Enric I. Canela

Ahir vaig escriure Cristina Garmendia ha parlat als rectors. Vaig fer referència al seu discurs i vaig comentar els aspectes tractats.

Amb tot, per raons de la feina que vaig fer tems endarrere, la meva participació en l’elaboració ara fa poc més d’un any en l’informe sobre el finançament de les universitats, i atenen tal fet que la ministra s’hi va referir extensament vull reproduir i comentar, breument, aquest punt.

En el discurs va dir:

Millora del finançament universitari i de la gestió i control economicofinancer

Un aspecte fonamental per abordar els projectes que la universitat espanyola té per davant és el del finançament. Les garanties sobre la viabilitat de la universitat pública i el manteniment de les mesures socials per afavorir l’accés a l’educació superior universitària es fonamenten igualment en la tendència dels pressupostos dedicats a la seva potenciació. D’altra banda, resulta cada vegada més evident que les creixents funcions de la Universitat, especialment en àmbits de recerca d’excel·lència internacional, així com en iniciatives de transferència de coneixement i tecnologia provoquen desequilibris financers més grans als que s’haurà de donar resposta.

En aquest sentit l’elaboració d’un pla de finançament i millora de gestió, que promogui l’eficàcia i eficiència del sistema, juntament amb la seva equitat, considerat en termes de model i no només en termes de rendibilitat econòmica, ha de ser un bon instrument per dissipar qualsevol dubte sobre el nostre compromís amb el finançament universitari.

Alguns avenços de “de diagnòstic” ja s’han produït. L’elaboració d’un informe sobre la “Finançament del Sistema Universitari Espanyol”, que ja va ser presentat en la Consell de Coordinació Universitària, és exemple d’això. En el seu diagnòstic l’esmentat informe assenyala, entre d’altres, algunes carències del sistema universitari espanyol:

  • necessitat d’un major nombre de beques i especialment de beques de mobilitat
  • falta de recursos per al manteniment de la recerca de qualitat i per al desenvolupament de les polítiques pròpies de les universitats, especialment en l’àmbit de la recerca i la transferència.
  • falta de mecanismes de gestió dels out-puts (indicadors) per al retiment de comptes a la societat dels recursos que disposen
  • necessitat d’uns paràmetres de referència per a la gestió dels recursos destinats a la docència
  • necessitat de pal·liar la descapitalització de les universitats com a conseqüència de les despeses induïdes pels serveis de suport a la recerca.

Avenços importants també s’han pogut observar en termes pressupostaris. Així l’esforç inversor dedicat pel Govern a la política de beques i la política de recerca s’ha incrementat de manera molt significativa en l’última legislatura. S’ha creat a més, per primera vegada en aquest país, com a complement al sistema de beques i ajudes, un programa de préstecs sense interessos, els Préstecs Renda Universitat, proposats en l’anterior legislatura, per a l’estudi dels màsters oficials que els Rectors coneixen bé i que en aquesta legislatura seran potenciats, i que en cap cas donaran lloc a una disminució de l’esforç sobre les beques universitàries.

Hem de trobar, no obstant això, un marc de debat estable entre l’Administració General de l’Estat, els Governs autonòmics i la societat. El finançament de les universitats és una responsabilitat compartida que ha de ser exercida pel Govern, les Comunitats Autònomes i les pròpies Universitats. És per això que el tema del finançament ha d’ocupar un lloc destacat a l’agenda de la Conferència General de Política Universitària, per concretar i pactar els aspectes concrets del finançament del sistema universitari espanyol. Espero obrir, pròximament, un debat ordenat, en el marc de la Conferència General de Política Universitària, on també participaran rectors i experts.

En tot aquest debat i construcció del sistema de finançament no hem d’oblidar que la universitat té també un deure essencial de garantir el manteniment de determinats sabers i camps de recerca investigació que, encara que no siguin detectats per l’opinió pública com econòmicament competitius, han de preservar-se en l’àmbit universitari com a part de la seva funció històrica i cultural.

La veritat és que el discurs m’ha agradat. La ministra té força i ha donat el to. El contingut general és engrescador.

El proper dia 2 de juny la ministra anirà a la Conferència General de Política Universitària, espero que allà estableixi el sistema per tal de fer el debat sobre el finançament universitari.

He trobat que en el tema de les beques la ministra s’ha quedat curta. Caldrà que els que hi participin facin èmfasi en aquest aspecte, altrament fracassà tot.

Ahir la ministra també va intervenir en el Congrés i va explicar el que havia dit en el Consell d’Universitats i també sobre aspectes de com millorar la integració del sistema R+D+i i les universitats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació