Enric I. Canela

No han trigat gaire. El País ja publica avui: Als socialistes catalans no els convenç l’aposta de la Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, perquè els nous professors universitaris hagin d’acreditar el nivell C de català per impartir classes.

Naturalment el PSC, seguint la seva tradició europeista està en contra del provincianisme. Ja Paqual Maragall considerava el nacionalisme català com quelcom de provincià.

Encara ho han de dir, pel que sembla, a la reunió del Govern. El País diu: La crítica vetllada del PSC, que encara no ha estat expressada en el si del Govern, ve a sumar-se a les objeccions al projecte que han plantejat els rectors de la UAB i de la UPF. Ambdós s’han desmarcat de la idea que als nous professors se’ls exigeixi, d’entrada, el nivell C de català. Prefereixen no tancar les portes de la Universitat a tot tipus d’investigadors i aposten perquè la formació lingüística formi part del procés d’adaptació d’aquests professors al centre educatiu.

Esperem que demostrin una vegada més la unitat de criteri que presideix qualsevol acció del Govern. O potser no, no cal, es pot seguir el model “crosta nacionalista” dels mitjans audiovisuals per la que es va eliminant tot sense cap mena d’acord. Mentre els d’ERC, teòrics responsables d’aquestes àrees caçant mosques.

Amics, el problema del professorat / investigador de primera línia, estranger, no és el català, és el salari.

6 respostes a “La “crosta espanyolista” contra el català a la universitat”

  1. a 22 jul. 2008 a les 9:46 smartinez

    Em sembla que podríem afegir que un problema pels estudiants catalans és que, així com si marxem fora hem de canviar de llengua i això és ben normal (d’exigència, de respecte, i de “practicitat” en alguns casos (com el de l’anglès))…. com se’n diu d’haver de canviar de llengua a casa? (I no parlo de limitació al català, però sí de poder rebre formació en la nostra llengua, sobretot per una qüestió d’expressió.)
    Aquests cosmopolites estranys, que és que consideren provincià el no sentir-se estranger contínuament? O és que pensen en un subjecte absolut, quin model trien? O serà també que creuen en jerarquies de llenguatges o la llengua com a ornament?
    És d’esperar això que assenyales, ai, i que no es confongui llengua i salari, com dius.

  2. a 22 jul. 2008 a les 3:42 enriccanela

    Mira, la causa principal de no ser atractius és salarial. Només cal mirar els anuncis que es publiquen a revistes com Nature per veure que cobra un lector, etc.
    Només cal agafar un anunci de la Universitat d’Hamburg. Diu:
    Foreign candidates will be expected to be proficient in the German language or to be willing to learn it quickly.
    O en Lausanne:
    At the undergraduate level teaching in French is required, but a period of adjustment can be granted.
    O a Oslo:
    The teaching languages at the University of Oslo are Norwegian and English. The person appointed to the position is expected to be able to teach in Norwegian and English within a time limit of 2 years from taking the position.
    Bé, m’allargaria, però als provincians d’aquí sembla que els faci vergonya exigir els mínims.

  3. a 22 jul. 2008 a les 5:09 David

    Podríem fer una cosa millor: veure el llistat de normes absurdes existents a la UAB o a la UPF que tanquen portes. Segur que en trobem una bona pila, alguna d’elles signada pels mateixos que ara s’omplen la boca de liberalisme…

  4. a 22 jul. 2008 a les 5:49 aubachs

    Enric, em permeto de copiar el teu comentari amb les ofertes universitàries al meu bloc. Penso que parlen per elles mateixes, no cal afegir res més. És desviar-se dels temes importants. Gràcies.

  5. a 22 jul. 2008 a les 6:02 enriccanela

    M’alegro de ser útil. Jo ho veig claríssim.

  6. a 22 jul. 2008 a les 6:04 enriccanela

    Problemes administratius, tots, facilitats cap. Un bon salari i segur que el català no seria problema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació