Enric I. Canela

M’he quedat de pedra. Aquest migdia he sentit al Telenotícies una notícia que ara he buscat a 3cat24.cat. Diu així: La burocràcia frena un pla perquè la petroquímica de Tarragona deixi d’utilitzar aigua potable.

La situació d’extrema sequera que està patint Catalunya fa que cada gota d’aigua sigui necessària i s’hagi d’utilitzar de manera responsable. Davant d’aquest context, amb l’amenaça de restriccions per a l’ús domèstic, sorprèn que hi hagi indústries que consumeixen aigua potable. És el cas del sector petroquímic de Tarragona que consumeix, cada any, l’aigua potable equivalent a la capacitat dels pantans de Siurana i Riudecanyes junts. L’ACA té damunt la taula un projecte perquè aquest sector utilitzi aigua reciclada però no podrà aplicar-se, almenys, fins al 2011.

La petroquímica no és l’únic cas. L’empresa Repsol també agafa aigua del riu Gaià a través d’un embassament. En el moment en què aquestes gran empreses utilitzin aigua reciclada, es podria recuperar part del cabal ecològic del riu.

Si es pogués aprofitar tota l’aigua potable que avui consumeix la petroquímica de Tarragona, procedent del riu Ebre, es podria abastir la ciutat de dos a tres anys i els recursos del Camp de Tarragona podrien augmentar en una quarta part.

L’ACA està estudiant un pla per fer-ho però sembla que està aturat per problemes burocràtics des de fa uns 4 anys. Així doncs, el projecte no podrà aplicar-se fins, almenys el 2011, quan aquestes indústries s’abastiran de l’aigua de les depuradores de Salou i Vila-seca.

Cal recordar que l’Agència Catalana de l’Aigua és l’ens públic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Realment cal un Govern i no una colla d’afeccionats.

5 respostes a “Agència Catalana de l’Aigua: Un Govern o uns afeccionats”

  1. a 08 abr. 2008 a les 9:04 Elies

    Quina vergonya. És increïble. Després s’omplen la boca (i no d’aigua precisament) de les noves cultures i bajanades varies. Realment a aquest país li cal una sotregada regeneracionista urgentment.

  2. a 08 abr. 2008 a les 9:42 David

    El problema és més general: la burocràcia i la lentitud que hi ha a tot arreu. Entenc que s’han de seguir uns passos però a vegades cal prioritzar i tirar pel dret, tal i quan fan quan els interessa.

  3. a 08 abr. 2008 a les 9:56 enriccanela

    Elies i David,
    Teniu raó, però és que això és el súmmum. Fixeu-vos que la raó és calia que el govern definís les característiques que ha de tenir l’aigua per ser reutilitzada. El tema demana anys. Deu ser el primer país del món que ha de fer aizò i podria ser que en fer-la servir morís una torre de refrigeriació intoxicada.

  4. a 10 abr. 2008 a les 10:23 Iñaki

    I el que es pitjor, a sobre contaminen el Francoli (del qual crec que un 20% mes o menys va a aigua potable), com va passar ara fa un mes on van tenir una fuga de centenars de tones de aigues molt contaminats. El pitjor, no van dir res fins que els ecologistes ho van denunciar i llavors, van tancar el Francoli. I em diuen, aixo no ho se del cert, que fa uns anys les quimiques van “aconseguir” assecar molts dels pous de Tarragona i per aixo es va haver de fer el trasvas del Ebre.

  5. a 10 abr. 2008 a les 8:22 enriccanela

    Iñaki,
    No sabia tot això. Si sortís tota la veritat sobre l’agua…
    Massa anys de no fer res i ara motius polítics eviten que es facin. Des de Franco res. Quina vergonya.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació