Enric I. Canela

Llegeixo a Especial Bolonya que l’Assemblea de Lletres de la UAB ha convocat jornades de lluita del 20 al 22 de maig amb motiu de l’anunci de l’aprovació dels Graus a la Junta Permanent de Facultat, en contra de l’opinió de l’Assemblea d’estudiants, màxim òrgan de representació estudiantil -amb reconeixement institucional a la Facultat de Lletres.

14 respostes a “Alguns estudiants de la UAB, no gaires, segueixen lluitant contra el procés de Bolonya”

  1. a 16 maig 2008 a les 10:38 David

    Es nota que venen els exàmens… Tota vaga i protesta que es precii a) ha de fer-se preferiblement al novembre o entre febrer i Setmana Santa i b) ha de fer-se preferiblement en dimecres o dijous.

  2. a 16 maig 2008 a les 10:50 enriccanela

    David,
    La cosa està clara. Ara a la UB volen fer alguna cosa, però a final de maig… Volen un referèndum. A m´´es un claustre per prohibir l’entrada dels membres d ela Casa Reial. Van bé.

  3. a 17 maig 2008 a les 7:18 Elliot

    Doncs jo que sóc estudiant de la Facultat de Lletres com bé sabeu, m’assabento de les “protestes” gràcies a aquest bloc, Enric. L’era de la informació té aquestes coses curioses.

    Gràcies a l’Assemblea perdrem classes just en el pitjor moment… Que oportuns de nou.

  4. a 17 maig 2008 a les 8:00 enriccanela

    Ellit,
    ÉS ben curiós això de la informació a les universitats. A les grans tot passa per llegir algun cartell al bar.
    No crec que la cosa doni per massa com no facin accions salvatges. Tradicionalment al maig no es mou res. Exàmens o avaluacions múltiples.

  5. a 17 maig 2008 a les 12:41 Elliot

    Dijous un professor, que no és gens sospitós d’estar gaire al costat dels partits d’esquerres, ens va dir que dimarts era possible que féssim la classe al carrer, per veure què es això de construir una “universitat alternativa” (vegis el sentit irònic del professor).

    Ara entenc perquè ens ho va dir.

  6. a 17 maig 2008 a les 7:56 altre estudiant

    Aqui us deixo una crònica de una vaga a la japonesa que ha inspirat als companys de Lletres.

    http://especialbolonya.wordpress.com/2008/05/09/filosofia-en-vaga/

    I d’altra banda, el debat que van tenir amb el seu rector. D’alta categoria la capacitat d’argumentació de l’establishment.

    http://www.larepublica.es/spip.php?article10714

    Salut

  7. a 17 maig 2008 a les 8:55 enriccanela

    Hola,
    Moltes gràcies pels articles. No els havia pogut llegir. Comentaré el que diuen.
    Salut

  8. a 17 maig 2008 a les 9:09 enriccanela

    Elliot,
    Jo estic en contra de totes aquestes accions “alternatives” dels estudiants anti-bolonya, però si que veig molt clar que la universitat està patint un canvi i que això comportarà situacions complicades. Els governs, català i espanyol, no estan a l’alçada de la situació i les universitats no em encertat en fer els debats que tocaven.

  9. a 21 maig 2008 a les 11:45 en contra dels que estan en contra

    Hola enric,
    M’agradaria saber x quin motiu estas en contra de “totes aquestes accions “alternatives” dels estudiants anti-bolonya”. T’adones que si no fos per ells, potser ni tan sols t’hauries adonat de bolonya? T’adones que quan hom vol fer alguna cosa per mostrar la seva disconformitat amb quelcom es troba amb gent que està en contra dels que estan en contra?
    És MOLT fàcil criticar al dèbil i molt dificl criticar al fort. Tanmateix el valor que comporta cada acció és molt diferent.
    Siusplau, actuem en positiu, que moltes vegades estem més aprop del que ens pensem, identifiquem l’enemic amb intel·ligència!
    Salut

  10. a 21 maig 2008 a les 4:27 enriccanela

    Hola,
    Està bé la pregunta. Em sembla excessiu dir que no m’hauria adonat del tema de Bolonya sinó fos pels estudiants anti-Bolonya. Porto escoltant i discutint el tema des de, com aquell que diu, l’endemà d’aprovar-se la declaració, ja fa dies. He partcipat en el document de l’AQU sobre el Marc Europeu (com havia de ser la reforma). He participat en un curs virtual de la UOC explicant Bolonya. He col•laborat, críticament, a Madrid en l’avortat decret de fa tres anys i en aquest. He teballat en cinc plans d’estudis de la UB (per cert, cap empresa ens ha dit com havia de ser el pla d’estudis) i un de la URL. Soc patró de l’ANECA.
    Crec que tot això em dóna un cert coneixement, molt més segur que els que surten al carrer de fa dos dies.
    He fet, si llegeixes els meus escrits, serioses crítiques a la implantació a l’Estat de Bolonya en les condicions que es fa, però de cap manera puc estar d’acord amb una immensa quantitat de mentides que s’estan dient, entre altres coses perquè “sé” que no són certes.
    Igualment, si em llegeiges sabràs que critico al fort i al dèbil, tant m’és. Igualment hauràs llegit que lamento que les queixes a Bolonya es facin sobre absurditats i no sobre l’autèntic moll de l’os. Les beques. Demanar això és actuar en positiu i no sortir a tancar-se. Si els estudiants es tanquessin per la manca de beques (sense trencar res ni agredir a ningú) potser em posaria al costat.
    Jo crec, justament, que l’actuació del anti-bolonya no és en positiu, queden ancorats en el passat. Algú creu que aturarà la globalització? que no em faci riure. El que cal és treure el màxim profit en benefici de la ciència (o les lletres) i el progrés. I això no es vendre’s a cap empresa.
    Estarem a prop quan els anti-bolonya deixin de dir que ens venem a l’empresa i coses similars. Tant de bo alguna empresa s’interessés per nosaltres (en la justa mida). El drama és que estem d’esquena.
    Salut

  11. a 28 maig 2008 a les 4:36 en contra dels que estan en contra

    Hola enric, m’adono que et vaig prejutjar en la teva experiència en bolonya i per tant et demano disculpes. Em fa feliç veure com hi ha gent des de dins de la universitat que es mostra crítica amb la implantació de l’EEES tal com s’està realitzant.
    Malgrat tot seguim tenint serioses divergències. En primer lloc, seguint amb el comentari anterior, torno a demanar que no es criminalitzi als estudiants que lluiten en contra de la implantació de l1EEES. Jo sóc de la UAB i aqui no s’ha trencat res. Si per casualitat fas referència a la tancada del 4 de Març, ja deus saber que el deganat de lletres va fer un informe on es deia que no hi havien danys materials (ni per descomptat físics) per part dels estudiants. Recordaràs, tb qui sí q

  12. a 28 maig 2008 a les 5:08 enriccanela

    T’agraeixo el comentari.
    Jo soc favorable a un model d’EEES ben fet, però les coses s’estan fent tard i malament. Estic treballant per aconseguir coses, però som molt pocs i amb poca força. Per això dic que valdria més mobilitzar-se per les beques que per coses dades i beneïdes. Aplicar la força allà on es pugui fer forat.
    Sobre el tema de la tancada, he sentit comentaris divergents, però com que no hi era…
    El que si sé de font directa és les empentes que va rebre el rector.

  13. a 28 maig 2008 a les 5:13 en contra dels que estan en contra

    Recordaràs, tb qui sí que va agredir i va provocar danys materials, els mossos d’esquadra. Evidenment la situació requeria algun tipus de mesura, una d’elles podia ser el diàleg, l’altre la repressió violenta.
    A part d’aquest trist fenòmen, que hem de tenir sempre present, moltes altres accions s’han dut a terme per part dels estudiants. Algunes passen per les pintades i per l’impediment de celebrar consells de govern. Però tb n’hi ha que passen per l’organització de xerrades informativas, ja que els deganats no ho fa, sobre l’aplicació del pla de bolonya en general, sobre l’elaboració dels nous plans d’estudis o sobre com influirà als estudiants en transició de models la nova reforma.
    En resum, els estudiants estàn actius amb les seves eines. Nosaltres no podem controlar la censura dels mitjans de comunicació institucionals de les nostres facultats i universitats, no podem saber quan es reuneix la junta permanent per decidir el nostre futur pla d’estudis,no tenim accès a la informaió econòmica que hi ha al darrere dels departaments i que necessiten per a l’aplicació de la reforma. No només tenim totes aquestes vies tancades, sinó que a més hem de lluitar contra els comunicats oficials del consell de govern que ens tracten de brètols, violents i fins i tot de feixistes!

    Actitud propositiva
    Amb tota aquesta feina ens és ben dificil fer propostes en positiu, ja que el que nosaltres considerem agressions a l’estat actual de les coses ens impedeix proposar. Tanmateix, mentre els senyors i senyores rectores es reuinen a barcelona per decidir el nostre (DE TOTS I TOTES) futur com a universitaris i el model d’universitat pública, es va organitzar un fórum per decidir com havia de ser el nou model d’universitat.
    No ens agrada com és de desigual, injusta i antidemocràtica la universitat, i per tant no lluitem per a mantenir l’status quo. No ens agraden les condicions laborals del PDI no funcionari, no ens agrada el paper irregular dels becaris, no ens agarada la opacitat de la gestió económica dels centres, ni ens agrada no poder’ne participar més o de manera més justa. No ens agrada res d’això, però no tenim forces epr arribar a tot arreu. Tingues en compte que els estudiants hem de fer la feina que sempre han fet els estudiants i a més a més hi hem d’afegir la que creiem que haurien de fer els sindicats i la que haurien de fer el professorat. Tots dos col·lectius, salvant honroses excepcións com la teva, es dediquen a mirar a altra banda i preocupar-se més per la seva posició al departament que pas pels drets dels seus representats o col·lectius. Estaràs d’acord amb mi que les veus discordants entre el PDI són ben poques en relació a la volada que hauria de tenir l’assumpte, perquè per a ells tb hi haurà molts canvis.

    Les beques
    M’agrada molt que parlis de beques. No he tingut temps de llegir què en penses exactament, procuraré fer-ho. L’actual sistema de beques és regressiu i per tant genera una injusta gestió dels diners públics, fent que obtinguin beca aquells que ja de per si pertanyen a les classes mitjes i altes, i no garanteixen l’accés a les classes treballadores. El fet de pagar les beques al cap de sis o set mesos després de demanr-les és un impediment considerable. També ho és el fet de no tenir en compte els critéris de renta i només els d’excel·lència a l’hora d’adjudicar beques pre i post doctorals.
    A més, amb la LOU es demana als estudiants que siguin professionals de l’estudi (40h setmanals) i si no hi ha finançament públic al darrere n’hi haurà d’haver de privat. Public=per a aquells que no el tenen a casa. privat=per als que en tenen a cas o als que un banc els financia. Conclusió pràctica: embut, filtre econòmic per a les classes amb menys poder econòmic i per tant tornem a l’elitització extrema de la universitat. Malament, hi ha d’haver beques si volem garantir una universitat justa. No pot ser que cada dia ens preocupem més per la igualtat entre dones i homes i a canvi ooblidem la desigualtat de classe que hi ha a la nostra societat.

    La mercantilització
    Tu no acceptes que dieguem que l’empresa entra a la societat, i en canvi dius que tan debó s’hi interessessin. Jo no hi estic d’acord i et posaré tres exemples que el portal de la UAb ha publicat en l’útlim més. Telefónica (l’empresa multinacional, creada amb fons públics fa molts anys) diu que finançarà estudis predoctorals que vagin encaminats a la investigació en determinades àrees. La Caixa ens dóna calés per a que estudiem postgraus amb les seves beques, previa reunió personal amb un equip avaluador, que et puc assegurar que a més de filtrar actituds i capacitats dels sol·licitands es fa un filtre d’inetressos científics (fet que als científics socials ens dificulta la feina). El Banco Santander, que ja financia i es publicita a tota l’educació universitària de llatinoamèrica i la península ibèrica, ara tb col·laborarà en un nou conveni a la UAB.
    Tot plegat em sembla que fa prou evident que el capital s’ha adonat que a l’educació superior hi havia una font de beneficis altísima, i s’hi ha llençat de cap. Si el paper encara no és més alt, tranquil, ja ho serà. L’Estat cada dia es vol gastar menys amb noslatres, però vol que la i+d+i augmenti. La única via: el finançament privat. Això és el que alguns en diuen l’entrada de l’empresa a la universitat per fer-ne més via.
    Ara depén de nosaltres. Si creiem que la universitat produïrà el creixement crític que diu als seus estatuts si es financia per l’empresa privada, endavant. Si en canvi desconfiem de les condicions i requisits que aquesta posa a l’hora d’invertir diners, protestem. Si creiem que una universitat que és financiada encara en gran part per l’estat i desrpés es dedica a deixar la seva investigació (el resultat de la seva inversió durant anys) fa una gestió justa dels diners, endavent. Si en canvi creiem que només un control social i polític pot garantir que la inversió a l’educació superior i en investigació garantitzarà que aquest cost es reverteix a la totalitat de la societat, recalamem-lo!

    En fi, això és tot. És un paler parlar amb gent coneixedora del terreny i lamento si el format de la carta no és l’adequat per a un comentari al bloc.

  14. a 28 maig 2008 a les 11:32 enriccanela

    En el primer tema, puc opinar menys i no et discutiré el que has viscut, jo no hi era. I evidentment estic contra qualsevol repressió contra la protesta pacífica.
    Jo crec que la reunió de la EUA a Barcelona va ser positiva. Els toca a ells reflexionar sobre la universitat, com a principals representants democràtics.
    Jo crec que la universitat és molt democràtica.
    Les condicions laborals del PDI no funcionari són molt diferents. Existeixen els fixos, que tenen unes condicions laborals pràcticament iguals a les dels funcionaris. Després hi ha personal en formació i figures que no haurien d’’existir, que s’han prostituït i que no haurien d’existir, bastant poques ara. La situació dels becaris no és irregular, cobren poc, simplement, cosa greu.
    L’opacitat econòmica és relativa. Jo he estat anys gestionant l’economia de la UB i el que era difícil és que a algú l’interessés el tema. Amb tot l’opacitat és de la universitat i no dels centres.
    El problema de la participació és complicat. Els estudiants lluiten per estar a les comissions i després no venen i no hi ha quòrum.
    Jo crec que el que ha de fer el professorat, entre els que m’hi compto, és fer bé la docència i la recerca. No crec que hagi de fer gaire més, sinó no farà bé el que és la seva principal obligació. Altres coses les han de fer els que ocupen algun càrrec. El tema és que hi ha molt poca gent que vulgui participar en la gestió universitària. Una pena. Dels sindicats prefereixo no parlar-ne. Coincideixo en què hi haurà molts canvis i que poca gent s’ha preocupat d’informar-se.
    La gestió de les beques és desastrosa. És una de les meves batalles. Vaig parlar amb l’anterior ministra, em va dir que si que ho arreglarien. Avui he penjat el discurs de la ministra. En parla, diu que anirà endavant. Pressionarem. El criteri de renda s’aplica injustament.
    La mercantilització
    les quantitats que aporten aquestes empreses és ridícula en el conjunt, el que passa és que per raons de màrqueting es fa molta propaganda. Aquestes entitats signen convenis, d’import respectable, però incomparable amb els diners públics i aleshores es fa molta publicitat, és un negoci. Això suma, no resta. Està bé. Però tenim les beques Fulbraight de la Caixa. Una bona inversió i que es fa amb criteris absolutament comparables amb qualsevol sistema públic. Ho trobo molt bé. Molta gent ha pogut fer estades als EUA gràcies a això.
    Òbviament la banca s’interessa per la universitat, hi ha molts estudiants que poden fidelitzar, però l’efecte econòmic no és molt gran. Això passa des de fa molts anys. La Caixa de Barcelona (ara unida a la Caixa) va entrar a fe rla tarja de la UB absns del 90. Ningú no parlava de mecantilització de la forma que es fa ara.
    Jo crec que l’Estat cada dia gasta més en R+D+i. N’hauria de gastar més, però l’augment en aquests tres anys ha estat molt gran, com mai. El problema català (i espanyol) és que l’empresa no fa R+D+i. La recerca pública (en import) no està tan allunyada de l’europea com la privada. Manca molta informació. Només cal mirar les enquestes d’Eurostat o de l’OCDE.
    El que dius és molt adequat, però crec, com dia, que amb xifres, posades una al costat de l’altra, veuries les coses una mica diferents. Jo estic per la recerca pública, però crec que si la privada no entra en el sistema el país viurà del turisme i la construcció. Fer que algunes empreses es beneficien de la recerca pública (poques ho fan) és un benefici per al país, cada empresa que s’introdueix en la recerca és feina qualificada. Un exemple, si Hewlett Packard no se n’hagués aprofitat una mica fa anys de la UPC avui no estaria a Sant Cugat. Seria per qualsevol país de l’est. Això ha estat bo pèr al país. Cal veure si els diners que s’hi posen després reverteixen. A vegades s’encerta i a vegades no, però massa gent fa demagògia sense conèixer a fons el tema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació