El Temps del dia 29 publicava una entrevista amb Jordi Llovet. Jordi Llovet. Llovet s’ha prejubilat de la UB, insatisfet. Llegir l’entrevista és francament interessant. M’agrada. Només un punt amb el que no puc estar més que parcialment d’acord. El que destaca la revista: “La universitat hauria de crear ciutadans, però avui només proveeix mercaderies”. Ho raona. El problema, no em cansaré d’insistir no està a la universitat, jo fa anys que vaig estudiar i el problema està en com entren els estudiants. La maduresa s’ha d’adquirir o si més no estar més ben consolidada. S’ha aconseguit democratitzar l’ensenyament, això està bé, però s’ha enrasat per la part baixa. Ni Matemàtiques ni Filosofia. Canvi de què? De llegir menys. Coincidim doncs amb el Jordi amb una part del problema, però tampoc m’agrada dir que proveïm mercaderies. Segurament fem moltes coses malament, però no es poden demanar impossibles. Els informes PISA i Bofill ja ens diuen on som.

La Gaceta Universitaria del dia 28 publicava un article sobre el VI Congrés Nacional (d’Espanya) d’Universitats. Naturalment el procés de Bolonya fou el tema estrella. Opinions a gust de tots, però tan difícil és posar-se d’acord? Només hi ha dos problemes, un es resoldrà aviat, manca de cultura per part de tothom, estudiants i professorat, per abordar el nou model d’aprenentatge. El segon és la manca de recursos, m’amoïna més, especialment la manca de recursos per a les beques. No estic sentint als rectors amb veu unitària i forta demanar que es resolgui aquest problema.

La Gaceta de los Negocios també parlava el dissabte del procés de Bolonya, justament del canvi de model. S’acaba la classe magistral. Format més interactiu i dinàmic. Queda molt per fer. Anem donant voltes, però caldrà veure com ho afrontem. Els nostres espais no estan adaptats i dubto que tinguem força docent adequada.

La Razón de diumenge tocava el procés de Bolonya des d’un altre punt vista. Deia que els primers graduats de Bolonya de l’Estat no sortiran fins el 2012, mentre que a Europa ja els tenen des del curs passa: Premi! Destaquen el tema de les enginyeries que encara s’està discutint. Bé, fa una anàlisi. El meu és que costa fer les coses quan ens trobem amb un fort corporativisme i un govern incapaç de prendre decisions.

El Mundo dedicava diumenge un editorial a la ministra Garmendia. Resulta que té un 20% de les accions del grup de Genetrix i aquest grup ha rebut des del 2000 gairebé un milió d’euros. Es pregunta si la ministra rebaixarà la participació fins el 10% per acomplir la legalitat o si es desprendrà de totes ja que l’empresa es beneficiarà de subvencions. Cosa molt lògica aquesta última. El Mundo, al que li agrada fer bé l’oposició, no es conforma amb l’editorial i deia en un complet article que Cristina Garmendia serà jutge i part en el repartiment de subvencions. Explica totes i cadascuna de les subvencions i/o detalls.

El Punt publicava diumenge que Sevibe Cells vol instal·lar un laboratori de cèl·lules mare al Parc Científic i tecnològic de la UdG.

Correo Farmacéutico publica avui un article dedicat als 50 anys de la Facultat de Farmàcia de la UB. El degà parla de les noves instal·lacions que s’han de construir, dels projectes que tenen. L’edifici s’acabarà probablement d’aquí sis anys. Amb el nou ensenyament volen potenciar el camp assistencial i industrial. El degà valora positivament el nomenament d ela ministra Garmendia. Lògicament també se n’alegra dl nomenament de Màrius Rubiralta com a secretari d’estat d’Universitats.

Expansión parla avui d’Advancell, empresa spin off de la UVB instal·lada al PCB de la UB. Escriu sobre els seus plans de creixement. Serà una gran empresa.

El País dedica un article al procés de Bolonya. L’article en part ve motivat per la tancada a la Universitat Complutense de Madrid. Analitza els principals problemes i diu que tot això d ela privatització no té res a veure amb Bolonya, més aviat depèn del que facin els governs de cada Estat. Després apareixen declaracions de rectors. Per exemple la rectora de la UdG diu que els preus dels graus seguiran sent el 15% del que costen i que els màsters seguiran sent a preu públic. La primera no és cert perquè el que es paga és molt més que el 15%. El 15% seria si tota la despesa de la universitat es dediqués al grau i això no és cert, a més les coses són molt diferents segons el grau. I naturalment els màsters seran a preu públic. Preu públic és aquell que es publica al diari oficial. La llei diu que el preu públic a d’estar basat en el cost. Pot ser alt o baix. Això avui no ho sabem.^Jo penso que és molt millor que es donin d’una vegada totes les informacions clares i de forma correcta i també es defineixin clarament les problemes. L’article analitza totes les facetes que s’associen a Bolonya i que realment no tenen massa a veure, més aviat tenen a veure amb la política del govern espanyol (i en part del català).

ABC dedica avui llarg un article a la manca d’enginyers de Telecomunicacions. Estudis europeus diuen que al 2010 caldran 30.000. Parla de diferents solucions, entre altres que els prejubilats tornin a la feina. A banda d’això cal recuperar estudiants.

El Mundo parla de la candidatura de Sant Cugat del Vallès per ser la seu de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. La decisió s’hauria de prendre el 30 de maig i Eslovàquia i Àustria són les més serioses competidores. D’aquest tema ja n’he parlat l’última el 18 d’abril.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació