Enric I. Canela
Llegeixo a RTVE que l’esborrany de la nova Llei de Ciència estarà llest al setembre.
La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha anunciat avui que a mitjans del mes de setembre el seu departament tindrà enllestit un primer esborrany de la futura Llei de Ciència, que contarà amb cinc blocs fonamentals, ja definits per la Comissió d’Experts per elaborar aquesta normativa, en una primera reunió que va tenir lloc el 22 de juliol.
Els cinc eixos fonamentals de la Llei seran:
- Organització, Planificació, Instruments i Coordinació
- R+D en el sector públic
- R+D en el sector empresarial
- Transferència de coneixement i Cooperació públic – privada
- Ètica, Comitès Assessors, Divulgació Científica, Publicacions en obert i Cooperació internacional.
La intenció del ministeri és habilitar “grups de debat molt oberts” i fins i tot “ficar una wiki oberta, perquè pugui opinar tota la comunitat científica. Després del debat, l’objectiu de l’Executiu és que la norma arribi al Parlament en els primers sis mesos de 2009.
Garmendia ha explicat que la Llei de Ciència que substituirà a l’actual legislació, de 1986, pretén regular un marc que permeti gestionar i executar amb major facilitat els programes d’R+D+i; superar certes barreres i certs colls d’ampolla; i facilitar la mobilitat per tal que els investigadors puguin participar en les empreses de base tecnològica i poder importar talent i atreure científics des de l’estranger amb facilitat. Ha emfasitzat que cal incentivar el mecenatge.
Ha assegurat que Espanya està en una època de canvi molt interessant perquè hi ha bons investigadors a l’estranger que estan observant amb interès Espanya. Ha dit que hi ha alguns científics que han mostrat el seu interès per venir a Espanya però que és prematur avançar els seus noms.
Per facilitar la mobilitat, el país no es pot permetre trigar un any a portar a un investigador. Ha dit que no ens ho podem permetre, primer perquè no és lògic i, segon, perquè no passa en altre països. No pot ser que sigui més fàcil anar A França, Alemanya o Anglaterra i que tinguem una dificultat especial a mobilitzar talent investigador, ha dit en referència a la reforma de la Llei d’Estrangeria que inclourà la futura Llei de Ciència i que tindran en compte la normativa d’altres països europeus.
D’altra banda, la ministra de Ciència ha subratllat que el que allunya a Espanya d’altres països del seu entorn tecnològicament més avançats és la inversió privada en R+D+i. Ha dit que si tinguéssim 10 companyies com Telefònica, estaríem en el percentatge d’Alemanya. El que ens diferencia és aquesta gran aposta privada que és en la qual hem de treballar i per a això hem de ser molt més efectius del que som a transferir el nostre coneixement a la indústria”.
En aquest sentit, ha advocat per articular eines de cooperació públic – privades amb regles molt clares de transferència de coneixement en un sistema predictible i en el que els investigadors puguin cooperar en els projectes empresarials. Per a això les empreses ha de treballar molt més prop de les universitats, que és on es genera el coneixement, i ha d’haver més cooperació entre universitats i organismes públics de recerca.
I en aquest sistema, al seu judici, cal fomentar la formació de clústers o creació de camps d’excel·lència amb universitats potents, centres de recerca i infraestructures.