Enric I. canela
Mercè Beltran ha escrit avui dos articles a La Vanguardia sobre L’adaptació a l’espai europeu d’educació superior. Un és: Bolonya: La universitat que ve. L’altre és: Tòpics de grau.
En el primer article posant com a exemple l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, de la UPC, explica com serà l’ensenyament segons el model de Bolonya i comenta alguns aspectes de l’estructura dels crèdits europeus, els ECTS. Un excel·lent article que acaba: Després del primer cicle, una vegada obtinguda la graduació, es pot accedir a l’especialització o màster. Un o dos anys, 60/ 120 ECTS, que donaran un plus de formació. Un tercer cicle conforma el doctorat. Hi ha dues excepcions: la primera és que Medicina, Arquitectura i Veterinària mantenen els cinc anys (més de 300 ECTS), amb una regulació idèntica en tota Europa sobre els sabers i habilitats que han de contenir aquestes titulacions. L’altra excepció, preocupant per a alguns i insignificant per a uns altres, és que el grau a Espanya durarà quatre anys, mentre que la majoria d’universitats europees s’ha inclinat per tres anys de grau. A mesura que s’acosta la data màgica,els rectors desdramatitzen aquest desfasament d’anys i consideren que l’important serà definir bé quins són els coneixements que adquireixen els alumnes en cada grau. Només així s’assolirà l’objectiu de l’espai comú.
M’interessa molt més comentar el segon article. Mercè Beltran intenta, d’un manera molt didàctica, explicar algun dels tòpics que envolten a la reforma. Diu: Gairebé totes les universitats han fet campanyes de comunicació referent a això (la reforma), però, a tenor dels resultats i de les enormes llacunes d’informació que demostra l’alumnat de batxillerat, han estat insuficients.
Parla de la privatització, referida com una relació entre estudis i empresa, i, les respostes de dos entrevistats la desmenteixen.
Es pregunta si les carreres seran més cares. Diu que el nombre de crèdits d’una carrera disminuirà i que el preu total, com a conseqüència d’això, podria baixar. Diu: No obstant això, la intenció és que el preu global de l’estudi segueixi sent el d’ara. És a dir, ve a dir que apujaran el preu del crèdit. Potser si, però la veritat és que no em consta, més aviat dubto que a banda de les tradicionals modificacions anuals es modifiqui res fins que no canviï el model de beques i ajuts. Potser Mercè Beltran té alguna informació al respecte. Jo no ho veig.
Toca el preu dels màsters. Com ja vinc dient jo contínuament en llegir tantes bajanades, Mercè Beltran diu que baixaran els preus ja que ara seran oficials. El contrari del que diuen els que volen intoxicar el sistema.
També aborda el punt de treballar estudiar i treballar més complicat. Evidentment molt més difícil, per això calen ajuts i beques salari.
Més feina per al professorat. I tant, indiscutible, veurem si hi haurà més recursos o es reduiran els estudiants, d’altra forma no es podrà posar en funcionament correctament.
Menys català és l’últim punt que aborda. No ho sé, però més difícil si. Jo tinc clar que o es fa en anglès, si així es programa, o en català els que normalment ho facin així. Jo no penso canviar a l’espanyol. A hores d’ara els explico als pocs estudiants Erasmus que he tingut que jo vocalitzo bé i que em preguntin. Les meves classes diu el programa que són en català i la norma és fer-ho en la llengua programada. Tothom ho sap abans de començar. No hi ha engany ni ambiguïtats.