Enric I. Canela

Avui El País ha publicat un article signat pels set rectors de les universitat públiques catalanes i la UOC, que formen l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). L’article explica els objectius plantejats en el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya. El publico íntegre traduït d’aquell diari.

Per un nou model d’Universitat

En un context marcat per la incertesa social i econòmica, i davant un panorama de reflexió a Europa sobre el paper de la Universitat en el progrés i el benestar col·lectiu, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) pretén, amb modèstia, aportar una reflexió pròpia. Això s’ha traduït en la publicació del Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, document que va ser presentat públicament el passat 12 de juny en el Paranimf de la UB davant més de 550 persones de l’àmbit universitari, social i polític de Catalunya i de la resta d’Espanya. Tant el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, com la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, van expressar en l’acte compartir bona part del seu contingut i van afirmar la voluntat de col·laboració per a la consecució dels objectius que es defineixen en el mateix.

El Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya cobreix tres grans objectius: en primer lloc, proposa situar les universitats i la investigació com prioritats polítiques de primer ordre en la nova societat del coneixement, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya; en segon lloc, vol iniciar un ampli debat en el conjunt de la societat sobre el model d’Universitat que desitgem per plantar cara als reptes col·lectius del segle XXI; finalment, i no per això menys important, constitueix una full de ruta comuna de les vuit universitats de la ACUP, sota la marca Universitat de Catalunya. Amb una voluntat clara d’aplicabilitat i de realisme, el Llibre Blanc proposa 11 línies per a un nou model d’Universitat a Catalunya, que es concreten en 64 estratègies i 73 projectes específics. Lluny dels clàssics documents genèrics, el Llibre Blanc s’atreveix a proposar mesures concretes per treballar, des d’avui mateix, en la consolidació d’un espai universitari i d’investigació que vol convertir-se en referent en el sud d’Europa.

A manera d’exemple, algunes de les estratègies i els projectes que es proposen són: dissenyar una oferta de titulacions integral i complementària de les universitats catalanes; engegar una estratègia de projecció internacional conjunta de la Universitat de Catalunya; constituir una plataforma interuniversitària de postgrau de referència internacional; impulsar una nova política de beques, ajudes i préstecs als estudiants; afavorir serveis acadèmics i de gestió comunes; impulsar la formació al llarg de la vida i obrir la Universitat a tota la societat; afavorir la tercera missió universitària amb nous recursos i mesures específiques; promoure i crear xarxes d’antics alumnes; afavorir polítiques de personal àgils i encaminades a fomentar el talent i la confiança; incrementar l’autonomia universitària i el retiment de comptes; analitzar l’impacte de l’activitat universitària en la societat; engegar un nou model de finançament basat en els costos universitaris i atenent l’activitat de recerca.

En el context actual, que el coneixement passa a ser cada vegada més l’element central de les societats i les economies avançades, Catalunya ha de fer una aposta decidida i constant per l’educació, la Universitat i la recerca científica. Fer aquesta aposta requereix un esforç institucional i col·lectiu addicional al d’altres territoris i països, a causa de els dèficit històrics que hem arrossegat durant bona part del segle XX. Un esforç que suposa una aliança de país entre els governs, les universitats i els agents del sistema educatiu i de recerca a Catalunya. La iniciativa de la Universitat de Catalunya vol contribuir, de forma decisiva, a aquest canvi cultural i de model econòmic.

Els rectors i les rectores de la Universitat de Catalunya vam imaginar un país on l’educació superior ha de ser una història d’èxit, que ajudi a consolidar la nostra reputació internacional i que sigui un instrument per a la modernització i la transformació social; un país innovador i creatiu assentat en una societat educada, justa i responsable, capaç d’atreure i retenir el millor talent. En aquest context, i com exposa el document, volem construir la Universitat de Catalunya com un sistema universitari cohesionat, equilibrat territorialment, coordinat, amb projecció comuna i perfils institucionals singulars i complementaris. En definitiva, un clúster universitari i de recerca al servei del país i dels seus ciutadans.

Vam confiar que els poders públics seran conscients dels reptes i les oportunitats que ens planteja la societat actual. No podem perdre més temps, ens juguem el futur com país. Les universitats estem disposades a assumir aquest repte històric i amb el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya plantegem propostes concretes per  fomentar un ampli debat en el si de la comunitat universitària i en la societat en general que ens condueixi cap a una societat millor.

 

6 respostes a “Per un nou model d’universitat a Catalunya”

  1. a 23 jul. 2008 a les 12:56 David

    Interesssant… “promoure i crear xarxes d’antics alumnes”… Alguns no s’han enterat ni del que tenen a casa seva (o no volen enterar-se).

  2. a 23 jul. 2008 a les 6:42 enriccanela

    David,
    Està bé, però és difícil. L’únic lloc on hi ha possibilitats bones és a la UPF. Quan ho vam intentar no vam tenir gaire èxit. Hi ha un seguit de coses a fer per aquest camí, manca cultura. Encara hi ha molts estudiants que estudien a la Universitat de Dret. Vaig encarrgar fa anys una enquesta i els resultats eren esfereidors.

  3. a 23 jul. 2008 a les 11:25 David

    Doncs a la UPF el rectorat va camí de carregar-se la xarxa d’antics alumnes existent…

  4. a 24 jul. 2008 a les 6:31 enriccanela

    David,
    No ho sabia. Jo tenia idea que funcionava força bé. Quina llàstima.

  5. a 24 jul. 2008 a les 5:42 David

    És que això de foragitar el que funciona només perquè no segueixen les consignes sembla que s’ha posat de moda. A veure qui seran els següents.

  6. a 24 jul. 2008 a les 6:38 enriccanela

    David,
    És una pena. Jo soc profundament contrari als sectarismes. Només ho soc amb els sectaris, no els vull.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació