ABC publica avui un article titulat “Entre Berlín i Bolonya”. L’escriu Emilio Lamo de Espinosa, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Diu en un punt: Berlín va ser la llavor que va incentivar el sistema universitari alemany que, per a finals del segle XIX, era ja la meca del món intel·lectual on acudien els joves estudiosos ja fora d’Estats Units, del Japó que es occidentalitzava, o becats per l’espanyola Junta per a l’Ampliació d’Estudis. I quan Estats Units es llança a ampliar el seu sistema universitari després de la desmobilització de la Gran Guerra (que fer amb els soldats després de la pau és sempre mal problema), és el model alemany el qual aplica i generalitza. En la segona postguerra no serà el model, sinó als mateixos científics als quals donarà recer. Si avui Estats Units té a disset de les vint millors universitats del món i un 80 per cent dels premis Nobel es deu a això. I més tard diu: Però Bolonya és la destinació inevitable. Quan les taxes d’escolarització post-secundària s’aproximen al cent per cent, a la universalització, no hi ha alternativa: la Universitat es transforma en el sistema de formació dels professionals que la vida social demanda. L’ensenyament superior és ja, en la moderna societat del coneixement, l’equivalent al que va ser batxillerat en la societat industrial. D’altra banda, a Espanya el Ministeri d’Educació va poder, malament, aguantar pressions per multiplicar les Universitats. Però van arribar les transferències i les Comunitats Autònomes no van resistir ni quinze minuts, i avui cada ciutat té la seva Universitat, com fa dècades ocorria amb els Instituts de Batxillerat. La Universitat és la màquina de formar professionals. No pot no ser-ho. I d’aquí es dedueix tota la resta: l’ensenyament es redueix a tres o, com a molt, quatre anys, el grau es professionalitza i el postgrau es transforma en mestratge. I el professorat? Encara que no s’assabenti, ell també es transforma en docent, en ensenyant. I així, si la Llei General d’Educació de 1970 va transformar tota l’ensenyament post-secundari en ensenyament universitari, avui li donem la volta a l’argument i estem transformant tot l’ensenyament universitari en formació professional post-secundària. Bolonya, repeteixo, és la destinació inevitable. Què hi farem. Acaba: Els professors necessitem urgentment que se’ns aclareixi el futur de la vella Universitat d’excel·lència, no que se’ns ofereixin plans de jubilació anticipada per substituir-nos per barats obrers de l’ensenyament. Bolonya pot ser vital per a l’ensenyament però letal per a la recerca. Caminar des de Berlín a Bolonya és fer marxa enrere.
Expansión publica avui que el supercomputador MareNostrum tindrà un successor l’any 2011. Costarà 9,6 milions d’euros i serà 100 vegades més potent.