Xantatge al Parlament?


Enric I. Canela

Demà comença el curs escolar. Ahir vaig escriure sobre educació: Com tenim l’educació? I em referia a alguns aspectes d’actualitat.

Avui, seguint amb el tema trobo: Espanya se situa a la cua de l’èxit acadèmic a l’ensenyament postobligatòria, però la raó d’aquest escrit és fer referència a la notícia de VilaWeb: La USTEC protestarà si no es canvia la Llei d’Educació.

No us ho perdeu, Rosa Cañadell, la portaveu d’USTEC diu: Ernest Maragall no ha fet l’esforç d’escoltar i intentar arribar a un consens amb els sectors, creu que Maragall té una idea de l’educació que no es correspon a l’escola pública, laica i democràtica sinó a ‘models neoliberals que vénen del Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional.

USTEC ha d’imposar-se als partits polítics que representen als ciutadans? Són els sindicats els que han de decidir quin model educatiu ha de tenir Catalunya?

Això serà com la vaga dels autobusos de Barcelona.

8 respostes a “Xantatge al Parlament?”

  1. a 15 set. 2008 a les 1:32 Anna

    Crec que aquest tema és prou complex. Per un costat els governs fan continus canvis de plans educatius i cap d’ells acaba de funcionar (potser és perquè cap d’ells té temps d’arrelar), i per l’altre costat a vegades és difícil saber si els mestres, com a comunitat, es manifesten i vetllen pels seus interessos o pels dels alumnes.

  2. a 15 set. 2008 a les 2:34 enriccanela

    Anna,
    Jo crec que se’ls ha d’escoltar, però em sembla demagògic dir que la llei tendeix a ‘models neoliberals que vénen del Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional.
    Hi ha un tuf de corporativisme enorme.

  3. a 15 set. 2008 a les 8:56 Estudiant

    Doncs a mi em sembla que té raó. Les lleis d’educació no formen part dels programes electorals. Només hi apareixen propostes com eliminar els barracons, però no apareix pas a costa de que s’eliminaran, pot ser augmentant els impostos o fent que l’escola amb barracons es digui C.E.I.P. Les campanes-Wintertur. Per molt que representin la voluntat de votants que no volen barracons en cap moment assabentats de quines mesures es pendran per dur-ho a terme.

    Corporativisme, si.
    Neoliberalisme, també.

  4. a 16 set. 2008 a les 8:35 enriccanela

    El tema dels barracots és vell i sempre s’ha criticat, va més ràpid el creixement dels estudiants que l’aprovació dels projectes i desenvolupament de les obres. Està planificat, més o menys, però es fa tard.

    Sempre s’eliminen amb pressupost públic i no hi ha més manera de fer créixer el pressupost que amb els impostos (l’Estat) i en la cas català, disposant d’una poporció més gran dels diners que genera Catalunya. No cal ni dir a costa de què, tothom sap que els diners sortiran del pressupost. Qualsevol votant mínimament informat sap això, el que no sap és que es retallarà per fer-ho. Pots estar ben segur que no hi ha cap empresa tan estúpida com per voler ficar-se a construir escoles barracot. No va per aquí. El tema és que passa amb la concertada i si els ajuntaments poden gestionar escoles. És un model que a un país on l’educació va tan malament com a Finlàndia funciona. Les escoles són del municipi i es gestionen de forma independent. Res a veure amb el neoliberalisme. Si això passa com queden els sindicats? Aquesta és la qüestió.

     

  5. a 16 set. 2008 a les 2:20 Anna

    coincideixo amb que la frase que remarques és dura i sospitosa, jo discrepava més aviat en el to general de l’article. Crec que des dels ministeris no s’ha establert un rumb clar en educació, simplement es fan posant pegats i fent cops de timó cada vegada que es canvien els consellers o que surt un informe PISA. Tot i que com deia, també desconfio dels sindicats de mestres.

  6. a 16 set. 2008 a les 3:10 enriccanela

    Anna,
    Coincideixo. El ministeri està posant pegats. Jo crec, pel que conec, que Maragall vol fer de debò una millora del sistema. ja saps, crec, que no és del meu partit i per tant no soc sospitós de partidisme, ni tampoc soc neoliberal tot i que crec que la lliberat d’un comença on acaba la de l’altre. Dit això, l’educació ha de ser, intento usar amb cura la paraula, en el sentit de donar als més capacitats allò que requereixen i als menys també. Vol dir fer diferències, altrament no som justos. Complicat. Sort que no soc conseller d’Educació.

  7. a 26 set. 2008 a les 2:20 Luther Blisset

    Tu vas ser el que ens va dir als estudiants d’art que si teniem fred als barracons fessim guardiola, que no possarieu ni un duro en calefacció?

    Espero que palmis, cabronàs

  8. a 26 set. 2008 a les 4:42 enriccanela

    No crec. Recordo el que vaig dir, però no és tema.
    estàs content per haver aconseguit el teu moment de glòria en escriure això? ja veus que no ho esborro, llàstima que no posis el nom per tal que algun esporàdic lector et conegui.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació