Enric I. Canela

Hi ha una sèrie de comentaristes sortits de no se sap quina caverna que veuen fantasmes aguaitant per tot arreu. Sobta veure com Cristina Garmendia s’ha convertit en l’ase dels cops d’aquestes ments obsedides per la privatització, el poder de la biotecnologia i altres neurastènies similars.

Es veu que el fet que la nova ministra sigui una empresària que ha tingut èxit en el camp de la biotecnologia ens ha de fer pensar a tots que la universitat caurà en mans de no sé quins poder fàctics.

Diagonal diu: A través del combinat de la “innovació”, l’empresa privada espremerà a la Universitat en els seus dos pilars: com a activitat docent i com a espai de recerca (la Universitat representa el 75% de la producció del coneixement a Espanya). A la fagocitosi de la gestió universitària (amb les privades com acòlites de la ministra), s’uneix l’absorció de part de la recerca mèdica, a través de diferents estructures de l’Institut de Salut Carlos III, així com la coordinació dels organismes públics de recerca  i l’R+D empresarial, a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial. Els alts càrrecs polítics ja no tenen pudor a explicitar el gir empresarial, “com en altres països”. La CRUE, amb Ángel Gabilondo al capdavant, tindrà un important paper en aquest desviament: escometre la “tercera funció de la transferència del coneixement”.

Podem llegir l’article de Miguel Jara a Rebelión El lobby farmacéutico y transgénico en el Gobierno ZP. En un dels seu punts diu: Si no he comptat malament, les indústries biotecnològiques (compostes per les pro transgènics i farmacèutiques) tenen quatre ministeris i quatre ministres a la seva disposició: Agricultura, Sanitat, Innovació i Indústria. I a més ha vist minvades les seves facultats el de Medi ambient.

Potser estic molt equivocat, però m’agrada allò de “tothom és innocent fins que no es demostra la seva culpabilitat.

8 respostes a “Veuen fantasmes per tot arreu”

  1. a 05 maig 2008 a les 11:58 Rosa Nuria

    Benvolgut Enric,
    No sols son cavernaris, es que alguns enyoren a Stalin i la seva dictadura, enyoren la manipulació des dels poders públics. Els hi fa por: la llibertat, la lliure competència, el govern dels millors, haurien estat feliços en la universitat franquista, nomes pública, i amb la línia oficial, momes faltaria. Ah! quants fills va deixar el dictador entre nosaltres!

  2. a 05 maig 2008 a les 12:10 Ignasi

    El més graciós és quan critiquen que la universitat serveixi per integrar els alumnes al món laboral (!) en comptes de “formar ciutadans crítics”…

    I si es molestéssin en preguntar als alumnes què n’esperen de la universitat?

  3. a 05 maig 2008 a les 12:33 enriccanela

    Núria,
    Alguns s’haguessin queixat igual. Existeix un grup de gent que sempre està contra el sistema. Després estan els que tenen por a la llibertat. S’uneixen.

  4. a 05 maig 2008 a les 12:36 enriccanela

    Ignasi,
    El que volen els estudiants no importa, ells tenen la capacitat d’opinar per ells. La funció de la universitat és doble, integrar al món laboral, o millor donar les eines per tal que s’integrin adequadament i formar ciutadans crítics. El problema és, crítics en què. Jo vaig fer químiques. A mi a classe m’ensenyaven a ser crític, alguns professors, amb coses de química. No feiem classe de crítica social. Imagino que a sociologia si, però la sociologia tampoc prepara massa per integrar-se al món laboral. Jo crec que no saben ni el que volen. Potser haurien de fer les proves de maduresa de l’antic preuniversitari.

  5. a 05 maig 2008 a les 7:23 rosa Nuria

    Tens raò Enric, n’hi ha que sempre estan en contra de tot, i com sempre “Deu els cria i ells s’ajunten”
    Ignasi, Si es precisament aixó el que els fa por, l’esperit crític la capacitat de pensar, o sino perque creus que s’elimina la filosofia, per evitar-ho. Es comença a pensar als 14 alguns, inclus abans, si quant s’arriba a la universitat no son capaços de pensar, als 18 es comença a ser tard. Tens raó la maduresa, s’hauria de demostrar al entrar. Per aixó em fa quasi por de preguntar

  6. a 05 maig 2008 a les 7:29 Salvador

    Com a pare d’un estudiant ja m’agradaria que la Universitat servís per integrar al món laboral. Però es veu que molts només somien en ser funcionaris, i que consti que no hi tinc res en contra.

  7. a 05 maig 2008 a les 7:57 enriccanela

    Núria,
    El tema de la manca de prova de maduresa a l’entrada clama al cel. La llengua s’hauria d’aprendre en la primera fase dels estudis de secundària i el batxellerat hauria de reforçar molt matemàtiques i filosofia. A banda d’assignatures més específiques segons es vulgui fer ciències o lletres.
    S’estan equivocant del tot amb els plantejaments que fan.

  8. a 05 maig 2008 a les 8:00 enriccanela

    Salvador,
    La qúestió és que un funcionari té la vida assegurada i tret dels gerents o alts directius, cobra més que un igual a l’empresa. Què més vols?
    Els nois i noies no són rucs.
    Puc demostrar que persones que no tenen ni l’equivalent a l’FP cobren 2.000 euros al mes.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació