Enric I. Canela

Francesc Baltasar es mereix una dedicatòria especial per la seva habilitat en la planificació de les possibles solucions a l’amenaça de manca d’aigua a Barcelona el Govern català un premi extraordinari al treball en equip.

Per una banda Francesc Baltasar argumenta que el govern espanyol li va demanar que callés. Podria ser que ara l’executiu espanyol l’hagués “traït” dient que no sabia res. No seria estrany que els ministres o el president del govern espanyol l’hagués mentit, és especialista en prometre i incomplir. Baltasar els acusa de deslleials, però ell és un conseller del Govern català i res no justifica que mentís als catalans. Res en absolut justifica aquest comportament. En un país democràtic quan un ministre menteix ha de dimitir o l’han de cessar, normalment ho fa, però aquest Govern no deu creure amb l’ètica. És un govern ple de contradiccions.

Per la seva banda, José Montilla ha encarregat un informe tècnic extern sobre la millor forma d’assegurar el proveïment d’aigua a Barcelona després que un estudi del Govern central posés en dubte la solvència tècnica i la veracitat dels mesuraments realitzats per la Conselleria de Medi Ambient de Francesc Baltasar. Confiança absoluta la del president en el seu equip.

Avui Josep Lluís Carod-Rovira ha dit que ‘el problema de la sequera és greu’ i que ‘sovint fa l’efecte que el govern espanyol fa la pinça al govern de Catalunya aliant-se amb l’oposició a l’executiu català’, però divendres Joan Ridao havia afirmat que el seu partit no veu ‘gens clara’ la possibilitat del transvasament del Segre, que considera ‘tècnicament inviable’ perquè ‘no hi ha cabal suficient’. Carod-Rovira no parlava com a membre del Govern sinó com a president d’ERC en el seu consell nacional. Una bona política, intentar tapar les pròpies contradiccions i inconsistències donant la culpa a un altre.

Ho sigui, tenim un conseller de Medi Ambient i Habitatge que menteix, un president del Govern que no se’n refia. Un partit, ERC, que està en el Govern i que el diputat portaveu al Congrés diu una cosa contrària a la que diu el seu president i que a més tots els militants estan en contra del que diu el seu president, si més no sempre hanfet bandera i voten mocions en aquesta línia. Per més INRI dóna la culpa a CiU que l’única cosa que ha fet és dir que el transvasament del Segre des de la capçalera és un atemptat ecològic, no recordo amb quines paraules, però ha dit allò que pensa qualsevol persona amb dos dit de front.

Mentre, un conjunt de “europeistes” tanquen la porta al transvasament del Roine des de la seva desembocadura per evitar la dependència estrangera i per preservar el medi ambient. El Roine és un riu amb un cabal mitjà de 1.850 m3/s mentre que l’Ebre el té de 426 m3/s. Posició absurda l’espanyola i especialment la d’aquest grups polítics suposadament progressistes, més encara quan els que han de vendre l’aigua no posen inconvenient mentre que aportar-la des de l’Ebre implica fer malbé el Delta i un conjunt de conflictes amb altres comunitats.

Defenso que s’abordi aquesta opció amb rapidesa i també que s’abordi amb urgència un model basat en la planificació i l’estalvi. Un país com el nostre no pot pretendre viure com si estigués a tocar a l’Amazones. S’ha d’aprofitar l’aigua, s’han de controlar els regadius, s’ha de preveure quin model de reg s’adopta, s’ha de pensar si és una bona idea instal·lar segons quins complexes residencials sobresaturats a l’estiu sense garantia d’aigua, en fi un Govern ha de pensar que ha de preveure el futur del país. No és suficient pensar que ha de guanyar unes eleccions a la propera convocatòria, això només arruïna un país.

El que estic veien i sentin aquests dies em demostra que així no es pot seguir. Cal una nova cultura de l’aigua però també un Govern amb una nova cultura. A més d’encomanar-se a la Moreneta cal treballar eficaçment. Puc estar equivocat en les meves opcions sobre la gestió de l’aigua, però en això últim no.

8 respostes a “Una nova cultura de l’aigua i un Govern amb una nova cultura”

  1. a 05 abr. 2008 a les 6:36 Elies

    Enric,

    l’espectacle del nostre govern i els partits que l’hi donen suport és vergonyós. Ho has explicat molt bé. També avui, n’Arnera, hi fa referència, amb el seu habitual enginy esmolat.

    Però el que queda, és la sensació de vergonya, de frivolitat, d’improvisació, de falta de criteri, principis i de tot. Tot serveix: la mentida, la manipulació semàntica, etc.

    I alhora res és bo. Un conseller va fent proclames que el seu president nega. Aquest president no se n’enfia dels estudis i les propostes del seu conseller. I el conseller de vicepresidència, no només contradiu el seu portantveu, sinó que a més a més es fot la pitxa un lio i fa un totum revolutm de govern espanyol, oposició… Un autèntic disbarat.

    Sí, crec que podem portar aigua del Roina. Crec, també, que tot això de les desaladores està molt bé… quan funcionin. I quan tinguin energia per fer-les anar. Per què? algú em pot explicar amb la política energètica nefasta -inexistent- d’aquest govern com ens les apanyarem?

  2. a 05 abr. 2008 a les 7:10 enriccanela

    Elies,
    Volia connectar aquest escrit amb el de l’energia però m’ha semblat que el faria massa llarg. Tot el tema de la planificació és un autèntic desastre. Venim d’una estranya cultura de no planificar i ara a sobre tenim un govern ple de gent que està en contra de qualsevol solució lògica, han fet uns discursos antisistema i ara estan atrapats.
    Molta ecologia però a l’hora de la veritat res de res.
    El tema de l’energia no tenen nassos de fer lo front com cal. A hores d’ara o la porten de França o aposten per les nuclears i/o posen cicle combinat.
    Volen posar moilins de vent i ningú els vol. Això és com la rucada dels biocombustibles. Ja vaig parlar sobre això. Porrtaran a la desforestació i a l’encariment dels aliments.
    Quina gent!

  3. a 05 abr. 2008 a les 10:08 Elies

    És clar que ningú no vol els molins de vent. Són una autèntica bestiesa, segons com ens ho mirem.

    A la Terra Alta volen fer un perímetre de 50 kilòmetres de molins de vent alts com la torre Agbar. Collons! per malmetre la terra així prefereixo una nuclear! És que ens hem tornat bojos!!!!

    Prou hipocresia!!!

  4. a 05 abr. 2008 a les 11:34 enriccanela

    Elies,
    Jo això dels molins d event sempre ho he trobat poc pràctic. Això si, sembla que estriguem prenent una opció molt més respectuosa. Quina bestiesa. Sort que l’estatut gràcies a ICV ens reconeix el dret al paisatge.

  5. a 06 abr. 2008 a les 10:28 Ivan

    Més que una nova cultura de l’aigua em penso que més ens valdria cal tornar a la vella cultura de l’aigua, la d’abans d’aquests 20 anys d’irrealisme, que la mancomunitat ja tenia com un eix que ara en diríem estratègic…Són els deures sense fer, i el fracàs de l’eficiència;

    There has arisen in our time a most singular fancy: the fancy that when things go very wrong we need a practical man. It would be far truer to say, that when things go very wrong we need an unpractical man. Certainly, at least, we need a theorist. A practical man means a man accustomed to mere daily practice, to the way things commonly work. When things will not work, you must have the thinker, the man who has some doctrine about why they work at all. It is wrong to fiddle while Rome is burning; but it is quite right to study the theory of hydraulics while Rome is burning. (Chesterton)

  6. a 06 abr. 2008 a les 10:49 enriccanela

    Ivan,
    Més clar i angles no ho pots dir.
    Des de l’època de Franco no s’ha fet res per l’àrea de Barcelona en el tema de l’aigua.
    Records

  7. a 06 abr. 2008 a les 12:07 David

    M’ha agradat molt l’editorial d’avui de La Vanguardia, que ve a dir una cosa que hauria de ser òbvia: la prioritat a data d’avui és assegurar que no hi haurà manca de subministrament d’aigua, i que l’única solució per assegurar-nos-la a curt termini és fer la canonada de Cunit a Cubelles. Un govern seriós hauria de ser valent i fer aquesta obra, encara que això suposi enemistar-se amb aquells amb qui eren tant amics temps enrere. Qui governa ha de saber prioritzar.

    I quan tinguem mínimament assegurat el subministrament, llavors parlem del que cal fer a llarg termini, prioritzant les opinions dels tècnics i amb anàlisis cost-benefici sobre la taula. Si a mi em demostren que les dessaladores són millor solució que el Roine, endavant amb les dessaladores. Però amb dades contrastables.

  8. a 06 abr. 2008 a les 9:02 enriccanela

    David,
    A mi m’han agradat dos articles. Un el de Villatoro a l’AVUI i l’altre el de Barbeta a La vanguardia. Tots van en la mateixa línia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació