Enric I. Canela
Ahir el diari AVUI va publicar Compromís dels rectors en la defensa del català [2].
Diu que els rectors de les universitats públiques catalanes van manifestar ahir que la seva voluntat de ser “plenament europees i obertes al món” i d'”atreure els millors estudiants, professors i investigadors d’arreu” és “totalment compatible amb la defensa de la identitat de Catalunya com a nació i amb la defensa i la promoció de la llengua catalana” en el marc “d’un projecte universitari de referència internacional”.
Si voleu tenir millor informació podeu llegir la declaració al web de l’ACUP [3], on és diu exactament: La Universitat de Catalunya vol ser un campus multilingüe, on l’ús del català com a llengua pròpia no sigui un impediment, ans al contrari, una riquesa afegida que tingui veu pròpia en presentar-se davant d’Europa i del món.
M’agradaria que algú m’expliqués que dimonis va passar en aquella Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, a quins acords es va arribar, per què després dels acords la UAB i la UPF es desmarquen de l’exigència del català.
També m’agradaria que amb quin dret les universitats poden negar-se a acomplir la Llei d’Universitats de Catalunya.