Enric I. Canela

Acabo de llegir un article de Juan Torres: Finançament universitari: una ministra amb prejudicis liberals.

Al final del seu article diu Torres que la ministra va dir: el finançament privat l’hem de promoure perquè és l’únic camí que ens va a dur a un finançament suficient. Cert, això va dir.

Segueix i diu Torre: Això és fals i es tracta d’un mer prejudici ideològic per diverses raons. Primer, perquè Espanya està lluny del percentatge de finançament públic al sistema universitari d’altres països del nostre entorn. El que significa que no hi ha raó alguna perquè no puguem avançar nosaltres per la via que ha fet fortes a economies com França, Alemanya, Suècia o altres nacions avançades a les quals constantment prenem com a referència per a tantes coses.

Segon, perquè fins i tot encara que ja dediquéssim a això un percentatge del nostre PIB semblant al del nostre entorn, també es podria seguir augmentant si es considerés necessari (i segurament ho seria sempre) incrementant al mateix temps la via que fins a ara s’ha demostrat com la més eficient i equitativa (per no dir l’única) per finançar les polítiques socials més avançades i augmentar així el benestar social: la dels impostos progressius.

En tercer lloc perquè la Ministra oblida, o desconeix, o no vol esmentar un doble fet crucial. D’una banda, que a Espanya no hi ha recursos privats suficients i capaços de finançar un sistema universitari de qualitat. És més, només podrà haver prou recursos privats per a això quan abans s’hagi fet un esforç públic major que el qual ara es fa en finançament universitari i educativa en general. I, per un altre, que els recursos privats que ara es posen a la disposició de les universitats (i amb els quals sembla que somia la Ministra) són molt selectius i dedicats gairebé exclusivament a esprémer alguns jaciments de negoci en l’àrea de les noves tecnologies o de la investigació aplicada. Això últim no és cert, el poc que es dedica és de caire bastant general. El que clarament indica que no contribuiran a desenvolupar el sistema que necessitem sinó només als seus àmbits més rendibles per al capital privat. Tampoc ho veig així. Alguna cosa amb el que la Ministra ja sembla comptar, sense que li importi, quan diu que “el finançament públic es destinarà llavors a la recerca més bàsica i a disciplines que no tinguin una aplicació tan immediata”.

S’haurien de discutir més aquestes propostes de la Ministra perquè si el govern va per aquí es faran alguns bons negocis en els campus però no es podrà consolidar el sistema universitari que tant necessita la nostra societat.

En molts punts té raó Torres. Els recursos públics són insuficients. A més, on hi ha un fort dèficit de diners privats és en el sistema d’R+D. En l’universitari l’esforç públic espanyol és insuficient, en el sistema R+D és raonable, el que falla és el privat. Aquests són les dades dels informes de l’OCDE. No és pot pal·liar la manca de recursos de la universitat amb l’aportació privada. No a la Unió Europea.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació