Enric I. Canela

Josep Maria Piferrer de Salvem el Crit – Aritjol – Palafrugell ha enviat aquesta carta als mitjans per a la seva publicació. Com a amant de la Costa Brava i Amic de Tamariu, compromès en la defensa d’aquells meravellosos indrets la reprodueixo. Feu-vos ressò i lluiteu contra aquesta agressió.

És realment vergonyós, estem a ple estiu i els ajuntaments de Mont-ras i de Palamós segueixen sense protegir als seus banyistes i el medi marí de la forta pressió de les embarcacions. La situació és tan ridícula que la tasca de la patrulla encarregada de vigilar aquest problema serveix de poc ja que tot i que no paren de demanar a les embarcacions incíviques que s’allunyin uns 200 metres de la costa, molts no en fan cas ja que, desgraciadament, saben que l’actual normativa permet fondejar on es vulgui quan una cala no està balisada. I és que actualment, amb tanta massificació com patim, el més urgent és modificar la normativa per tal que això no passi en cap lloc de la costa, obligant a respectar els 200 metres al fondeig, independentment de si la zona està balisada o no, ja que no es pot pretendre balisar tota la costa. L’ús de la primera franja litoral hauria d’estar reservat per a les activitats menys agressives, molestes i contaminants, com el bany, l’snorkel, el caiac, etc., però per això cal que aquests col·lectius, els quals representen la majoria d’usuaris al nostre litoral, es facin sentir molt més. Entretant, la Generalitat, a través del Pla de Ports 2000-2015, aposta pel contrari, seguir omplint, encara més, la nostra costa amb tantes embarcacions com es venguin: 500 boies entre Castell i la Fosca, 270 amarres més a Palamós, possible ampliació del port de Llafranc.

Un dels impactes ecològics més greus d’aquesta deixadesa el venen patint els boscos de Posidònia Oceànica, una planta molt beneficiosa i essencial per a la bona salut del ecosistema medi marí, “virtualment” protegida per normatives europees i estatals, i que fa anys cobria i protegia dels forts temporals les nostres cales, alhora que oferia refugi i aliment a milers d’espècies marines, moltes d’elles d’interès comercial.

És evident que és impossible avançar en la necessària lluita per protegir el nostre medi ambient mentre l’administració segueixi funcionant tant pèssimament. I és que, incapaços de posar-se d’acord, encara no s’ha creat el Consorci Gestor, tampoc s’avança en la necessària creació de la reserva marina Castell – Formigues – Ullastres, això sí, s’entretenen amb el seu “Perejil” particular, lluitant per la propietat de les Illes Formigues.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació