Enric I. Canela

Sembla que amb un cert conflicte intern el Govern ha aprovat el projecte de Llei d’educació de Catalunya. Han hagut discrepàncies entre els socis de Govern ja que ICV volia introduir alguns aspectes mentre que els altres socis s’han  estimat més un projecte que estigués d’acord amb els criteris de CiU. L’objectiu, excel·lent, és donar estabilitat al sistema. Estava clar que una llei que incorporés tots els criteris d’ICV hauria estat reformada a la que hi hagués un canvi de Govern, cosa poc desitjable. Pel que he pogut saber i llegir, el projecte ha fugit de certs sindicalismes i és realista. Crec que el conseller Maragall ha fet una bona feina, però espero llegir el document sencer per dir res més. És llarg i requereix temps. Podeu llegir el projecte complet aquí (són 137 pàgines).

11 respostes a “El Projecte de Llei d’Educació de Catalunya”

  1. a 29 jul. 2008 a les 8:15 Joan Gil Oliveras

    Sempre cedeix la Esquerra. No sé en que ha cedit CiU.

  2. a 29 jul. 2008 a les 8:20 enriccanela

    Joan,
    ERC i el PSC són d’esquerra, no? ICV n o ha cedit, simplement ha perdut dins del Govern. Pots estar ben segur que Maragall no està d’acord amb le sposicions d’ICV i dels sindicats. És el Govern que va votar ICV.
    De totes formes CiU no està al Govern, al Parlament veurem. CiU ha declarat que la llei pot arribar a ser bona, de moment no l’aprovaria així.
    El Govern podria proposar una llei que durés el temps que estarà al Govern o una de consens amb la majoriua del Parlament (tots els possibles), sembla que optarà per aquesta opció. És el país. La democracia és votar i imposar quan no hi ha més remei, millor els acords, no?

  3. a 30 jul. 2008 a les 12:20 Joan Gil Oliveras

    ERC i PSC disten molt del que jo considero que és ser d’esquerres. PSC i CiU tenen més semblances de les que ens pensem en matèries com educació i sanitat. I aquestes són bàsiques per saber si s’és d’esquerres o de dretes!

  4. a 30 jul. 2008 a les 12:29 Joan Gil Oliveras

    La democràcia de consens és un tipus d’ús de la democràcia parlamentària. Per res, ha de ser el model a seguir. Com he dit anteriorment la Esquerra ha cedit massa. Dintre del PSC – on jo abans simpatitzava molt – han entrat nombrosos dretans amb ànsies de poder, germans endollats per càrrecs del partit, un munt de persones sense cap mena d’ideologia (“tècnics”), un munt més de persones que només s’interessen i es centren en guanyar unes eleccions, en els sondejos i en la opinió pública. I un fart de “moderns progressistes liberals” que han dut als pocs social demòcrates del PSC al social liberalisme de Tercera Via de Blair. Recordem que en aquest projecte Maragall i va tenir força a veure. I a sobre ara, el partit de la majoria (el PSC, el partit de la integració dels immigrants castellans i andalusos) s’ha convertit en una altra cosa molt distant que això. Hi ha hagut una desbandada de catalanistes i l’aparell del partit, els fills de la Federació catalana del PSOE (que es va unir amb el PSC catalanista de la Transició, fent-se socis federats amb el PSOE de Madrid), els espanyolistes governen quasi sols el partit i naveguen allà on volen. Maragall que unia totes les branques li van fer el llit.

    Una mica com CiU que anteposa els criteris de partit per sobre dels del país. Recordem la foto Mas-ZP i d’altres fotografies com amb el PP moderat del “30% d’IRPF cap a Catalunya”.

    A tots els sembla bé la gestió privada, la Nova Gestió Pública, que els agents privats fiquin el nas en l’Administració pública, que s’externalitzin serveis públics, etc. PSC i CiU ja et dic jo que no disten molt.

    El PSC està desideologitzat. El PSC només té una ideologia actualment, la del PSOE. I ara sembla que per sobre d’aquesta, la de guanyar les eleccions a Catalunya.

  5. a 30 jul. 2008 a les 1:00 enriccanela

    Joan,
    Entenc els arguments, però m’agradaria concretar. Dius que l’enfocament de l’educació i sanitat és bàsic per saber si s’és d’esquerres o de dretes. Hi estic plenament d’acord. Quins són els punts del projecte de llei que són de dretes.
    Sobre la gestio pública o privada, conec la pública, t’haig de dir que la desgràcia més gran dels serveis públics és el sistema de gestió públic. M’explicaré per tal que no m’acusis de retrògrad. La funció pública no funciona gens ni mica. Funcionaris vitalicis als que l’única manera d’acomiadar si no acompleixen és perquè han ultratjat la bandera espanyola o s’han ficat amb el rei, i als que no pots incentivar de cap manera, és un mal sistema.
    L’error de la democràcia va ser no reformar la funció pública. Per què no es va fer? Fàcil, els que l’havien de fer eren funcionaris.
    Fa molts anys ja es va introduir la gestió privada dels serveis públics. La tenen la majoria de les administracions públiques. Això no crea cap diferència negativa i si positiva perquè el ciutadà percep millora del servei. L’ideal seria que el sistema públic pur funcionés, però no en conec cap.
    Aquest és el debat. Si em trobes un exemple que em faci veure que el sistema públic gestió pública funciona millor que el sistema públic gestió privada (amb control públic i concessió pública) …

  6. a 30 jul. 2008 a les 1:06 Joan Gil Oliveras

    Com li he dit a l’Elliot: Jo inclouria el Pacte Nacional per l’Educació, que realment és molt millor que la LEC. Sort que ICV té una mica de vergonya. Amb aquest pacte hi ha consens amb la comunitat educativa, no només amb els partits polítics.

  7. a 30 jul. 2008 a les 1:06 enriccanela

    Joan,
    M’ho deixava. A la gent l’importa poc qui gestiona. Quan estàs malalt vols la millor atenció, no t’importa si pública o privada.
    T’asseguro també que cap pare, dels entorns que podem conèixer tu o jo, vol que els seus fills caiguin en una escola on els nens que arriben procedeixin majoritàriament (dic majoritàriament) d’altres cultures (no catalanes). Les dades demostren clarament el menor progrés. La diferència no l’hem de fer entre pública o privada sinó en percentatge de pares o ambients familiars amb cultura baixa. Està bé condemnar als que tenen possibilitats intel·lectuals a no assolir el seu nivell perquè viuen en una zona on predomina la immigració?
    No tinc la solució.

  8. a 30 jul. 2008 a les 1:24 Joan Gil Oliveras

    Perfecte. Almenys tu – no com d’altres professors de Facultat – veuen que aquest és el debat:

    O modernitzar la Gestió Pública tradicional
    O crear la Nova Gestió Pública anglosaxona

  9. a 30 jul. 2008 a les 2:27 enriccanela

    Joan,
    Jo crec que sempre el que ha de ser més important és la qualitat en la prestació del servei universal. La resta éss secundari.
    Cal tenir present que aquí som catalans, ni britànics ni finesos. Hem de mirar que fan i intentar copiar el que és bo, però som de tradició catòlica, la salvació bé del pendiment i la confessió. Als protestants, especialment calvinistes, la feina ben feta és el més important. Això ha marcat la història També els serveis públics.

  10. a 30 jul. 2008 a les 4:58 Joan Gil Oliveras

    Coi. Una visió molt original.

  11. a 30 jul. 2008 a les 5:06 enriccanela

    Fixa’t com els comerciants britànics i dels països baixos es van imposar i van eliminar a Espanya a Amèrica. Uns amb la creu i els altres amb les mercaderies.
    Jo no sé gaire història.
    Una anàlisi del sistema educatiu finès posa de manifest tot això.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació