Cal reformar la LOU


Enric I. Canela

Fa una estona acabo de publicar Declaracions de Cristina Garmendia al Consell d’Universitats.

A rel d’això crec que es oportú fer una reflexió sobre la possibilitat d’assolir aquests objectius amb l’actual sistema de govern de les universitats i amb una organització pròpia del segle XIX.  La meva conclusió, fa temps que ho dic, és que cal canviar la Llei que regula les universitats, la LOU de forma profunda.

Per fer-la i recolzar la meva posició he agafat les declaracions del president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Ángel Gabilondo, de fa uns dies a Santander en la Trobada Alternatives i propostes per a la governabilitat de les universitats, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo ( 1, 2 i 3). Gabilondo és un home prudent i intel·ligent, parla en nom dels rectors, i diu coses que els rectors, encara que les pensin, no sempre s’atreveixen a dir dins les seves universitats.

Va dir Gabilondo que la governabilitat de les universitats és un assumpte molt interessant que està originant un debat polèmic i desafiador i que no es limita a com s’han de triar els càrrecs o a quin ha de ser la composició dels òrgans de diercció, sinó que es tracta de tenir una concepció d’universitat flexible, àgil i activa. Si volem una Universitat competitiva i oberta les formes de govern actuals mereixen modificar-se.

Va apuntar la possibilitat de portar a terme una modificació més substancial de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU). Les universitats espanyoles es van manifestar contra la LOU i finalment van pactar una modificació en assumptes determinants. En referència a l’Estratègia Universitat 2015 del Govern central, va dir que ara l’experiència va indicant que es pot precisar una nova modificació per dotar a les universitats d’instruments de decisió més àgils i flexibles.

El que se sol·licita a totes les universitats i ens està demanant la societat és que no pensem que és immillorable l’actual forma de govern i busquem la forma d’incorporar noves possibilitats que la millorin. Des de la CRUE tenen la percepció que alguns òrgans de decisió són massa nombrosos. Gabilondo va dir que està obert el debat sobre si l’actual forma d’organització de la universitat és la millor i va advocar per buscar quins han de ser les funcions del Consell Social i integrar-los dintre de les formes del Govern. Aquesta doble organització que hi ha ara a la universitat, amb els consells socials i de govern, i la interrelació que hi ha entre ells, duu que es produeixin recels en alguns casos i, en uns altres, debilitat del consell social. El que hem d’aclarir és quines són les funcions del consell social i integrar-lo dintre de les formes de govern

Cal debatre sobre les funcions dels claustres de les universitats, els consells de govern, els consells socials, les fundacions i fins i tot sobre l’activitat sindical.

En qualsevol tipus de gestió, no només en la de les universitats, cal transparència que permeti la interlocució i la reclamació. Ocupar un lloc de responsabilitat exigeix sensatesa, però també que es creïn les condicions perquè no es pugui dir, jo no he estat, no ha estat cosa meva. Les decisions de govern es dilueixen i es comparteixen tant que acaba no havent responsabilitat. Ha d’haver una democràcia responsable i aposta per buscar un millor govern de les universitats, sense que s’elimini la democràcia. Opina que l’elecció de rectors o a la composició dels òrgans de direcció de les universitats és un assumpte de tanta complexitat que cal fugir de la demagògia o de les consignes. El debat fonamental no és com es tria al rector, sinó què volem que facin, quins són les seves competències i si confiem en ell o no. Va dir també que els rectors tenen la percepció que els òrgans de decisió són massa nombrosos i al seu judici, això es deu al fet que s’han fet per una forma de representació per estaments.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació