Avui la premsa ens explica poques coses del món universitari.

Recullo alguns apunts de l’entrevista que ha fet l’AVUI a la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas. Diu: La situació de l’ensenyament a Catalunya ha millorat molt. Hem passat d’un 50% d’escolarització l’any 1950 -quan a la resta d’Europa era d’un 90%- a un 98%. Així mateix, en l’àmbit universitari, actualment tenim uns 246.000 estudiants matriculats mentre que l’any 1968 només eren al voltant de 20.000. Sens dubte, podem estar orgullosos d’haver creat un sistema d’ensenyament democràtic del qual ningú pugui sentir-se exclòs. També: Les universitats del país, com a principals motors de canvi, tenim una oportunitat única de transformar les nostres institucions. En efecte, les nostres universitats, que tenen una llarga i bona tradició acadèmica i intel·lectual, han viscut massa temps aïllades dels problemes socials. Per aquest motiu, avui se’ns presenta una oportunitat magnífica per trencar alguns tòpics que, encara que no són tots certs, han calat en la societat: com les crítiques centrades en l’endogàmia del professorat, l’aïllament del món real, la poca eficàcia dels estudis i la seva escassa vinculació amb el món laboral, entre altres. Segueix: El nou espai europeu ens permet fer un gir de 90 graus. Ens impulsa cap a una universitat connectada amb la societat, útil i compromesa, avantguardista i sense complexos, conscient de l’immens paper transformador, i oberta a captar els millors talents. I és clar, la recerca en aquest context hi juga un paper també destacat. Ens cal no només generar coneixement sinó també ser capaços de transformar-lo en processos d’innovació, orientats a la millora de la competitivitat. Aquesta seria probablement la millor manera perquè el coneixement generat reverteixi en la societat. El procés ja està iniciat, però serem capaços de portar-lo a bon port? Serem prou valents per trencar amb les vaques sagrades? Tindrem un govern que busqui l’eficàcia per damunt d’altres qüestions? Tindrem prou finançament? En aquest viatge per mar podem tenir vents poc favorables, com ara les temptacions al corporativisme, els perills de la burocratització, la inèrcia i la por al canvi, i finalment, i segurament el més greu, la manca de visió de país. Què vull dir amb això? Doncs senzillament la dificultat de treballar conjuntament, de sumar esforços, de multiplicar els projectes comuns, i de sentir com a propi l’èxit dels altres.

Expansión explica que Barcelona i Huelva competeixen per atraure un centre d’R+D del consorci EADS d’avions no tripulats. Veurem, l’Estat podria no ser favorable a Catalunya que si fa una bona inversió per aconseguir el centre. No sé s el tema del cost dels espais serà el fre, com passa habitualment.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació