Enric I. Canela

Avui ha estat un dia especial a la universitat pública catalana. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques ha presenta el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya a la societat catalana. La notícia de l’acte la podeu llegir als web de la UB, la UPC, la UAB i la UdG. Naturalment també ho podeu llegir al web de l’ACUP, des d’on podeu baixar el resum executiu del Llibre Blanc.

L’acte ha estat presidit pel president Montilla i l’acompanyaven a ministra Cristina Garmendia, la presidenta de l’ACUP i rectora d ela UdG, Anna Maria Geli, i el rector en funcions de la UB, Josep Samitier.

L’acte m’ha agradat, vaig participar en la redacció d’un capítol del llibre, han posat als col·laboradors, però m’han oblidat. A l’acte he pogut saldar a amics i coneguts. Hem pogut tornar a veure a l’antic rector, Marius Rubiralta, ara secretari d’Estat d’Universitats, crec que és nota la seva presència la ministeri en molts dels aspectes del discurs general de la ministra. També hi era Ángel Gabilondo, president de la CRUE, el president Pujo, i, òbviament el conseller Huget acompanyat amb la comissionada Blanca Palmada i altres càrrecs del departament. Hi havia antic consellers responsables d’universitat al govern català. Em deixo moltes persones, però em seria impossible citar-les a totes.

La nota negativa s’ha produït amb les universitats privades. No s’han sentit mai còmodes amb aquest procés que les ha exclòs. No sé si el tema s’ha portat prou bé. Jo crec que, si bé hi ha clares diferències entre unes i altres universitats, hi ha alguns aspectes en els que han d’anar juntes. Bé, el temps espero que ho arregli.

Quan hagi llegit el Llibre Blanc comentaré alguns aspectes del seu contingut. En algun punt tinc coses a dir.

Cal destacar que he pogut llegir un ràpid article d’Elliot Fernánez (El president Montilla parla sobre el procés de Bolonya). Elliot ha recollit perfectament les paraules del president de la Generalitat. Anima a desenvolupar el procés de Bolonya, dóna suport, però no incondicional ni acrític i si exigent.

Terra, per la seva banda, assenyala que les vuit universitats públiques de Catalunya han alçat avui la seva veu a l’uníson per reclamar un millor finançament i una nova política de beques i ajudes que faci possible que en l’any 2010 el 30% dels estudiants sigui becat i que aquest percentatge arribi a la mitjana europea en un termini de set anys.

La Cerca també parla de l’acte i recull que la ministra Cristina Garmendia dona suport al full de ruta comú de les vuit universitats públiques catalanes. Aquets mitjà resumeix el principals punts recollits al llibre blanc:

  • Desenvolupar plenament la funció formativa de les universitats en el nou marc europeu.
  • Incrementar les capacitats i l’impacte de l’activitat de la recerca.
  • Impulsar la tercera missió universitària amb un finançament específic.
  • Donar suport el desenvolupament professional i la valoració social del Personal Docent i Investigador.
  • Incrementar la visibilitat i projecció internacional, comprometre la universitat amb la societat i amb els valors democràtics.
  • Millorar la política de beques, ajudes i préstecs als estudiants.
  • Augmentar l’autonomia i la rendició de comptes de les universitats a la societat.

Seguiré parlant.

4 respostes a “El Llibre Blanc de l’ACUP”

  1. a 13 juny 2008 a les 8:19 Victòria

    Gràcies un cop més per posar-nos al dia sobre estudis i documents. He mirat per sobre el “document executiu” en pdf de l’ACUP. Cap referència a l’àmbit nacional (més enllà de les “4 provincias”), cap referència a la xarxa Vives…Ni a “l’estratègia 9”!

    Des del meu punt de vista, les ments pensants tenen per referència espanya i la seva organització administrativa i no els PPCC. Reconec que la realitat administrativa fa 300 anys que ens marca el ritme, però crec que ens cal més ambició i descolonització mental.

    Cordialment,

    VG

  2. a 13 juny 2008 a les 9:49 enriccanela

    Victòria,
    Jo no he llegit gairebé res. Només una mica del tema en el que vaig participar.
    Però bé, el tema del llibre em sembla que no anava per on dius.
    Ja comentaré algunes coses quan el llegeixi amb tranquil·litat.

  3. a 13 juny 2008 a les 12:18 Dessmond

    Interessant apunt. Seguirem els que vindran. Agraeixo aquesta mena d’informació. Sembla que només la subministris tu.
    Sobre el procés de Bolonya també se n’hauria de parlar abastament. De com es logra la confluència, sobre tot en les carreres tècniques, les de l’UPC. Ratllarà el miracle i quedarà palesa això de tenir competències “exclussives” en matèria d’Ensenyament.

  4. a 13 juny 2008 a les 1:03 enriccanela

    Dessmond,
    Potser seria un tema a tractar pel Grup Hayek, en algun d’aquests sopars – reunió que es fan. El tema les trascendent.
    No tenim competèncis i si incompetències.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació