- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Segons quin talent no el vull

Enric I. Canela

Abans d’ahir escrivia satisfet Català a la universitat [2]. El Consell Interuniversitaria de Catalunya (CIC) havia donat compliment a l’article 6 apartat 4 de la Llei d’Universitats de Catalunya que diu:

D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

Ahir i avui he llegit astorat algunes reaccions. La UAB i la UPF no pensen complir l’acord [3]. La rectora de la UdG i presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques el defensa. La pregunta és, va haver acord? Imagino que si, no puc pensar altra cosa. Aleshores a què juguen? A la Junta del CIC hi van els rectors o si més no vicerectors que actuen en el seu nom.

Per altra banda llegeixo que l’AQU [4] tampoc està d’acord. Bé, precisem. L’AQU no s’ha pronunciat, ho diu el seu president Antoni Serra Ramoneda, que no pot donar més que la seva opinió personal, molt respectable però personal. L’AQU no pinta res en aquesta festa i si la AQU vol dir alguna cosa el que ha de fer és prendre la decisió col·legiada, on altre cop estan els rectors i el govern de la Generalitat.

Joan Arnera [5], al que agraeixo el comentari, diu el que pensa de manera clara, com habitualment fa. Jordi Carbonell [6] també reacciona davant del desgavell. Jo hi afegeixo un comentari personal al respecte. Està bé captar talent, si cal donar-li temps per tal que aprengui el català, la UB dóna dos anys. L’Acord de la Junta de Govern del dia 30 d’octubre de 1996 en relació al Reglament d’usos lingüístics a la Universitat de Barcelona ja en aquesta línia i dit sigui de pas, vaig tenir alguna cosa a veure en fer que s’aprovés. Seria estúpid perdre l’oportunitat de tenir un excel·lent professor que ve de fora. Ara si no vol aprendre català a Catalunya que es quedi a casa seva. Un professor permanent ha de ser més que un simple investigador. I no cal insistir en què per tenir un lloc permanent en un organisme públic de Catalunya cal saber català. Si és un gran investigador i un imbècil en altres coses de la vida, que faci recerca però no cal que sigui professor. No ens confonguem. Clar que saber català no exclou de ser imbècil. I si el candidat en qüestió està ja a Catalunya, doncs ha de saber català, per ser professor, potser no per ser investigador. Cada cosa al seu lloc.