Enric I. Canela

Joan Gil Oliveras comentava al seu bloc: “El secretari d’Estat per Universitats va fer l’article “Megacampus” al País que he comentat jo en aquest mateix bloc, es veu doncs que vol cooperació entre Comunitats Autònomes, perfecte, però de cara a competir amb Europa, quelcom penós si estem pensant en la excel·lència i la qualitat de la educació perquè aquesta no es basa en una “productivitat”, sinó en pedagogia i recursos públics”.

Jo discrepo, disposar de campus d’excel·lència és el millor que pot passar per aconseguir una educació superior de qualitat. La millor formació per a un estudiant és conviure en un entorn on l’excel·lència científica estigui a l’ordre del dia, on s’imparteixin els millors doctorats i postgraus. Un exemple, hi ha cua d’estudiants de secundària per anar a fer pràctiques al Parc Científic de Barcelona de la UB o als cursos I tu? (Bioquímica) també de la UB. Per què? Per conviure amb la ciència. Segurament els titulars de l’article que comenta Joan Gil no són els més adequats. On manca pedagogia és en el discurs periodístic. Potser caldria esmerçar esforços en això.

Agraeixo a Joan Gil la referència que em fa.

6 respostes a “Megacampus versus qualitat docent?”

  1. a 21 jul. 2008 a les 9:45 Joan Gil Oliveras

    Gràcies a tu. Els teus articles són molt acurats, estan molt bé. Tot i que evidentment, les nostres opinions disten molt.

  2. a 21 jul. 2008 a les 9:57 trina

    Enric,
    estic totalment d’acord amb tu, penso que generar espais d’excel·lència crida a la pròpia convicció dels estudiants d’anar a millor, de formar-se, i això és fa amb convicció i amb models,
    salut

  3. a 21 jul. 2008 a les 10:23 enriccanela

    Joan,
    Moltes gràcies. Segur que si tinguéssim oportunitat acostaríem les opinions. A vegades és simplement una qüestió de perspectiva. Quins estudis fas? Estàs molt avançat? Vaig veient coses teves, però no he sabut deduir-ho.
    Records

  4. a 21 jul. 2008 a les 10:24 enriccanela

    Trina,
    Si es pugués avançar en aquesta línia tindriém, segur, èxit. A més caldria canviar tot el sistema de govern. A veure si són capaços d’impulsar això.
    Records
    Enric

  5. a 21 jul. 2008 a les 1:09 Joan Gil Oliveras

    Estic fent 2n de Ciències Polítiques a la UAB. Segurament pel que he llegit de tu, estaríem d’acord amb el tema del català. El problema és com s’accedeix a aquests estudis on les persones ens formem en el súmmum de la excel·lència. Com podríem dir que sóc “sindicalista” (sindicat d’estudiant AEP) això em pregunta molt.

  6. a 21 jul. 2008 a les 4:06 enriccanela

    Joan,
    Això només es pot fer per la capacitat intel·lectual. Aquí és on hem de lluitar. Mai no s’ha de poder seleccionar per motius econòmics, per tant calen les condicions adequades, o sigui beques suficients, en import i quantitat.
    La igualtat social no pot mai conduir a la mediocritat, és on per a mi fallen molts estudiants lluitadors. La defensa de la igualtat es converteix en igualitarisme. Conclusió, s’iguala per baix. Els esforços han d’anar a aconseguir que tots arribin o en seu cervell els permeti. No crec que això vagi contra cap sindicalisme, el problema és que molts dels que lluiten mai no han obert un libre. Evidentment no tothom.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació