Enric I. Canela

Fa pocs dies, el 8 de juny, escrivia Les “primàries” d’ERC i l’Estat català. Em semblava força interessant i democràtic el procés d’ERC i el jutjava com un pas endavant.

El dia 10 Tribuna Catalana publicava El superdissabte d’ERC hauria de fer reflexionar els líders convergents.

Francament, reflexionar si, és bo, però el que ha passat aquest cap de setmana també hauria de fer reflexionar els líders convergents i també els d’ERC.

Personalment crec que el resultat final ha afeblirà el procés nacionalista. Quan el teu interlocutor sap que facis el que facis no trencaràs la baralla, estàs en mala posició, tens el joc descobert. Ets feble

Massa votacions i massa perdedors. Democràcia és votar quan no queda més remei. M’explico, formalment votem, però cal arribar a acords i integrar les minories, sobre tot quan sumen més que tu. Clar que per fer això també cal que les minories vulguin.

5 respostes a “Aquesta bugada ens ha deixat amb un llençol menys?”

  1. a 16 juny 2008 a les 8:31 Quim Bosch

    Bon dia Enric,
    tinc la sensació que, després dels resultats dels “caucus” del dia 7, aquest dissabte les coses van anar de la pitjor manera possible. D’entrada per ERC, l’executiva fa la sensació de feblesa, i els crítics han perdut credibilitat després de l’acord RCat-EI-ERCFutur. De retruc, el catalanisme polític també en surt una mica més tocat.

  2. a 16 juny 2008 a les 9:36 enriccanela

    Quim,
    Em sap greu. La veritat és que m’hagués agradat que s’hagués arribat a un consens. Crec que tots han perdut credibilitat, han especulat massa i han renunciat a coses sense arribar a cap pacte. Si no vols pactar, defensa el que creus.
    No sé, des de fora tot és més fàcil, però realment en saps menys.

  3. a 16 juny 2008 a les 3:56 robsup2007

    Hola Enric.
    Et pastejaré i aclariré alguna cosa més respecte d’un altre comentari que vaig fer a un altre blog.

    El que ha passat tant a les eleccions internes d’ERC com al congrès es tracta d’una cosa que ja es donava per fet. No obstant hi ha alguns matissos, tot i que de no gaire importància:

    1- A les eleccions internes va guanyar en Puigcercós. La seva victoria no obstant, ha sigut pírrica amb poc més d’un 37% (els meus pronostics calculàven d’un 48% per amunt).

    2- EI i RCat han aconseguit entre els dos més suport de l’esperat i sobre tot en Carretero. Respecte EI veurem si es desmuntarà definitivament la idea de submarí d’en Puigcercós o ens acavarà demostrant que no era així.
    El problema d’en Carretero al meu parer, és que ha donat la impressió de no mostrar reialment les seves intencions. ¿Què és el que pretenc dir? Molt senzil. Si denuncies l’actual línia estratègica erràtica de pacte amb els socialistes per fer un seguidisme esgarrifòs, no pots fer entreveure que vols un pacte amb CiU sense explicar més, ja que la gent pot haver sentit por de passar d’una situació de seguidisme dels socialistes a ser-ho dels convergents. El més correcte a desenvolupar sería:

    a) Com el PSC és un partit espanyolista que mai avançarà cap a l’autodeterminació del nostre país, doncs evidentment renegar d’un pacte de govern amb ells.

    b) Com CiU ara per ara és regionalista doncs que s’arreglin com puguin i tampoc podràn comptar amb el suport d’ERC. Tot això mentre no es produeixi un clar viratge cap al sobiranisme (cap a la independència). Això és un tema impossible em temo per la pressió d’en Duràn i Lleida i tota la cúpula d’UDC, a mès de personatges que de veritat és millor no menjar res quan se’ls escolti parlar (amb tot els respectes), com en Ignasi Guardans “Cambó” (¿Et sona això de Cambó? xD). La sol.lució, per tant, es tractaría de l’assimilació d’UDC dels postulats clarament sobiranistes o trencament de la federació.

    c) L’hora de pactar posar damunt la taula tres questions bàsiques totalment irrenunciables:

    –Dret d’autodeterminació.
    –Llei de consultes populars amb tal de fer possible la cel.lebració del referèndum.
    –Concert econòmic (i res d’equivalent, sinò concert)
    –Arrivada la situació, i amb una majoría social a favor de la independència, si no hi haguès cap acord amb el govern espanyol de torn (que de bon segur sería així) disposició a proclamar la independència de forma unilateral al Parlament.

    El PSC ni el mencionis ja que quan es parlès d’autodeterminació ni tan qualsevol escoltaría. I CiU doncs estarà per veure quins camvis efectuarà en la seva línia.

    Per tant com possiblement cap dels dos acceptaría això, doncs ni CiU ni PSC, sinò ERC. A l’oposició i crèixer des d’allà sent coherents.

    3- Al congrès s’ha efectuat un tancament en fals sense cap tipus d’acord i amb varies esmenes de l’oposició aprovades. Entre elles la més que segura impossibilitat de Puigcercós de presentar-se a les eleccions a no ser que deixi el seu càrrec de president. O la que obliga a defensar la cel.lebració d’una consulta en cas de que el T.C espanyol tombi l’estatut.
    Tot això demstra clarament la gran fragilitat de la nova cúpula d’ERC.

    4- A les eleccions internes el continuisme ha guanyat amb gairebé un 64% però Puigcercós es troba completament sol com es pot haver comprovat.

    5- Fort vot de càstig a en Xavier Vendrell, que cau de la nova executiva.

    6- Carod-Rovira es podrà presentar de nou com a candidat, tot i que jo no tinc gens clar que ara mateix sigui capaç de poder arreplegar vots. No obstant, més que en Puigcercós això segur que sí.

    7- El que els militants han volgut es clar que pot no ser la línia del que volguessin els votants. I el suport d’un partit depèn dels votants, no dels militants.

    En defnitiva, està per veure què és el que passarà definitivament, però el panorama d’ERC sembla força complicat. D’aquí no molt hauràn camvis, no hi ha cap tipus de dubte. Paciencia, que els camvis es produiràn.
    Ha de produir-se una entesa entre CDC i ERC. Tant els que estem més inclinats amb ERC com els que l’esteu de CDC hem de saber que els nostres camins van paral.lels cap a la nostra plena sobiranía i no som els nostres enemics.
    A UDC no l’he inclòs perque ja queda massa clar que ells rebutgen qualsevol línia que vagi en pro de la independència, cosa que per altre costat de veritat que costa d’entendre quin és el seu objectiu llavors, ¿Serà el regionalisme típic de l’extinta Lliga regionalista d’en Francesc Cambó?. Han trait greument els seus veritables arrels sobiranistes tal i com propugnava l’assesinat Manuel Carrasco i Formiguera. No sé si hauràn camviat els seus estatuts, però en principi eren sobiranistes. Caldría saber quin grau d’acceptació tenen aquestes declaracions i conductes de la seva cúpula. Podría ser que nomès la seva direcció l’aprovès.
    Avui he llegit una noticia que t’exposo l’adreça a continuació i a la qual parla Josep María Pel.legrí:

    http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/unio-erc-liquidar-tripartito-rechaza-2551575.htm

    Un salut Enric

    Robert

  4. a 16 juny 2008 a les 4:04 robsup2007

    I pel que fa a la línia d’ERC, la situació boligarà tard oa viat a camviar-la, no hi haurà més remei.

  5. a 16 juny 2008 a les 6:31 enriccanela

    Robert,
    Realment has analitzat el tema amb cura i ho coneixes bé. Començo pel final. Pelegrí no està d’acord amb ERC i jo no estic d’acord amb ell. Com molts altres companys. Veurem com segeuix això.
    Nosaltres, com bé dius, caminem en paral·lel. Per això em sap greu que les coses s’hagin tancat en fals. Tampoc no em fa cap il·lusió escoltar per part d’ERC que s’ha de mantenir EWRC al govern encara que l’Estatut es tombi.
    M’amoïna molt la situació. Ho veig tot tan deteriorat…
    Espero amb ganes que passi el congrés de CDC a veure si surt la línia que propugnem i ens podem acostar una mica més. Espero que per nosaltres no quedi, tot i que tenim alguns que quan més lluny d’ERC millor.
    Molts records
    Enric

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació