Enric I. Canela

Avui el conseller de Relacions Institucionals i president d’ICV, Joan Saura, ha desvinculat la negociació que va mantenir amb María Teresa Fernández de la Vega del govern català assegurant que va ser un acord “entre el govern espanyol i un grup parlamentari”.

Bé, però fa uns dies Jaume Bosch revelava a l’UCE de Prada que Saura tenia informat el president José Montilla dels seus contactes amb la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i que el pacte amb la dirigent del PSOE “va ser assumit pel govern català”.

El súmmum de la coherència. Qui menteix? Saura volia actuar coma Govern o com a partir? Si volia actuar com a Govern i realment Montilla no ho va autoritzar, menteix Saura. Saura va parlar amb Montilla i li va explicar i Montilla va dir “Bé”, en el sentit de “fes el que vulguis” sense comprometre’s com a president i Saura va entendre que l’autoritzava? S’ho va inventar Jaume Bosch? Gran misteri. Només Hèrcules Poirot ens podrà donar la solució.

2 respostes a “El misteri del Pacte de Vilanova”

  1. a 29 ag. 2008 a les 10:44 Enric Giner

    En aquests afers és impossible treure’n l’entrellat. És evident que algú menteix (perdó, vull dir que te un comportament fal·laç), per que les coses no poden ser blanques i negres a l’hora.

    Recordeu el cas del tall de corrent a Barcelona i les declaracions dels capitostos de Endesa i REE? Com es van rifar el diputats del Parc de la Ciutadella!

    Al final tot és qüestió d’aritmètica bàsica: “amb els meus vots no hauràs de donar la cara en el Congreso, per tant …”

    L’important no és tenir raó. L’important és tenir prou vots per que te la donin, la raó.

  2. a 29 ag. 2008 a les 6:21 enriccanela

    Enric,
    Si, algú menteix. No en tinc cap dubte.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació