Enric I. Canela

Cristina Garmendia, la ministra de Ciència i Innovació, no es cansa de fer declaracions arreu. Sempre és interessant anar llegint el que diu per veure cap on vol desenvolupar el model de ciència i tecnologia. En recullo algunes.

A Sant Sebastià va demanar diàleg amb els partits polítics i les comunitats per a arribar a un pacte d’Estat sobre la nova Llei de Ciència i Tecnologia. Va dir que la nostra economia només podrà avançar si la societat que la sustenta és també una societat del coneixement que, al seu parer, no és altra que una societat oberta i sense fronteres, dinàmica, emprenedora i capaç d’oferir noves oportunitats. També va destacar que per cooperar en la construcció de l’Espai Europeu de Recerca, la unitat entre els països ens fa més forts així com en matèria d’R+D, la fragmentació de les polítiques i els sistemes d’innovació, ens afebleix. Per aconseguir que l’economia espanyola formi part dels 10 països més avançats del món en ciència, tecnologia i innovació va demanar el suport dels líders empresarials, de les Administracions i de la societat en el seu conjunt. També que perquè l’Estat espanyol es converteixi en una potència científica i tecnològica ha d’apostar per l’excel·lència, la qual cosa requereix recursos, esforç, voluntat, consens i una visió de futur, capaç d’assumir els necessaris períodes de maduració associats a la innovació tecnològica. Aquesta visió és la que permetrà al Govern central seguir apostant per l’R+D en els moments de dificultats econòmiques. El Ministeri en l’àmbit de la innovació empresarial pretén apostar per determinats sectors emergents com la Biotecnologia, les Energies Renovables o les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, així com també donar suport a la innovació en sectors madurs com una oportunitat per reinventar els processos productius.

En una altra de les seves declaracions ( i 2) va afirmar que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, mantindrà el compromís de no retallar dels pressupostos generals de l’Estat la partida destinada a la recerca, desenvolupament i educació. Va reiterar que cal continuar amb el compromís adquirit. Ja s’han creat els elements bàsics sobre els quals treballar i que sense l’aposta tan decidida que s’ha portat a terme en els últims quatre anys ara no és podria pensar en aquest canvi perquè no donaria temps a començar. Per això va considerar que la partida d’R+D i no pot sofrir retallades, encara que cal buscar un equilibri amb els Pressupostos Generals de l’Estat. Tots els membres del Govern estan d’acord en el compromís de mantenir la inversió en R+D+i i educació, perquè això farà que el país surti d’una forma més ràpida i enfortida dels dificultats econòmiques que travessa.

Si en la composició del Producte Interior Brut (PIB), les noves tecnologies tinguessin un pes més significatiu la situació econòmica seriosa millor. Per aquest motiu, va advocar per un canvi cap a un model econòmic més sostenible que passi, primer, per una major inversió en educació i, després, per un augment de la despesa en R+D+i. En aquest sentit, la titular de Ciència i Innovació va considerar que Espanya ha fet un esforç molt gran en l’àmbit dels noves tecnologies, una cosa que permet tenir una percepció positiva sobre com serà la situació en el futur.

En matèria de ciència i innovació, Espanya surt perdent respecte a Europa, no obstant això, va destacar que Espanya, a diferència dels veïns europeus, és un país molt atractiu per a milions de persones que volen desenvolupar la seva vida professional. Ara ha de ser també atractiu el sector de la recerca i el desenvolupament i en tres o quatre anys serà capaç de generar bones notícies en aquests àmbits. Per aconseguir-ho cal desenvolupar una carrera científica atractiva, que no ha d’ésser a càrrec de l’Administració General de l’Estat, sinó a través del desenvolupament del teixit econòmic i acadèmic, perquè els professionals puguin desenvolupar la seva carrera com en qualsevol de la resta dels sectors. Així mateix, va reiterar que el Govern té un pla per a atreure talent de científics i investigadors, independentment de la seva nacionalitat.

Respecte al sistema universitari, Garmendia va assegurar un dels grans reptes per a aquesta Legislatura passa per la modernització del mateix. Va qualificar de complexa i atomitzat l’ensenyament superior espanyol, però va afirmar que aquesta genera entre el 50% i el 60% del coneixement, malgrat que aquest valor no es li reconegui públicament. Per a això, cal el compromís dels universitats. No obstant això, va recordar que modernitzar la universitat no serà a costa dels estudiants. En aquest sentit, va apuntar que Espanya és i seguirà sent un dels països més barats on estudiar i que això és una magnífica notícia i motiu d’atracció. Respecte a les beques, la ministra va manifestar el seu interès a posar marxa un quantiós nombre d’ajuts portables i movibles per tal que l’estudiant triï la universitat que més li convingui i no la que tingui més a prop de casa seva. Si se dóna aquesta eina a l’estudiant i a les famílies, segurament hi haurà una reordenació dels centres universitaris.

En un altre ordre de coses, Cristina Garmendia es va comprometre a treballar a partir de setembre amb el vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, per avançar cap a una fiscalitat més adequada que doni suport a les empreses que apostin per lR+D+i. Va dir que ara mateix aquest país és un dels més atractius des del punt de vista fiscal a Europa. Això no obstant, va insistir en la necessitat de buscar la millor forma d’empènyer una fiscalitat adequada respecte de l’R+D+i. Amb Solbes analitzaran quin és la millor manera de buscar un equilibri, una adequada fiscalitat i suport directe a les empreses que apostin per la recerca. Buscaran un nou model de fiscalitat de les activitats econòmiques que premiï a companyies intensives en coneixement, per capitalitzar el potencial econòmic espanyol. Per altra banda, va alertar que una de les debilitats que té la recerca espanyola és que no es patenta prou. Segons ella, el sistema de patents no està funcionant malament, però cal patentar més i aplicar aquest coneixement. El Govern farà un gran esforç per que es patenti i es protegeixi tot el coneixement que generen tant el sistema públic com el privat. Va recordar que la despesa en R+D de l’Administració Pública espanyola va créixer un 16% entre els anys 2004-2006, duplicant el valor dedicat en aquest àmbit en l’any 2000. Per la seva banda, la despesa empresarial en R+D va pujar un 20% respecte a l’any 2005. Va insistir que en aquest moment de crisi econòmica no podem aixecar el peu de l’accelerador si volem que la inversió realitzada cristal·litzi en un doble salt qualitatiu: excel·lència científica i tecnològica i conversió de la innovació en una activitat sistemàtica en l’empresa.

Té intenció d’eliminar les barreres existents actualment en la Llei d’Estrangeria per facilitar la importació de talent investigador d’altres països a Espanya. Va lamentar l’excessiva obstinació que, al seu judici, existeix en aquest país per propiciar que els espanyols tornin a Espanya. En aquest sentit, la ministra va ser radical. No està d’acord, ha de tornar el que vulgui tornar. Si s’aconsegueix equilibrar la fugida de talents amb la importació de talents equivalents d’altres nacionalitats, el sistema no tindrà cap perjudici. Per fomentar la importació de talent sense discriminació d’origen, va considerar necessari eliminar totes les barreres que hi hagi, fins i tot les quals pugui presentar la Llei d’Estrangeria. El compromís de l’Executiu és incorporar 50.000 nous investigadors fins a l’any 2015, dels quals almenys un 50% ho faran al sector privat per corregir el desajustament existent entre l’oferta educativa i la demanda empresarial. En el marc de la nova llei de ciència que impulsarà el seu departament, la ministra tractarà d’arribar a una remuneració adequada per a que triïn Espanya professionals cientificotècnics. Va anunciar que es crearà la Fundació per a la Projecció Exterior Universitària que tractarà d’atreure estudiantes i investigadors internacionals a centres espanyols. Respecte de la política de beques del Govern, va recordar que tot canvi de legislatura produeix retards i va demanar paciència als interessats en acollir-se a alguna d’aquestes ajudes.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació