Enric I. Canela

El dia 1 vaig escriure Ocupació en Ciència i Tecnologia, una entrada dedicada a l’estadística sobre les persones ocupades en Ciència i Tecnologia publicada per Eurostat.

Una antiga companya em va enviar un correu electrònic privat comentant-me algunes dades i la forma per la que accedia a la informació de les dades regionals. Li agraeixo públicament encara que es mantingui en l’anonimat.

Bé, després d’una aventura de descàrregues frustrades ahir al vespre, vaig poder elaborar aquest document que mostra els resultats de l’Estat espanyol, dades que podeu obtenir directament, però que poso a la vostra disposició. Us ho podeu mirar a la font original, igual no he sabut interpretar bé les dades.

Una de les coses que vaig poder observar és que la posició de Catalunya, en tots les sèries, des de l’any 1994 fins ara està sempre per darrera de Madrid, el País Basc i Navarra, a vegades altres comunitats estan també per davant. En tot cas, respecte al conjunt de l’Estat la posició de Catalunya empitjora lleugerament respecte la mitjana estatal. La distància amb les tres comunitats citades és gran.

Si es mira el conjunt de recursos humans en ciència i tecnologia comparats amb la població activa, Catalunya està per sota la mitjana estatal i si es mira sobre el conjunt de la població, és la sisena comunitat.

La cosa millora si es mira el “core” és a dir, enginyers i científics amb educació terciària. Aleshores Catalunya, respecte a la població total, si que és la quarta comunitat, tot i que Aragó li frega els talons. Òbviament, com que la població catalana és alta, en termes absoluts sempre és la segona comunitat estatal, darrera de Madrid. Aquest fet és el que fa aparèixer a Catalunya en els rànquings, més que no pas la seva, actual, capacitat innovadora.

Caldria fer la “revolució” del coneixement amb urgència.

13 respostes a “És Catalunya una regió europea líder?”

  1. a 03 set. 2008 a les 5:37 Tonet

    Aquesta realitat és 100% contraituïtiva, sobretot quant a la percepció que en tenim els propis catalans. Jo n’he deixat parat més d’un mostrant-li dades de com estem per sota fins i tot en proporció de població amb estudis superiors.
    Si en fa d’anys, que becainem…
    Ara bé, jo complexivament respondria “sí” a la pregunta amb què encapçales, tot i que comparteixo la consigna-diagnòstic del final.

  2. a 03 set. 2008 a les 5:39 Tonet

    contraintuïtiva, perdó

  3. a 03 set. 2008 a les 5:40 enriccanela

    Tonet,
    Cert. Ens miren, ens segueixen, però estem molt per sota del que l’imaginari públic pensa. Tenim un cert complex de superioritat, però la realitat és crua.

  4. a 03 set. 2008 a les 5:50 Joan Gil Oliveras

    Clar. Anys de desinversió estatal.
    Clar. Anys en que ens han comprat totes les empreses líders catalanes.
    Clar. Anys en que CiU i PSC s’han venut al Govern central de torn.
    Clar. Anys en que hi hagut deslocalitzacions d’empreses tèxtils i automobilístiques.
    Clar. La caiguda del turisme afecta sobretot les zones amb més turisme. LA COSTA CATALANA.
    Clar. No s’ha invertit prou en “aspectes importants”.
    Clar. No hem canviat aspectes estructurals de la Administració perquè hi ha moltes reticències.
    Clar. No som keynesians i per tant, no invertim quan estem en crisis econòmica.
    Clar. Si encara vivim dels Fons Europeu…

  5. a 03 set. 2008 a les 6:11 enriccanela

    Joan,
    Si tens raó, però, per què els empresaris es venen les empreses? per què aposten per la mà d’obra barata? Ells ens donaran les seves raons, no sé si en convenceran.

  6. a 03 set. 2008 a les 6:23 Ramon Sangüesa

    Hola Enric!

    Doncs sí, fa anys que anem cap avall…

    Ens hem repetit a nosaltres mateixos durant tants anys que “som els millors” que ens ho hem cregut. Però les dades són tossudes. Senzillament en societat i economia del coneixement, no som els millors
    , ni a Espanya, que ja és dir. I no precisament de fa dos dies.

    Recordes el document Tecnocultura del Cercle? Només ens vàrem limitar a mirar-nos Catalunya amb els indicadors referits a economia del coneixement (entre ells, alguns dels que tu tambe has fet servir). Ens van dir de tot, des de pessimistes a antipatriotes.

    El que és espectacular és el que costa de passar el missatge real… Només cal mirar els comentaris a la publicació del report sobre la Societat Catalana 2008 que ha fet l’Associació Catalana de Sociologia (IEC)

    Dir les coses com són, ajuda a canviar-les.

    Gràcies per continuar fent-ho!.

  7. a 03 set. 2008 a les 7:11 enriccanela

    Hola Ramon,
    estic amb el document de l’IEC. Genial!
    ja fa temps que anem en darrere. Lluitem contra molins de vent, dels d’abans.
    Gràcies a tu.
    Records
    Enric

  8. a 03 set. 2008 a les 8:11 Josep M

    No et diré en què som líders per no recórrer a l’insult col·lectiu.
    Per cert suposo que amb l’allau immigratòria altament qualificada haurem pujat el promig

  9. a 03 set. 2008 a les 8:17 enriccanela

    Josep M.,
    No cal que ho diguis. Encara resulta que després d’aquestes polítiques “estem perplexos”.
    Com deia el profeta Pujols: arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, allà on vagin, s’ho trobaran tot pagat.
    Valdrà més perquè tal com anem…

  10. a 04 set. 2008 a les 1:18 Enric Giner

    5 raons, 5:
    1) El País Basc te els calers
    2) Navarra te els calers
    3) Madrid, ja se sap: “quien parte y reparte se queda la mejor parte”
    4) Nosaltres hem tingut els polítics que hem tingut i tenim els polítics que tenim.
    5) Possiblement la societat civil ens hem adormit i ara paguem les conseqüències.

  11. a 04 set. 2008 a les 6:39 enriccanela

    Enric,
    A nés dels calers calen altres coses. Cert que els polítics no han fet la feina. Fins que va entrar Mas-Colell algunes coses no es van fer. I Mas-Colell no va tenir opció de fer més.
    A banda d’això la societat catalana està adormida. Ara es trova “perplexa”.

  12. a 04 set. 2008 a les 9:24 Anna

    Enric

    També es necessari canviar la indústria del païs. Menys negocis especulatius com la construcció i el turisme i més tecnologia, ciència, educació, recerca, ecoagricultura, biomedicina…Professionalitzar els diferents sectors.

    Tenim molt per fer i canviar. Si els polítics no estan a l’alçada de les necessitats de la societat i els empresaris no son prou emprenedors, la societat civil s’ha d’organitzar i mirar cap endavant. La xarxa és el camí.

  13. a 04 set. 2008 a les 10:43 enriccanela

    Anna,
    Si, la xarxa és el camí per moure coses, la societat civil està morta, fa anys que Catalunya no és emprenedora. No té grans projectes, qui dia passa any empeny.
    No sembla que això tingui una solució fàcil. Un esperit de funcionari que tomba d’esquena.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació