Enric I. Canela
Un comentari de Tonet al meu article Ser científic no vol dir ser intel·ligent , m’ha permès descobrir una entrevista amb Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic del departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid.
Francament interessant la seva lectura. Ens fa un retret que reprodueixo literalment: Els retrec que no hagin sigut més intransigents en el seu ús. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes.
Potser els nostres polítics haurien d’escoltar a Moreno Cabrera. Al carrer, amb els ciutadans de Madrid no hauria d’haver problema, espanyol, però al Congrés…
I canviar de llengua en una roda de premsa el Barça… Baixada de pantalons.
El tema de parlar català amb un castellanoparlant és molt complicat. Em refereixo a que sempre s’utilitza l’excusa de la bona educació o de ser políticament correcte per canviar al castellà. Ni una cosa ni l’altre simplement és per covardia. I ho se perquè a mi també em passava. La única cura a la covardia és saber que a part de tu en són milers els que s’obliguen a fer aquest acte de normalitat, i que si no fas aquest esforç t’acabaran guanyant aquells que tant la odïen. Simplement cal una guia (una web,..) on se’t recordi quants catalans fan com tu i quins punts has de seguir en la teva vida quotidiana per no vendre’t. És trist però és així, sinó per molta gent la covardia catalana és massa gran per guanyar-la un mateix.
El mal és que donen per fet que tots parlem espanyol. No hauria de ser així. Als xiquets els podem ensenyar anglès o alemany, tant o més útils. Trencar el bilingüisme en pro d’una societat políglota, més oberta, menys hispanocèntrica. I uns mitjans de comunicació veritablement nacionals i que per tant subtitulin (el doblatge el detesto a tots els idiomes…) també el castellà.
Mentre no canviem de xip, el castellà serà la llengua comuna critiquem més o menys certs manifestos.
El primer error que cometem aquí és discutir si és útil aprendre castellà o no, i si no seria millor deixar d’aprendre castellà i aprendre l’anglès o alemany, com diu en Josep M. El castellà és necessari, altre tema és on el fem servir. És útil al món, és útil aquí i és útil a Espanya. Desincentivar el seu aprenentatge és com l’argument que fan servir alguns a Espanya per no aprendre el català quan venen.
Tota la resta em sembla una qüestió opinable on estic d’acord amb vosaltres, però per mí renunciar a qualsevol llengua és renunciar a una part fonamental de la cultura de la gent amb qui et relaciones. I t’ho diu un que parla suec, un idioma que he fet servir 6 mesos de la meva vida.Us faig una pregunta, si anessis a treballar a Londres i et valoressin una llengua estrangera parlada al màxim nivell, treurieu del vostre CV el castellà? Seria absurd.
Els d’ERC van proposar un model: que les institucions de l’Estat facin servir les quatre llengües oficials, i cada Comunitat Autònoma la seva pròpia… sembla racional, no? clar que això deu sonar a marcià per mentalitats tipus “manifiesto”… però seria bo que hi insistíssim per tal que s’hi vagin acostumant.
Mireu, jo penso que quantes més llengües ben parlades millor. Evidentment hi ha unes prioritats de relació, Està molt bé saber suahili, però ara per ara la probabilitat de què em sigui útil és molt baixa. Espanya se n’ocupa de què així sigui.
La defensa de la nostra llengua passa per fer-la útil. Mesures polítiques i socials.
L’Estat de les autonomies (una conya) hauria de fer el que comenta l’Ignasi. L’Administració General de l’Estat, com que és general, hauria de fer servir les quatre, però Catalunya és un país conquerit i no té els drets dels castellans, conqueridors. És la història. Felip V hoi va decidir. Allà es va acabar.
camí? dins l’espanya actual (i futura) cap. Conclusió, el català morirà poc a poc sin ó ens separem.
Completament d’acord, Enric. Tenim una administració general que ens és tendencialment i inercial hostil. Amb 290 anys de retrospectiva, però encara amb utilitat, ens fa veure la llum Felip V:
[…]
Sexto. Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado
[…]
Res més a dir. Aquest sisè punt manté total vigència i jo no em vull quedar mirant-m’ho.
L’havia llegit sovint però no la recordava. L’hauré fer servir.