Comentaris a: Els motius d’una vaga

Per: enriccanela

enriccanela — Fri, 19 Sep 2008 14:44:32 +0000

David,
Jo estic d’acord amb el Jordi. En aquest aspecte la LOE no és orgànica i l’Estatut si.
Ell diu més clar que jo el que passa amb molts sindicats.

Per: david de las heras

david de las heras — Fri, 19 Sep 2008 11:59:36 +0000

Hola Enric
Transmeto aquest comentari que m’han fet al meu bloc, crec que és interessant la situació que planteja, i el que està passant ara, per això plantejo el que plantejo.

1.Jordi Perales Says:
Setembre 19th, 2008 at 11:40 am edit
A veurem, anem a pams. Les competències en matèria d’educació són plenes a Catalunya des dels inicis de la descentralització cap a les autonomies que es va produïr a primers dels 80.
Arribats aquí, cal dir que la Generalitat (tots els organismes que la componen), també ha de complir aquelles lleis orgàniques que regulen qualsevol aspecte (fins i tot el propi Estatut és una llei orgànica).
Seria desitjable que la Generalitat, en tant que administració amb competències plenes en matèria d’Educació (permeteu-me que posi educació amb majúscula) reguli allò que li sembli més adequat. I que ho intenti fer amb el màxim de suport polític i social.
Sobre el paper dels sindicats, tot i estar afiliat a un, em comença a cansar aquest paper d’immobilisme. Els sindicats, sobretot els de classe, mai han estat tant immobilistes com ara.
Jo, com a docent, vull que se m’avaluï, que es creï una avaluació clara i que tothom sàpiga i respecti les regles de joc perquè a dia d’avui, ningú les sap i es produeixen els fets que comentes (amiguisme, repetició d’avaluacions inútils, etc),.
En 12 anys (ja sé que molts diran que són pocs anys, ja ho sé) donant classe he vist moltes injustícies, moltes! Però mai ningú s’ha posat a avaluar sèriament la feina que jo he fet. Estic molt tranquil amb lo que he fet, amb les hores que hi he dedicat, la formació que he rebut i impartit, les publicacions que he fet, el material didàctic que he creat i publicat. I no estic disposat a que, fins d’aquí 32 anys (que serà quan en tingui 65) ningú no m’avaluï sèriament.
I per suposat, aquesta avaluació ha de suposar, per pròpia definició, una presa de decisions. No vull que ningú s’arrepengi en el treball que jo pugui haver fet per a viure de meravella. El meu treball és meu, i de ningú més!
Qui treballi i faci la feina, que continuï treballant, i qui es columpiï, que el fotin al carrer, com a tots els treballs!

Per: enriccanela

enriccanela — Fri, 19 Sep 2008 10:49:46 +0000

Benvolgut José Martin,
T’agraeixo el comentari ben argumentat. Com suposo saps, jo no soc professional de l’àmbit, però m’hi interesso i intento que s’aportin opinions constructives. El David en sap més que jo. Ho viu. I veig que tu també.
Cert que molts serveis s’han externalitzat perquè el sistema funcionarial surt car i està molt mal organitzat. L’estat i Catalunya en l’àmbit que podia van perdre una oportunitat a començaments dels anys 80, justament per la impopularitat d’una reforma que hagués afectat a un gran nombre de treballadors.
La LEC no ho argumenta però es llegeix entre línies i saben com pensa Maragall està molt clar que vol mantenir un sistema públic amb gestió externalitzada, tot el que sigui possible. Garcia Barea explicava això molt bé.
Jo si discrepo en un punt sobre el que dius. Els sindicats tenen tota la legitimitat democràtica en el seu àmbit, la defensa dels drets dels treballadors, són una organització de treballadors, mentre que el Parlament, no els polítics, tenen la de tot el poble.
També trobo lògic que el sindicats estiguin contra una llei que afecta algunes de les coses que defensen.
Cert que tot el que pot fuig de l’escola pública, especialment en segons quins llocs. Jo ho dic sense amagar-me. Si tingués fills en edat escolar no els portaria a la pública. I si per qüestió de punts no pogués optar per una concertada, faria el que fos per pagar una privada no concertada.
Jo ironitzo sobre l’assemblea perquè estic fart de les assemblees. En el meu àmbit, no a l’escola, n’he viscut moltes i no hi crec, crec en els moviments que serveixen per canviar els representants (polítics), crec en les assemblees de barris, etc. però no crec que una part del col•lectiu social, sense legitimitat social (en el sentit ampli) pugui afectar la marxa de tota una societat.
Jo crec que s’haurien de debatre d’una forma oberta cadascun dels punts. Això si m’interessa. Fer conscient a la societat dels problemes als que s’enfronta amb una societat amb una educació deficient. M’hi apunto. Al que no m’apunto és a la mescla sistemàtica i demagògica que a vegades es fa amb aquests manifestos.
Es farà una vaga i ningú sabrà ben bé per què.
Soc un defensor del sistema públic, però el que han aportat els sindicats no ha anat a millorar aquest sistema. I em sap greu.
Discutir que no hagi d’haver direcció amb autoritat a les escoles em sembla una barbaritat, igual que m’ho sembla que les seleccions de personal (no l’habilitació) es facin com es fan. Hi ha qüestions d’idoneïtat que no es mesuren per punts des de la Via Augusta.
El debat és molt interessant, ens motiva el mateix, la qualitat del sistema públic, però no crec que amb l’esquema de funcionariat espanyol mai no es resolgui. Per això defenso opcions que crec poden millorar l’educació. Soc optimista per naturalesa però no hi veig sortida. Trist. Si algú em convenç que es pot fer quelcom…

Per: Jose Martín

Jose Martín — Fri, 19 Sep 2008 10:04:07 +0000

El David de las Heras m’ha recomanat aquest article que trobo força interessant perquè condensa el corrent d’opinió afí al govern.
Tots els serveis públics s’han anat privatitzant i, els de Benestar Social, que mai han estat gestionats públicament, són un exemple de precarietat laboral pels seus treballadors (assistència a la gent gran i disminuïts, educadors del lleure…). El que és obvi és que és molt més econòmic per l’administració. Ara bé, la LEC no s’argumenta des d’aquesta òptica per què seria molt impopular.
Els polítics deslegitimen els representants sindicals quan tots dos tenen la mateixa legitimitat democràtica, ens agradi o no. Per tant, és lògic que l’escola pública es mostri en contra d’una llei que veu en el model concertat l’exemple a seguir. I, no ens enganyem, avui per avui, tothom que pot, amb la hipocresia per endavant, fuig de l’escola pública (cau d’immigrants) cap a l’escola concertada. Hi ha molts exemples d’aquesta realitat. Per aquest motiu és molt difícil fer conscient la societat, i impossible els mitjans de comunicació i els partits polítics, que s’està qüestionant un model de funcionament democràtic (l’assemblea sobre la que ironitzes) en pro d’un funcionament més propi d’una gran empresa privatitzada (Telefònica, Fecsa, Renfe o la Sanitat madrilenya) d’un dels pilars de la societat i de l’estat del benestar: L’EDUCACIÓ.
Simplement no hi podem estar d’acord.

Per: enriccanela

enriccanela — Fri, 19 Sep 2008 05:36:18 +0000

David,
El tema no és si pot manar un altre. El tema és si podrà seguir i si manarà.
És el concepte d’autoritat real. Ara és inexistent, com a la universitat. Jo ara soc director, he estat vicerector anys. Un director només serveix per signar papers d’ofici. Una cosa necessària però que no fa que les coss vagin millor.

Per: David de las Heras

David de las Heras — Thu, 18 Sep 2008 21:53:59 +0000

Directors ok, doncs parla de cos de directors. Els directors tal com es planteja no faran res perquè al cap de 4 anys pot manar algú altra de l’escola.

Per: enriccanela

enriccanela — Thu, 18 Sep 2008 21:31:35 +0000

És que estic d’acord amb molt del que dius. Jo no veig cap contradicció en el tema dels funcionaris docents, la disposició addicional 8a ho deixa clar. En què dependrà de Madrid?
El tema dels metges és una altra història, la millora quan es va fer el canvi, època Trias a Sanitat, va ser espectacular.
La inspecció s’ha de resoldre, esclar, però s’ha de trencar el cercle i la LEC és un camí. Com que està malament, no fem res?
Evidentment deixes clar que la vaga així no va enlloc. Una vaga social és impossible, menys amb ls explicacions que donen els sindicats. Només les entenen ells.
I em sembla que ho dic clar, admiro l’abnegació de la majoria dels mestres, però el sistema no es bo. Si posem els 11 millor porters de futbol alineats junts per formar equip, em sembla que no guanyaran. No és un problema dels mestres, és sistema, equip i direcció, per això defenso les direccions i els incentius. Llegiré que hi dius.

Per: David de las Heras

David de las Heras — Thu, 18 Sep 2008 20:31:41 +0000

També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionat.

La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.

No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestre pleguem! si es fa ha de ser una vaga social

El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASAR En fi aquest comentari és tan llarg que vaig un post també d’això. A veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos. Una abraçada
David
pd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.