Enric I. Canela

El Periódico publica un article en el que comenta l’opinió del conseller Josep Huguet que aposta per recórrer als préstecs o crèdits salari per finançar almenys determinats màsters, pels quals considera que s’ha de demanar un preu que s’ha d’aproximar al seu cost.

Diu que els préstecs que concedia el Ministeri d’Educació no s’esgoten perquè la gent està acostumada a demanar un préstec per al pis, però no es vol hipotecar per obtenir una formació. La cultura del país ha de canviar perquè el cost de la formació és una inversió, no una despesa.

També que en l’aplicació del procés de convergència universitària dissenyat a Bolonya ha de garantir que ningú es quedi sense poder anar a la universitat per raons econòmiques, però també considera que és necessari introduir canvis perquè l’estudiant de classe alta que va repetint cursos pagui.

4 respostes a “Josep Huguet i els preus de les matrícules”

  1. a 20 abr. 2008 a les 10:37 David

    El problema aquí està en què si un s’ha d’endeutar, l’altra part també ha de fer els deures. Quin és el cost real d’un curs de llicenciatura o d’un màster? En alguns llocs he llegit que pot arribar als 8.000 euros per estudiant però mai (i això que vaig estar una temporada al Consell Social d’una universitat) he vist cap comptabilitat analítica que detalli aquests costos.

  2. a 20 abr. 2008 a les 10:57 enriccanela

    David,
    Tens raó, però quan jo me n0encarregava d’aquestes coses a la UB, els costos de totes les llicenciature si diplomatures estaven, també del doctorat (docència). No hi havia res que es pogués comparar amb els màsters actuals a la UB, encara que els que hi havia tenien costos. Els que es feien a Les Heures estaven exactament calculats.
    En tots els casos es presentava de dues maneres, una sense desglossar la recerca (erroni) però la Generalitat volia aleshores aquest sistema i un altre (correcte) amb la recerca desglossada.
    Suposo que ara deuen calcular els costos, però no ho sé. Crec que si perquè el sistema ja estava implantat.

  3. a 21 abr. 2008 a les 7:24 David

    Tens raó. en els títols propis de postgrau sí que hi havia una mínima comptabilitat analítica. De fet, el llavors president de la comissió econòmica, havia demanat dades addicionals si algun curs no justificava prou bé els números.

  4. a 21 abr. 2008 a les 9:04 enriccanela

    David,
    En el nostre cas també en diplomatures i llicenciatures. De fet aquests anys m’he encarregat de coordinar un programa a l’AQU, que espero tancarem per tal que ho aprovi la comissió, que el que fa és definir tots els indicadors econòmics. Està basat en el de la UB. En el contracte programa el comissionat posa diners a qui l’apliqui.
    Aquesta és una vella batalla meva.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació