Enric I. Canela

Durant aquestes darreres setmanes en que hi ha hagut una intensa campanya a la xarxa, i fora d’ella, per les eleccions a president i secretari general d’ERC m’he mantingut aliè. Ho he fet, com alguns amics saben, per la meva militància política. Crec que hagués estat una manca de respecte i ingerència inacceptable parlar i prendre posició sobre el que només correspon a ells, tot i que és un mal costum estès opinar sobre el que passa a casa d’altres.

Això s’ha acabat i tampoc ara no parlaré sobre les meves preferències personals, que les tenia, però si que voldria fer un comentari general.

Res sobre com s’ha desenvolupat les procés al si d’ERC, els seus militants ho jutjaran, però si sobre el procés, globalment vist. Estic convençut que ERC gràcies a aquestes eleccions ha guanyat vitalitat interna. No sé si hi ha molts ferits en el camí, segur que alguns, però està molt clar que això és un primer pas per canviar la manera de fer dels partits polítics. El PSOE ho va intentar fer quan va guanyar Borrell i el “sistema” ho va avortar. Potser ara serà diferent, la recent campanya demòcrata als EUA, coincident amb la d’ERC pot ajudar. El sistema hiperdirigit dels congressos, sense que la militància tingui veu directa, ha de canviar. El canvi és imprescindible per aconseguir que molta gent, desencisada del sistema democràtic, torni a creure en ell. Un partit no es pot dirigir de forma assembleària, segur que no, però les eleccions dels partits han de ser més obertes i amb més participació de la militància. El resultat d’aquestes eleccions internes a ERC importa, si, però a mi, ara, m’interessa més el canvi de model. Veurem com acaba tot el procés.

Del que més he llegit aquests dies (Elies, Des de l’exili, Josep Sort, etc.) per raó temàtica citaré a Joan Arnera, que escriu avui: El sobiranisme està en crisi? En part, potser una mica… però no pas el sobiranisme sinó l’expressió parlamentària d’aquest. Tot al contrari, el sobiranisme ha crescut, creix, i s’ha convertit en una opció perfectament vàlida i perfectament reconeguda per tothom. Forma part, ja, del debat polític, i això és quelcom que cal agrair, també, a Esquerra. Però els partits polítics són només una eina, un instrument per a transformar (o per a no transformar) la societat. Una eina força corrompuda, en general. Hi ha d’altres eines, moltes altres eines.

Coincideixo plenament amb ell, el sobiranisme no està en crisi, i com ell dic que cal agrair a ERC que el sobiranisme avui estigui més present en l’agenda política que fa uns mesos. També que hi ha més eines democràtiques a banda dels partits polítics per a la lluita per l’Estat – Nació.

I que també escrivia ahir: I jo a les properes eleccions nacionals (tampoc) no podré votar ERC, i ja aviso a tots els simpàtics d’un i altre costat que de cap manera penso votar Convergència… excepte en el cas que 1) trenqui amb Unió, i 2) es declari explícitament sobiranista. Coses, totes dues, que no passaran.

Sobre aquest segon comentari no puc dir gaire sobre el que passarà, però si que també alguna cosa està canviant a CDC. Ahir mateix l’AVUI publicava El congrés de CDC debatrà si aposta per un Estat català. L’article té a veure amb les propostes que plantegem des de la Plataforma per la Sobirania. Víctor Terradellas les va exposar amb claredat. Al proper congrés de CDC debatrà si CDC aposta per treballar per a la formació d’un Estat català com un dels objectius del dret a decidir. El resultat és incert, però com ha passat a ERC, també a CDC alguna cosa serà diferent.

Des de CDC i ERC intentem impulsar el sobiranisme, però no puc deixar d’agrair al president espanyol l’impuls que ha donat al nostre objectiu nacional, sense els seus incompliments avui el sentiment independentista no es manifestaria amb tanta força.

Tant de bo Joan Arnera s’equivoqui i aviat puguem tenir una doble aposta independentista en el mapa polític català. El Tribunal Constitucional, amb l’inestimable ajut de Solbes i Rodríguez Zapatero pot ajudar molt.

6 respostes a “Les “primàries” d’ERC i l’Estat català”

  1. a 08 juny 2008 a les 10:55 Elies

    Hola Enric,

    hem lluitat, però no ha pogut ser. Em sap greu, no cal dir-ho, però sobretot, perquè també penso que els partits són instruments, em sap greu pel país.

    El teu silenci, Enric, del que ja n’havíem parlat, ha estat una mostra extraordinària d’inteligència, patriotisme i compromís sincer, de debò.

    Confiem que les coses a CDC es facin bé, i us facin cas. El sobiranisme és viu, però necessitem on agafar-nos per continuar avançant.

    Endavant i gràcies, Enric.

  2. a 08 juny 2008 a les 11:04 enriccanela

    Hola Elies,
    T’agraeixo les paraules. Està clar el teu sentiment i, no cal ni dir-ho, confio que això serveixi per a què ERC vagi endavant. No tinc cap dubte que Carretero s’ha consolidat i que les coses no seran iguals.
    Ara esperem a veure que pasa a casa nostra.
    Gràcies a tu.

  3. a 08 juny 2008 a les 3:29 Joan Arnera

    Gràcies per l’amable referència, Enric, sé que coincidim em moltes coses.
    I en efecte, sobre CDC… tant de bo m’equivoqui!
    Una abraçada

  4. a 08 juny 2008 a les 4:51 enriccanela

    Joan,
    No sé! Veurem, però cal lluitar, si no és demà serà demàpassat.
    Una abraçada

  5. a 09 juny 2008 a les 8:56 ricard

    Hola Enric,

    Cooincideixo plenament amb tu que el proces d’ERC ha estat modèlic, i que ERC ha guanyat vitalitat

    Un salut!

  6. a 09 juny 2008 a les 10:09 enriccanela

    Ricard,
    Jo no he entrat a fer valoracions internes, però crec que en conjunt pot haver anat bé per a la democràcia. Fa falta participació de la gent.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació