Segons diu avui La Vanguardia, Espanya està bastant avançada en la societat de la informació i se situa per sobre de la mitjana europea en serveis com el de ‘eGobierno’ -per a la interacció dels ciutadans amb els organismes governamentals- o la disponibilitat de banda ampla.

Brussel·les constata que el progrés és lent i encara està per sota de la mitjana quant a l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en les llars espanyoles i l’àmbit comercial, segons l’informe publicat per l’Executiu comunitari sobre l’evolució del pla d’acció europeu ‘i2010’ per a l’ocupació i el creixement en la societat de la informació.

A l’analitzar les dades sobre banda ampla, l’informe assenyala que el nombre de línies ha continuat creixent a Espanya durant el passat any (del 15,2% al desembre de 2006 al 18,3 al gener de 2008), però ho ha fet a un pas més lent que la mitjana dels Vint-i-set (20%). Gairebé quatre de cada cinc connexions a la banda ampla a Espanya es realitzen amb ADSL i la principal plataforma alternativa és el cable.

Segons aquestes xifres, els espanyols utilitzen Internet principalment per a descarregar o utilitzar arxius de música i videojocs (25%), llegir periòdics i revistes (24%) i escoltar o veure ràdio i televisió (17%). En tots aquests casos, Espanya es col·loca lleugerament per sobre de la mitjana europea, no així en altres serveis com la banca a Internet, de la qual solament són usuaris habituals el 16% dels espanyols. Tampoc arriba a la mitjana europea en el que a enviament de correus electrònics es refereix (42% dels usuaris habituals a Espanya enfront del 48% en el cas dels Vint-i-set) ni per a la recerca d’informació (42% enfront del 47%).

En general, només el 42% de la població espanyola és usuària habitual dels serveis de la xarxa, no molt lluny de la mitjana europea (48%) però en el lloc 17 en el rànquing de països. Sí ofereix resultats molt positius, segons destaca l’informe de la Comissió, quant a les connexions a banda ampla de les empreses espanyoles (90%), en el segon lloc de la classificació per països.

L’avaluació de Brussel·les també indica un avenç considerable en 2007 en el que a serveis públics bàsics disponibles en la xarxa es refereix. Després d’un període de progrés limitat, l’informe considera una dada significativa la plena disponibilitat en la xarxa d’aquests serveis en un 70%, enfront del 55% de l’any anterior.

En termes generals, el portaveu comunitari de Societat de la Informació i Mitjans, Martin Selmayr, va celebrar els progressos registrats en aquesta matèria en els Vint-i-set i va afirmar que és una prova que han convertit les tecnologies de la informació i comunicació en una prioritat de les seves polítiques.

Més de 250 milions d’europeus utilitzen regularment Internet en l’actualitat, després que en 2007 es registressin 50 milions de nous usuaris habituals de la xarxa. Segons l’informe de la Comissió Europea, el 80% d’aquests usuaris habituals disposen d’una connexió amb banda ampla i el 60% dels serveis públics de la Unió estan plenament disponibles a través d’Internet. La tecnologia de la informació s’ha convertit en motor de l’economia europea, va insistir Selmayr.

En un comunicat, Brussel·les va explicar aquest dijous que tots els Estats membres consideren el desenvolupament de les TIC com un dels principals resultats dels seus programes de reforma estructural, mentre que les institucions comunitàries han promogut la creació d’un mercat únic per als serveis en la xarxa i augmentat els fons destinats a la investigació.

La comissària del ram, Viviane Reding, va destacar que aquests avenços han reforçat la competitivitat d’Europa en els mercats internacionals i que, a més, ha millorat la vida diària dels europeus. No obstant això, va advertir que certes regions de la UE romanen a la cua i no estan plenament connectades. Per això, va demanar als Vint-i-set majors esforços per a cobrir les llacunes, desenvolupar els serveis de comunicació transfronterers i aquells que han d’arribar fins a les regions rurals o allunyades.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació