Enric I. Canela

Guardans avisa i opina. Diu: una àmplia majoria de companyes i companys, han aprovat també algunes proclamacions que en qüestions ben essencials podrien portar aquest partit en una direcció ben diferent de la que tenia. Una direcció ben legítima, en realitat un cert concepte del país i de l’Estat que fins ara no és ni de lluny majoritària a la societat catalana, ni era la majoritària dins del catalanisme ni dins d’aquest mateix partit.

Acaba el seu comentari dient: Estic segur que ningú voldria que d’aquí un temps resultés que aquell any en que Convergència es proposava fer la casa més gran, quedés com l’any en que es van posar les bases ideològiques per a excloure a una part de la família.

No critico les opinions i opcions legítimes del company Ignasi Guardans sobre el model d’organització política que ell vol, però d’això a pontificar sobre que opina la majoria dels militants del partit hi ha una distància abismal. Jo opino diferent, però no ho sé, l’únic que sé del cert és que la majoria dels delegats al Congrés no van coincidir amb ell en una d les esmenes que va presentar. I dels delegats de la ponència 1, la que compartíem, no coincidia pràcticament amb cap de les seves esmenes.

Quedi clar que admiro la intel·ligència i saber fer d’Ignasi Guardans, però en el model de país que volem estem lluny.

6 respostes a “La minoria no independentista de CDC”

  1. a 15 jul. 2008 a les 11:58 Josep M

    Sempre estic encuriosit per aquesta actitud ambivalent respecte del què realment son les opinions majoritàries al sí d’una societat lògicament poruca, escarmentada i espantadissa com la catalana. No en tenim prou amb tots els estudis que ens afirmen amb contundència que JA hi és la voluntat inequívoca per reclamar un estat propi? que els polítics sols pensen moure’s si la gent munta barricades? home, cal captar els missatges amb agilitat i coratge, aleshores els capitalitzes. Si tens por “d’ofendre” a algun espoguguit…malament.

  2. a 16 jul. 2008 a les 12:01 robsup2007

    Hola Enric.
    Home, la posició que defensa Ignasi Guardans sempre ha estat de sobre coneguda. Personalment el defineixo com un bon polític, però les coses clares, en questions nacionals no és el que li convé al país en aquest moment precisament.
    Va quedar ja més que clara la seva postura el día que va dir que “Me aburreix tant debat sobiraniste i ens hauríem de preocupar més d’altres coses”. Si reialment és catalanista hauría de coneixer que el catalanisme avui en día ja no es basa en el pseudoregionalisme (o una branca de federalisme si es prefereix) que es profesava abans (des del segle XIX fins ara). Tots els intents de conviure amb Espanya amb normalitat han fracasat, l’únic que pretenen és assimilar-nos i/o substituir-nos amb una base identitària i cultural que no és pas la nostra. Amb els estudis recents hi ha una àmplia coincidencia en el fet d’una majoría de catalans (entre independentistes i partidaris d’un estat federat) que no es senten comodes amb l’actual situació del país. Cal dir que el model d’estat a Espanya ja és inticable com han demostrat.
    Totes aquestes questions són aspectes que Ignasi Guardans, i encara altres també, hauríen d’entendre. Per tant, no se pas en que es basa per fer aquestes afirmacions. Si ell té la “barita” màgica diferent de la independència perque Catalunya sobrevisqui nacionalment que la mostri, ja que fins ara nomès són paraules sense fonament.
    Amb tot he de dir que em sembla un bon polític.

    Un salut

    Robert

  3. a 16 jul. 2008 a les 1:00 Josep M

    El major mèrit del Guardans ha estat demostrar que és, com he vist no sé on, dels darrers convergents que encara es creuen això de la “pedagogia”, i és una bona notícia que finalment s’hagi entès que l’estratègia ha d’anar per una altra banda.

  4. a 16 jul. 2008 a les 7:04 enriccanela

    Josep M i Robert,
    Ignasi Guardans és un dels polítics més brillants que conec. La seva argumentació parlamentària és excel•lent, intel•ligent i incisiu. Està clar que no és independentista. No crec que ell, en absolut, sigui poruc o ambivalent. Ell defensa un model, dins d’Espanya, que per a mi no és possible. En tot cas, valent defensant el que pensa, crec que comet un error, pensar que la majoria de militants estan en una posició com la d’ell. Ho dubto, no ho sé, però ho dubto. En tot cas la majoria de delegats al Congrés de CDC no.

  5. a 16 jul. 2008 a les 12:58 robsup2007

    Hola Enric.
    En certa manera és el que jo he expressat. Que és un bon polític però que s’equivoca en la seva idea respecte el país, i això concret no és el que li convé al país en aquest moment (l’encaix de Catalunya al model espanyol és inviable tal i com s’ha demostrat). Potser amb el temps acavarà camviant d’opinió.
    Un salut i gràcies per lo del Facebook. Ja el tinc gairebé tot a punt ;).

    Robert

  6. a 16 jul. 2008 a les 3:55 enriccanela

    Coincdim plenament.
    Ànim que hi ha feina.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació