Enric I. Canela

Abans d’ahir escrivia satisfet Català a la universitat. El Consell Interuniversitaria de Catalunya (CIC) havia donat compliment a l’article 6 apartat 4 de la Llei d’Universitats de Catalunya que diu:

D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

Ahir i avui he llegit astorat algunes reaccions. La UAB i la UPF no pensen complir l’acord. La rectora de la UdG i presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques el defensa. La pregunta és, va haver acord? Imagino que si, no puc pensar altra cosa. Aleshores a què juguen? A la Junta del CIC hi van els rectors o si més no vicerectors que actuen en el seu nom.

Per altra banda llegeixo que l’AQU tampoc està d’acord. Bé, precisem. L’AQU no s’ha pronunciat, ho diu el seu president Antoni Serra Ramoneda, que no pot donar més que la seva opinió personal, molt respectable però personal. L’AQU no pinta res en aquesta festa i si la AQU vol dir alguna cosa el que ha de fer és prendre la decisió col·legiada, on altre cop estan els rectors i el govern de la Generalitat.

Joan Arnera, al que agraeixo el comentari, diu el que pensa de manera clara, com habitualment fa. Jordi Carbonell també reacciona davant del desgavell. Jo hi afegeixo un comentari personal al respecte. Està bé captar talent, si cal donar-li temps per tal que aprengui el català, la UB dóna dos anys. L’Acord de la Junta de Govern del dia 30 d’octubre de 1996 en relació al Reglament d’usos lingüístics a la Universitat de Barcelona ja en aquesta línia i dit sigui de pas, vaig tenir alguna cosa a veure en fer que s’aprovés. Seria estúpid perdre l’oportunitat de tenir un excel·lent professor que ve de fora. Ara si no vol aprendre català a Catalunya que es quedi a casa seva. Un professor permanent ha de ser més que un simple investigador. I no cal insistir en què per tenir un lloc permanent en un organisme públic de Catalunya cal saber català. Si és un gran investigador i un imbècil en altres coses de la vida, que faci recerca però no cal que sigui professor. No ens confonguem. Clar que saber català no exclou de ser imbècil. I si el candidat en qüestió està ja a Catalunya, doncs ha de saber català, per ser professor, potser no per ser investigador. Cada cosa al seu lloc.

19 respostes a “Segons quin talent no el vull”

  1. a 21 juny 2008 a les 11:49 David

    Com de costum els rectors de la PAZ (quina casualitat) fent el ridícul. Seran molt oberts i internacionals… però (1) mostren una nul·la orientació als seus clients, cosa pròpia de monopolis; i (2) obliden de què es guanyen la vida gràcies als impostos que paguem els contribuents, i que per tant la societat té alguna cosa que dir. Ai el dia que la universitat s’hagués d’anar a guanyar els clients en un mercat competitiu com patirien alguns…

  2. a 22 juny 2008 a les 12:46 enriccanela

    David,
    Aquesta gent no sap distingir entre que és una plaça fixa i viure en país, fitxar investigadors líders, tenir professors visitants. Ningú no discuteix que cal tenir més classes en anglès, internacionalizar la universitat, perà van d'”internacionals”. Em puc imaginar un investigador del CNRS francès que no sàpiga francès, però no un professor universirai que no el parli. Ara aquests rectors consideren que el catlà és un suvenir.

  3. a 22 juny 2008 a les 2:09 chinaski

    Em sembla que al CNRS demanen saber frances (hi ha una entrevista telefonica) tot i que son places d’investigador sense docencia.
    Per cert, una vegada vaig sentir que la UB s’havia posat dura amb el catala a les oposicions perque hi havia malestar amb els ICREA (alguns no entenen el catala, i en conec un parell que van triar el barri per viure on la cosa del catala no els emprenyes. Clar que n’hi ha que com a minim no son beligerants, a part dels que son catalans).

  4. a 22 juny 2008 a les 7:12 Dessmond

    Per un professor universitari, el mínim que se li pot demanar, és que domini la llengua del lloc on dona classes. No accpetar aquest supòsit ens converteix en cas únic al món. Però és molt cert que està en consonància amb el país. Només cal veure el domini de l’idioma que té el seu president, després de quaranta anys.
    Comparteixo amb tu, que segons quina mena de talent ja s’el poden quedar a casa seva.

  5. a 22 juny 2008 a les 7:16 enriccanela

    Chinaski,
    No sabia exactament el tema del CNRS, em sembla molt lògic, és clar. Amb tot jo no seria massa exigent amb els ICREA, és justament la fórmula per contractar investigadors d’èlit sense la rigidesa del sistema públic. Els contractem per investigar i prou

  6. a 22 juny 2008 a les 7:19 enriccanela

    Dessmond,
    En el cas dels profesors permanents, cap dubte, si no volen el català, a casa seva i si són d’aquí o fa molts anys que hi viuen i no el volen, que es busquin una altra feina. Fins i tot el govern espanyol està d’cord.
    Ara, el que em sembla deplorable és el que han dit la UAB i la UPF.

  7. a 22 juny 2008 a les 11:13 aubachs

    És un cas paradigmàtic de cosmopaletisme (david dixit) català…però s’han de defensar mesures com aquesta i tantes d’altres per millorar la qualitat de les polítiques públiques assumint aquestes reaccions. Així podríem evitar reaccions de menyspreu que es produeixen per part d’alguns docents, massa sovint fomentades per la visió provinciana de molts d’aquí.

  8. a 22 juny 2008 a les 1:55 enriccanela

    Ausbachs,
    Cal exigir que el professorat permenent pugui fer una classe en català. No cal en el no permenent, és un problema d’integració. Si cal, dos anys com la UB, si no ho fa, adéu siau. Als investigadors… és una altra qüestió.

  9. a 22 juny 2008 a les 11:50 rA

    Doncs jo discrepo. De tots els ambits on el catala no es fa servir, el que em molesta menys es l’educacio superior o la recerca. Quan arriba un professor america a barcelona, que volem que faci, recerca o aprendre catala? El valor del seu treball es molt mes alt que una classe seva en catala. A mes, el cost es enorme: la regla de dos anys fara molt dificil a la upf i uab captar professors de fora (fixes o no).

  10. a 23 juny 2008 a les 7:21 enriccanela

    rA,
    Em sembla que no. El professor americà que arriba, no en veig gaires sense aplicar la regla, bé a fer recerca però també s’ha d’integrar. Coneixes algun americà que després de dos anys de viure (i treballar) aquí no parli espanyol? I a França frencès?
    Les figures de lector o de visitant són perfectament normals i poden prescindir de la llengua. La d’investigador també. Hem d’acceptar que és limitins a l’espanyol? Hem de ser un país normal i en un país normal el professorat universitari parla la llengua del país.

  11. a 23 juny 2008 a les 11:29 david de las heras

    Jo estic passant la fase d’oposició de cos mestre, i m’han fet passar un examen de castellà i català. Que serà més fàcil la fase d’oposició d’universitats que l’ha de mestres? La llengua catalana ha de ser la vehicular en tota l’educació. Convertir-la només en la ensenyament no universitari és fer-la més pobre, ja que el llenguatge culte no es desenvoluparà?. digueu-me sort!!!!

  12. a 23 juny 2008 a les 1:49 enriccanela

    David,
    Gràcies pel comentari. En tot cas, primer de tot molta sort.
    I si, tens raó, tothom ha de conèixer la nostra llengua, altra cosa és que deixem temps al que no són d’aquí.

  13. a 23 juny 2008 a les 3:40 Manel des de l'exili

    Un símptoma més de la irreversible povincialització de Catalunya.
    Cada any que passa sense ser un estat propi, menys catalans som i més castellans serem.
    Per cert heu vist la notícia de l’avui

  14. a 23 juny 2008 a les 3:40 Manel des de l'exili

    http://www.avui.cat/article/mon_politica/33991/intel·lectuals/madrid/signen/manifest/defensa/lus/castella.html

  15. a 23 juny 2008 a les 5:02 enriccanela

    Manel,
    És molt difícil aconseguir res quan els “comopolites” creuen que demanar el català per viure a Catalunya ens endarrereix. Només amb un estat propi podem tirar endavant.
    Si, he vist el “manifest”. Intel·lectuals? Nacionalespanyolisme ranci.

  16. a 27 juny 2008 a les 1:01 rA

    america o argenti, no importa passar el C no es facil i asustara a molts. se’n freguen les mans a la carlos iii de veure com la pompeu no podra competir.

    he escrit un article mes llarg a la meva web

  17. a 27 juny 2008 a les 9:23 aubachs

    És una qüestió de normalitat. És obvi que un estat amb una llengua ‘petita’ com podria ser el català, la societat tendeix a ser multilingüe o com a mínim dominar l’anglès. Però polemitzar sobre el fet que el professorat permanent sigui capaç d’entendre l’idioma del país és només senyal de la feblesa institucional (i nacional) de Catalunya que només té una solució. A més el que pretèn la norma (si ho entenc bé) és que el professorat permanent l’entengui (per llegir un treball o perquè l’alumnat se li pugui dirigir amb normalitat durant un debat a classe o una pregunte) i no perquè faci les classes en català obligatòriament. Però tenim molta més feina i més reptes clau i fer pedagogia de coses que haurien de generar consens és perdre el temps.

  18. a 27 juny 2008 a les 11:34 enriccanela

    rA,
    Jo no crec que tingui la més mínima incidència. Quants professors permanents ha contractat fins ara la UPF que de fora de l’Estat?
    Si el problema són els espanyols…

  19. a 27 juny 2008 a les 11:36 enriccanela

    Aubachs,
    No hauria d’haver cap polèmica, per a mi és indiscutible, com a qualsevol país del món.
    I tens raó la llei permet fer la classe indistintament. L’única norma que, per cert, no compleix tothom és no canviar la llengua anunciada.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació