a dedicació parcial. Estem pagant gent que treballa, amb sort 240 hores + preparació de classes en lloc d’unes 1.700 que ve a treballar un funcionaria. És això correcte? En aquestes condicions tenen raó els que diuen que amb els recursos que hi ha es podria fer més.
    A partir d’aquí ve la inversió que cal fer, selectivament. El que s’està fent ara no s’aguanta. Som molts els que estem farts. Veiem una crisis econòmica a sobre de les universitats, la nostra a la ruïna, i unes possibilitats grans en àrees concretes. Aquest model de govern no s’aguanta per en lloc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació