La Gaceta de los Negocios ens tornava a posar de manifest dimecres que llestos que som. A Catalunya hi ha més empreses innovadores que a Madrid, però gasten menys en innovació

El dimecres Imma Tubella, rectora de la UOC, publicava a El Periódico un article sobre Bolonya. Encara ens quedaran coses per escriure. L’article es titula “Bolonya, la revolució imperfecta”. L’article és llarg i hi agafo algun paràgraf. Podeu llegir la resta al web del diari: La Magna Carta firmada a Bolonya pels rectors el 1988 se situa la universitat al centre dels canvis de la societat del coneixement i proclama davant dels estats i la consciència dels pobles que la universitat és una institució autònoma que, de manera crítica, produeix i transmet la cultura per mitjà de la investigació i de l’ensenyament, i estableix la llibertat de recerca, la llibertat de càtedra, la llibertat de formació i el llaç indissoluble entre docència i investigació com a principis indiscutibles que els poders públics tenen el deure de garantir. Perquè tot això sigui possible, la Magna Carta encoratja la mobilitat de professors i estudiants i defensa una política general d’equivalència en matèria d’estatus, de títols, d’exàmens (fins i tot mantenint els diplomes nacionals) i de concessió de beques. Aquest és o hauria de ser l’esperit de Bolonya, de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Em refereixo a: 1) La seva dimensió social, que es resumeix a facilitar i ampliar l’accés a l’educació superior amb una aposta ferma per la formació al llarg de la vida i el reconeixement de l’estudiant a temps parcial. 2) El compromís amb la defensa clara de la qualitat docent, mitjançant l’establiment de mecanismes d’acreditació i avaluació de les titulacions, del professorat i del procés d’aprenentatge, l’obertura de les portes als estudiants perquè participin activament en l’avaluació de la qualitat. 3) El foment de la mobilitat. Sense aquesta, la reforma no tindria èxit. Mobilitat de persones i coneixements entre titulacions, universitats i països a través d’un sistema de reconeixement de títols i de transferència i equiparació de crèdits. Diu també: Hi ha moltes inquietuds que tenen els estudiants que no hem respost a temps. També ens falta valor per defensar davant de les nostres institucions qüestions com per exemple el finançament, la governabilitat, l’eficiència i la precarietat dels nostres investigadors, professorat i, especialment, dels nostres joves becaris. Per un altre costat, les autoritats polítiques haurien de deixar de dir que el cost de Bolonya és zero. No és veritat i ho saben.

Dimecres El País publicava una interessant entrevista amb David Kennedy vicerector de relacions internacionals de la Universidtat de Brown, a Providence (Rhode Island). Al final de l’entrevista diu: Però no tot serà competència, també la col·laboració marcarà la diferència entre les universitats del segle XXI, però sota una nova perspectiva. “El futur passa menys pels acords entre les universitats i molt més entre facultats, departaments. El futur de la recerca crec que serà la recerca col·laborativa. El diàleg passarà a ésser entre facultats, que es capitanejaran unes a altres”, assegura. I aquí estarà una altra de les diferències principals. “A Brown, i a totes les universitats capdavanteres, el que es caldrà intentar és que quan un dels nostres estudiants investigui estigui en contacte amb els millors experts en el camp en el qual es mogui”.

El Economista de dimecres publicava una entrevista amb Javier Garcia Fernández, fundador de l’spin off Rive Technology al Massachussets Institute of Technology. Parla de la relació universitat – empresa i de com aquesta podria millorar.

El Mundo de dimecres explicava que la recerca europea està 20 anys darrera de la dels EUA. Més “matèria grisa” que no s’aprofita en innovació. Alguns experts donen alguns consells per millorar això.

Dimecres a La contra de La Vanguardia el protagonista era Josep Baselga. Investigador oncòleg a la Vall d’Hebron. Em va agradar llegir aquesta entrevista. Explica coses de com aconseguir que la recerca sigui finançada.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació