L’efecte Rubiralta


Enric I. Canela

Aquest dies estem assistint a un conjunt de discursos i declaracions sobre la universitat i la recerca, especialment de tot el que fa referència a la universitat i les seves funcions.

Ningú no m’ha d’explicar que Cristina Garmendia és una dona intel·ligent i capaç. La primera prova d’això és l’elecció del seu equip. Conec especialment al secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, tots dos som químics, vam estudiar a la mateixa facultat, ell una mica més jove, dos anys i mig, hem compartit moltes coses, acords i desacords, hem estat companys i rivals, però probablement, així ho saben els que em coneixen, s’hagués de posar xifres, els acords són el 95% i els desacords el 5%. Segurament ens coneixem molt, potser massa. Jo li tinc força afecte i penso que és una de les persones que més coneix el món de la recerca universitària. Aquesta opinió no és gratuïta. M’explicaré. Algú dels que coneix el món de la política universitària recorda que algun govern espanyol, en l’àmbit de les universitats, hagi presentat un pla de mesures tan complet com el que en escassament tres mesos ha presentat l’actual equip? Jo no. La llàstima és que Garmendia – Rubiralta han aparegut en un moment dolent de l’economia espanyola, després que Rodríguez Zapatero, en un estúpida decisió electoral, llences 8.000 milions d’euros del superàvit pressupostari. Amb tot, si la sort els acompanya i el president del govern espanyol no escolta massa a Solbes, home que es caracteritza per no entendre ni un borrall d’R+D, i ho esgarra, la cosa pinta bé. La veritat és que espero que la sort acompanyi a aquest equip. Hem passat de Quintanilla a Rubiralta, del segle XIX al segle XXI, un canvi que mereix obrir una ampolla de cava.

No m’invento res, per adonar-se’n només cal llegir Un nou model de creixement per a les universitats o Bones notícies per a la universitat, per citar les dues últimes coses que he escrit sobre el tema. Vaig al llit amb optimisme.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació