Enric I. Canela

Mercè Beltran ha publicat avui a La Vanguardia un article que titula Joaquim Prats es perfila com candidat a rector de la UB. Subtitula: El catedràtic suggereix l’opció d’un govern de concentració.

Voldria manifestar la meva opinió, molt breu. Fa uns dies vaig escriure: La crisi de la Universitat de Barcelona. Deia en aquell article, referint-me a les candidatures: En aquest moment veig la situació de la UB de tal manera que gairebé considero un suïcidi ficar-se en aquest embolic. I més avall: La crisi de la UB no la pot resoldre la UB o millor dit, la UB sola. El suport doncs és el de la UB sabent que venen maldades i cal fugir de promeses electorals que són fum o gana, i el suport de l’únic que pot ajudar a endreçar això, el president de la Generalitat. Si aquest suport implícit o explícit no hi és la UB va a la ruïna total.

Sintetitzant, el proper rector hauria d’haver pactat abans de ser-ho, amb José Montilla com resoldre la situació

Penso que Joaquim Prats potser podria fer-ho. Si ell és qui ho pot aconseguir, benvingut sigui.

Reprodueixo l’article:

Fins a intervinguts o finals de juny no ho decidirà, però Joaquim Prats Cuevas, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, està pensant presentar la seva candidatura a rector de la UB en les eleccions que, amb tota probabilitat, seran a l’octubre.

De moment, no ha transcendit cap nom més de possibles aspirants a ocupar el càrrec que va deixar vacant Màrius Rubiralta al ser nomenat secretari d’Estat d’Universitats i que ara ocupa en funcions el vicerector Josep Samitier.

Prats ni confirma ni nega la seva candidatura, però no amaga que des de la marxa de Rubiralta a Madrid ha mantingut nombroses converses amb diferents membres de la comunitat de la UB en les quals s’ha analitzat aquesta possibilitat. No s’ha tractat de recaptar suports sinó de conèixer les valoracions que es fan de la situació de la universitat.

És més, fonts coneixedores d’algun d’aquestes trobades assenyalen que Prats es mostra partidari de conformar una espècie de govern de concentració per a Joaquim Prats superar les dificultats de la UB, sobretot econòmiques, i afrontar reptes com l’adequació dels estudis a l’espai europeu d’educació superior. En aquest plantejament, Prats ni tan sols es proposa com rector, sinó que propugna una candidatura unitària i de consens.

La UB, que aquest any ha complert 555 anys, és la segona major d’Espanya, després de la Complutense de Madrid. Té més de 82.000 estudiants distribuïts en 20 facultats i escoles universitàries; 4.600 professors i investigadors i una mica més de 2.100 membres de personal d’administració i serveis. El seu pressupost per al 2007 fou de 365,3 milions d’euros. La situació financera no és precisament òptima. El dèficit acumulat arriba a els 75 milions, quantitat que difícilment es podrà cobrir amb el pressupost ordinari. La passada setmana més de tres-cents professors i investigadors van signar un manifest, que van lliurar al rector en funcions, en el qual expressen la seva “inquietud i creixent malestar” per les “noves directrius acadèmiques de la UB”.

Prats, que des del 2004 és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, va ser secretari d’Universitats i Recerca entri maig i desembre del 2006, en l’últim Govern de Pasqual Maragall. Ha ocupat diferents càrrecs en el Ministeri d’Educació amb governs del PSOE i ha publicat nombrosos llibres i estudis sobre educació.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació