Enric I. Canela
La Federació de Joves Investigadors (FJI/Precarios) ha denunciat avui la “lamentable” gestió de les ajudes a personal investigador per part del Ministeri de Ciència i Innovació.
Segons aquesta federació, el passat 8 d’agost, el Ministeri va publicar una llista de resolució de documents en la qual es consideren com a convocatòries similars tot salari o beca, nacional o estrangera, que hagi servit per pagar el treball de l’investigador postdoctoral en el període comprès entre la finalització de la tesi i el passat 8 d’agost.
Per a la FJI/Precaris, “aquest és un fet sense precedents, que deixa sense opció d’accedir a aquestes ajudes a molts investigadors que, òbviament, no es van quedar de braços creuats esperant una convocatòria que va trigar sis mesos a ser publicada”.
“Aquests investigadors van negociar els seus contractes i es van pagar totes les despeses de viatge i instal·lació en un país estranger, només per veure ara com es ‘premia’ la seva iniciativa i esforç excloent-los d’aquesta convocatòria”, segons informa aquesta federació.
La FJI/Precarios considera “inadmissible que es computin com a ajudes de naturalesa similar els períodes de contractació gestionats directament per l’empleador i l’investigador, i que es penalitzi d’aquesta forma a persones que, a l’espera d’optar a convocatòries tardanes i ineficients com aquesta, han tingut la iniciativa i perseverança per continuar treballant en l’àmbit de la recerca”.
A més, atès que el projecte presentat per optar a aquestes ajudes inclou un pla de treball per a 24 mesos, aquesta federació considera que reduir la durada de les mateixes “compromet seriosament la seva realització i dóna lloc a una molt dolenta gestió dels fons públics dedicats a R+D+ i”.
Si tot això és així, em sembla molt bèstia. Esperem que sigui una errada administrativa i es resolgui.
Només hi ha dues maneres de fer les coses: be o “com sempre”.
El Ministerio hauria de deixar-se d’ajudes i pagar un sou com cal als investigadors que contracti, amb tots els drets i deures de qualsevol treballador. Això si, per un temps pactat renovable en funció de la consecució de resultats. Ho sento, penso que un investigador no pot ser un funcionari, ni tan sols tenir un contracte indefinit. Que l’importa al Ministerio el que hagin fet o deixat de fer els investigadors, si no és com a mèrits, si s’escau, per obtenir plaça per investigar a Espanya?
Dit això, si hi ha investigadors que “s’han buscat la vida” a l’estranger el que han de fer és continuar. Qui vol investigar avui a Espanya saben el pa que si dona? No ho entenc.
El que és inadmissible és aquesta quasi exigència d’obtenir una plaça per que s’ha acabat un doctorat i es vol investigar. El mon és molt gran. I no tothom és valid.
Enric,
Hi estic d’acord. El model és pervers. Sous indignes fins que no tens plaça fixa. Hauria de ser com en qualsevol treballador.
El tema és, quan un està aprnent, fent la tesi, què és? Investigador o estudiant, o estudiant de recerca? la cosa no la tinc gens clara.
El que si ha d’haver són retribucions, de la classe que sigui, dignes i amb drets socials.
Aprenent o treballador?
Fa anys, ara no se com està i tampoc te més importància, existia/existeix la figura de l’estudiant en pràctiques. Jo vaig ser-ho durant un parell d’anys encara que ja en portava 17 d’experiència. La empresa i jo varem arribar a un acord que ens beneficiava mútuament i jo vaig treballar “en pràctiques” malgrat la meva experiència. La empresa s’estalviava cotitzacions socials i jo tenia feina, encara que si ho necessites no tindria dret a prestacions d’atur (es donava la circumstància que havia acabat un FP2 feia un any, en aquella època). El fet de que oficialment jo fos un “estudiant en pràctiques” no volia dir que em paguessin com a tal, entesos?
Si un investigador d’aquests descobreix una alternativa al petroli, de qui és el mèrit?
I en cas de dubtes mirem que fan en aquells països de referència. Res més fàcil.
Els estudiants en pràctiques es fan servir, però les organitzacions estudiantiols ho denuncien com a explotació, etc. No funciona com cal.
Evidentment, la clau es mirar una mica en fora.