Tremosa i ICV


Enric I. Canela

Ramon Tremosa ha publicat aquesta setmana a la revista El Temps un article d’excel·lent qualitat, tal com ens té acostumats. Es titula La farsa d’ICV. Us recomano la seva lectura.

16 respostes a “Tremosa i ICV”

  1. a 29 ag. 2008 a les 1:48 Enric Giner

    El mestre Tremosa magnific, com sempre.

    Malgrat que el títol és “La farsa d’ICV”, el mestre diu més coses: ERC i PSC son els màxims responsables de ser on som.

  2. a 29 ag. 2008 a les 6:09 enriccanela

    Enric,
    Si, deixa clar tot, sense el PSC no hi hauria això. Reparteix per tothom, però té raó.

  3. a 29 ag. 2008 a les 11:16 Joan Gil Oliveras

    Mare de deu. Un “fatxa” català, un ultra liberal sense contemplacions, un monstre de la demagògia el Tremosa aquest. No tinc l’honor d’haver-hi parlat però pel que em diuen…

  4. a 29 ag. 2008 a les 1:18 Joan Gavaldà

    En Tremosa diu allò que molt estem dient o pensem, llàstima que aquesta opinió només surt a El Temps i de retruc a la catosfera.

    Aquesta opinió sortiria a TV3, Catalunya Radio, Com Radio, Barcelona TV, etc, ah no! que no tenen cap mena de crosta!

    Vinga fem entre tots que aquest missatge s’estengui.

    http://www.joangavalda.cat

  5. a 29 ag. 2008 a les 1:58 enriccanela

    Joan,
    Crec que tens una opinió equivocada. Sovint publica articles a la premsa. Has llegit el d’El Temps? Té llibres. Jo el conec personalment. Nacionalista fins a la medul·la.
    Ultraliberal? No sé, jo soc liberal, no sé si en el sentit clàssic que la gent de polítiques utilitza, però no soc pas conservador, jo crec que ell tampoc.
    Millor llegir que escriu. Va amb la Elisenda Paluzie, el Jacint Ros Hombravella, el Jordi Pons, etc.

  6. a 29 ag. 2008 a les 4:09 marc

    Coneixeu algú que, avui, digui obertament que vota Iniciativa?

    Si no desapareixen aviat, és per fer-ne un estudi sociològic o psicològic o paranosequè.

  7. a 29 ag. 2008 a les 6:14 enriccanela

    Joan Gavaldà,
    Jo faig el que puc. Com li deia a Joan Oliveras conec i tinc afecte al Ramon. Els seus llibres són un goig, tant ens mostren els problemes com ens obren portes.

  8. a 29 ag. 2008 a les 6:15 enriccanela

    Marc,
    Si conec gent i de cultura. estan convençuts que és una opció. El que és més gros és que són gent benestant.

  9. a 01 set. 2008 a les 9:40 Carmina

    Està molt bé qüestionar els partits polítics. Tots. Tots fomenten l’antidemocràcia d’una manera alarmant. Ara, si el senyor Tremosa vol els diners per destroçar el territori fent CIMS/Logis o altres barbaritats, si uns plau, que se’ls quedi un altre.

  10. a 01 set. 2008 a les 10:36 enriccanela

    Carmina,
    Com tothom, Tremosa fa propostes o formula opinions més o menys encertades. Catalunya ha de decidir determinades coses i totes són ben opinables. Per exemple, quin eix volem, Algecires, Canfranc obviant Catalunya o l’eix mediterrani. Això obliga a prendre determinades opcions. Cal equilibrar creixement i sostenibilitat del territori. Consti que soc incult en aquestes matèries, no és el meu camp.

  11. a 02 set. 2008 a les 8:59 Carmina

    Justament, Enric. Tu ho has dit. L’eix mediterrani és molt important, tant, que està col·lapsat. De manera que existeixen altres opcions infinitament més aptes i que no alteren dràsticament el ritme d’una comarca, ja de per si prou alterada perquè només es tenen en compte factors de creixement econòmic ferotge. No es pot parlar d’equilibri defensant zones logístiques immenses que, literalment, es carreguen dos municipis.

  12. a 02 set. 2008 a les 9:42 enriccanela

    Carmina,
    la veritat és que deconec les zones que comentes. L’eix mediterrani no està saturat per tren, ni molt menys. El problema és que tot es fa amb camions. Fixa’t que cada vegada més camions carreguen als ports i viatgen per mar. Ho llegia l’altre dia.
    Estic segur que tens raó i que el que cal és racionalitzar com es fa tot això. Catalunya té dos ports importants que haurien de treballar junts aprofitant les oportunitats sense malmetre el territori. És un tema d’equilibris en el que s’han de posar totes ls parts juntes i analitzar els temes amb racionalitat.
    Jo soc pro tren i pro vaixell, el tema de les comunicacions per carretera no dóna per més. Al nord d’Europa ja comencen a tenir zones logístiques on estan els contenidors i els camions, sense caixa, els porten a l’entorn. Barcelona no té això en condicions. M’agradaria poder mirar tot això amb prou dades.

  13. a 02 set. 2008 a les 11:43 Carmina

    Em sap greu desviar el tema inicial. Potser aquest no és el lloc per generar debats sobre logística, però estic d’acord amb tu que l’aposta ha d’anar cap al tren. Quan acabin de condicionar el tren, però, ja hauran empastifat el Penedès de naus. Tenen pressa pels magatzems i no gens pel transport ferroviari!

  14. a 02 set. 2008 a les 11:44 Pau

    Interessant debat. Precisament és un dels aspectes que caldria portar a lallum pública DONS EL TEMA DE LA LOGÍSTICA TÉ COPS AMAGATS. Deixe’m de banda que la logística són les venes de la deslocalització. L’ideal seria produir en el lloc on es consumeix. Dit això, l’altra problema és el transport sostenible. Com tu molt bé has dit el transport per ferrocarril i per mar seria ideal. Els corredors no ho són del tot fins que no siguin modals i per tant fa falta construir ferrocarrils.
    El tema del corredor mediterrani no necessariament ha de transcorrer pel Penedès -ja saturat pel transport propi entre les dues metropolis, sinó que cal obrir altres corredors -el diagonal per exemple: Manresa-Igualada-Montblac-Valls-Resu-Port de Tarragona- amb un convinat de ferrocarril especialitzat en mercaderies i una autovia com alternativa al pas del transit França-Àfrica.

    De tot aixó no es fa res. O sigui es proposa una logística d’estar per casa a la mida dels interesos de les empreses que més “amistat” tenen amb l’estaf polític governant… uf, quin rotllo! una abraçada

  15. a 02 set. 2008 a les 12:19 enriccanela

    Pau,
    Com bñe dius, produir on es consumeix és impossible. La globalització, mà d’obra barata en altres llocs, ho impossibilita. D’una manera o altra les coses es mouran ens agradi o no. Com fer això sostenible.
    Caldria resoldre bé el tema França – Àfrica, encara que penso que ho faran els francesos. El vaixell és l’alternativa més viable. Fa ja anys vaig comentar que Barcelona s’havia d’aliar amb el port de Casablanca. Jo no hi entenc, però pel que vaig veient seria l’alternativa bona a Algeciras.
    Andreu Ulied va coordinar, fa ja anys, a panorama territoris de la Generalitat: Catalunya cp al 2020. Visions sobre el futur del territori. Una feina interessant que dirigia Salvador Estapé, director general aleshores al departament d’Economia, Finances i Planificació i Presidència després (Artur Mas).
    Es feien diferents plantejaments.
    Aquest tema no està ben estudiat a casa nostra i ens hi juguem molt.

  16. a 02 set. 2008 a les 2:19 enriccanela

    Carmina,
    Tens tota la raó. El que et puc dir, lligat al comentari que he fet abans, és que a final del 2003 hi havia un estudi molt complet “Odescat”. Tot va anar a un magatzem i comencem de nou. Jo no sé si estava enca¡ertat o no, però el que no pot ser és que quan es canvien responsables es consideri que res no serveix i comencem de nou. maniqueismes estúpids. Què li demanin al Garcia Bragado que en va fer.
    Menys naus i més ferrocarrils. Han d’haver centres logístics, esclar, però …

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació