Enric I. Canela
He llegit el Manifest Per una universitat pública al servei de tota la societat. El signen alguns professors de les universitats catalanes i demanen adhesions.
No m’entretindré en analitzar el seu contingut. He parlat de cadascun dels temes en múltiples ocasions. No penso negar que la majoria de les premisses són certes però la conclusió del sil·logisme no. Una perla que il·lustra el fet: La universitat no és una empresa i la presència decisiva d’empreses en els seus òrgans de govern és incompatible amb l’autonomia i el dret a la llibertat de càtedra, reconeguts a la Constitució. Ho aclariré.
Jo no veig a les empreses dins la universitat. Per deixar això clar, per a aquells que no coneguin el tema poso aquí els article de la Llei d’Universitats de Catalunya que regulen la Definició, composició i nomenament dels Consells Socials.
Article 81: Definició i composició
1. El consell social és l’òrgan mitjançant el qual la societat participa en la universitat. 2. Cadascuna de les universitats públiques amb seu a Catalunya té un consell social, compost pels quinze membres següents:
a) Nou persones representatives de la societat catalana, nomenades segons el que estableix l’article 82.
b) Sis membres del consell de govern de la universitat, nomenats segons el que estableix l’article 83.
Article 82: Membres representatius de la societat catalana
1. Els nou membres del consell social representatius de la societat catalana són els següents:
a) Dues persones nomenades pel Parlament de Catalunya.
b) Tres persones nomenades pel Govern de la Generalitat.
c) Una persona escollida pels ens locals en l’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats els centres de la universitat, elecció que, en el cas de la ciutat de Barcelona, correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la seva Carta municipal.
d) Una persona escollida per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l’àmbit de Catalunya.
e) Una persona escollida per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació, provinent de l’àrea d’influència de cada universitat.
f) Un antic alumne o alumna amb titulació de la universitat corresponent, que no pot ésser membre en actiu de la comunitat universitària.
2. Els membres nomenats pel Parlament i pel Govern de la Generalitat han d’ésser persones representatives, a títol individual, o persones representants d’entitats, de la vida cívica, cultural, professional, econòmica, laboral, social i territorial, de l’entorn de la universitat.
3. El nomenament dels membres corresponents a la lletra b de l’apartat 1 s’efectua havent consultat el president del consell social, sempre que el càrrec no estigui vacant.
4. El membre corresponent a la lletra f de l’apartat 1 és nomenat pel president o presidenta del consell social, escoltat el rector o rectora i, si n’hi ha, a proposta del consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat.
5. El nomenament dels membres dels quals fa esment aquest article es publica per acord del departament competent en matèria d’universitats en el DOGC.
Article 83: Membres representants del consell de govern de la universitat
1. Els membres del consell social que pertanyen al consell de govern de la universitat són un representant dels estudiants, un representant del personal docent i investigador i un representant del personal d’administració i serveis elegits pel mateix consell de govern d’entre els seus membres per un període màxim de quatre anys, d’acord amb els estatuts de cada universitat. En són membres nats el rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent de la universitat.
2. El nomenament dels membres del consell social a què es refereix aquest article es publica per acord de les universitats en el DOGC.
Article 84: Nomenament del president o presidenta
El president o presidenta del consell social és nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, d’entre els membres del consell social representatius de la societat catalana. El mandat és de quatre anys i és renovable per un únic període de la mateixa durada.
Després de llegir això tothom entendrà que el que s’està fent es sindicalitzar la universitat i deixar-la en mans de les organitzacions de treballadors.
A mi em sembla molt bé que tothom tingui una ideologia i que la defensi, el que ja no em sembla bé és la intoxicació.
Jo crec que ens hauríem d’adherir al manifest, perquè si seguim així podem acabar com Finlàndia, Alemanya, el Regne Unit o Suècia. Un risc que no podem assumir, ens allunyaria del model somiat per Bakunin.
Un petit detall: les persones nomenades pel Parlamnent o per la Generalitat per regla general acostumen ser empresaris (si no són polítics), i el mateix pot passar amb l’antic alumne a les universitats “antigues”. No es tracta de cap cosa premeditada. Senzillament és complicat trobar un assalariat que pugui marxar de la feina a les 12 del migida a un plenari o a una comissió.
Però dit això…pel que he anat veient qui mana a la universitat no és ni el rector ni el consell social, sinó la “maquinària” del rectorat.
David,
Ja n’havia pensat, és clar, en algun cas tenim algú que no fa res.
També he vist passar col·legis professionals, notaris, consell general de la joventut.
ÉS clar, és dif´cil de dir qui mana, el consell social segur que no. Jo crec que el rector va modificant la inèrcia. La màquina és mou lentament i el rector, unes vegades amb el seu equip pot prendre decisions que són petit moviments per variar una mica la direcció, altres amb grans acords fa el meteix, mai decisions de gran abast. Algunes les prenen els sindicats de PAS.
Un model únic.