Traducció de l’article de Banca Cia publicat a El País del 10 d’abril de 2008
La Universitat de Barcelona (UB) està elaborant una proposta per créixer en el polígon industrial de la Zona Franca. La idea germinal es va plasmar en un conveni subscrit entre la UB i el Consorci de la Zona Franca i es concretarà pròximament amb la presentació d’un pla director.
El projecte suposa crear un eix de recerca entorn de la salut
La UB vol fer-se major en part de les 50 hectàrees que ha deixat d’ocupar Seat, que segueix conservant altres 30 per a naus de magatzems. La immensa pastilla de 500.000 m2 formava part del territori que Seat tenia en concessió fins a 2050. El consorci els ha recuperat després del pagament de 140 milions d’euros a l’empresa automobilística. Ara es planteja el futur.
Aquest futur part de diverses premisses. Una, el polígon està cridat a la reconversió gairebé forçosa perquè l’activitat industrial s’està desplaçant dels nuclis urbans. Dos, el territori del polígon -el conjunt és de 600 Ha- està literalment enganxat a les ciutats de Barcelona -amb un nou barri com la Marina de la Zona Franca amb 10.000 habitatges en perspectiva en els pròxims anys- i a L’Hospitalet amb una potent transformació en marxa i la Fira 2, a cavall de les dues ciutats. I, tres, la necessitat de fixar l’objectiu en sectors d’activitat econòmica lligada a la tecnologia i al coneixement. Aquest diagnòstic és compartit tant per l’Ajuntament de Barcelona com pel propi consorci.
Aquest trànsit cap a la Zona Franca del futur es fa, en part, mirant o seguint la pauta del 22@, en altra temps zona industrial de Barcelona. Per a això, les administracions estan buscant, de nou, l’aliança amb les universitats i les empreses. Si en el 22@ aquesta aliança es va travar de forma especial amb la Pompeu Fabra, que aquest curs s’instal·larà en Ca l’Aranyó, en els terrenys de l’antiga Seat de la Zona Franca és la Universitat de Barcelona la qual pot ser un dels motors de la transformació. Fonts de la UB van explicar que s’està treballant en dues línies diferents. Una d’elles és ampliar i desenvolupar el Biopol i el Parc Científic del campus de Pedralbes, format per les facultats de Farmàcia, Biologia, Física i Química. El Biopol ho conformen actualment la facultat de Medicina de Bellvitge, l’hospital Duran i Reinals i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), als quals caldria afegir l’escola d’Infermeria, també a l’hospital de Bellvitge. “Són centres que treballen amb empreses i grups de recerca que necessiten de més espai. El terreny de la Seat està, a més, a un pas de les actuals instal·lacions -les separa la Gran Via- per la qual cosa aquesta expansió seria natural”, van explicar fonts de la UB.
Les mateixes fonts van precisar que l’altra línia en la qual es treballa és en la creació d’un parc tecnològic de les arts creatives creant espais per a televisions, teatre i cinema. En aquest capítol el Consorci de la Zona Franca busca l’aliança amb Mediapro. La UB no vol, de moment, parlar amb més concreció respecte a calendaris, espais i inversions per a afrontar aquests projectes.
La tercera línia de reconversió està relacionada amb Mercabarna i amb els plans d’impulsar un parc científic i tecnològic agroalimentari que faciliti la instal·lació d’empreses innovadores del sector.
A aquests tres vectors, responsables de l’àrea econòmica del Consistori barceloní, afegeixen un quart: el desenvolupament de tecnologia aeronàutica i espais físics per a aquesta indústria, un sector al que la capital catalana sempre ha ambicionat però que, ara com ara, es mostra poc favorable en favor de Madrid.