Desestabilitzar amb el català


Enric I. Canela

Esther Armora escriu a l’ABC un article que titula Les universitats catalanes no escolten al Govern i cap no exigirà el nivell C de català. Diu així:

El nou curs acadèmic arrenca oficialment avui i cap de les universitats de pes de Catalunya no té intenció d’aplicar estrictament l’ordre de la Generalitat d’exigir el nivell C de català als professors estrangers o d’altres comunitats que aspirin a tenir un contracte fix.

L’exigència parteix d’un document aprovat pel consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el passat dia 11 de juny, en el qual s’insta als centres acadèmics que exigeixin el nivell C -preveu la capacitat d’usar el català per comunicar-se satisfactòriament, de forma oral i escrita- a tots els docents de fora (altres països o altres comunitats) als que es faci contracte permanent.

L’ordre apunta algunes excepcions. Per exemple, la que el professorat visitant, emèrit o el que desenvolupi una activitat acadèmica honorària quedi exempt d’aquest requisit. Així mateix, els rectors podran eximir d’aquesta obligació als docents en funció d’alguns condicionaments com la temporalitat de l’estada, de les seves tasques acadèmiques i de si imparteixen les seves assignatures en una tercera llengua. Als professors temporals se’ls donarà un període màxim de dos anys per tal que acreditin el citat nivell.

Malgrat tots els matisos, la majoria dels centres no comparteixen la idea que no es pugui optar a una plaça fixa sense presentar el justificant de català. La UPF, una de les més bel·ligerants, té clar que mai ho ha demanat ni ho demanarà.

«No ho demanarem mai» «En aquesta universitat mai hem sol·licitat als professors de fora, siguin estrangers o d’altres comunitats, que demostrin que parlen perfectament el català. Ni ho hem demanat ni tenim intenció de demanar-ho mai», van precisar a aquest diari fonts d’aquesta universitat. El rector de la Pompeu Fabra va ser un dels que va advertir en el seu moment sobre els possibles efectes perniciosos d’aquesta mesura. Al seu entendre, aquesta exigència pot frenar la contractació de professorat forà. Precisament en aquest centre, el percentatge de professors estrangers ha descendit lleugerament des del curs 2002-2003, passant de representar el 12,75% del total de professors a un 10,6% en el curs 2006-2007

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser altre dels centres que va qüestionar l’ordre del govern autonòmic. Fonts pròximes a aquest centre van indicar que en determinats sectors acadèmics es tem que l’exigència pugui afectar negativament a la contractació de professorat no nadiu, que en aquests últims anys ha crescut progressivament, passant dels 17 contractats en 2005 a un total de 67 en 2008. També ha augmentat la contractació de docents d’altres comunitats. En concret, s’ha passat dels 51 de fa tres anys a un total de 93 el passat curs. La Autònoma no té intenció d’exigir el nivell C als professors que demanin plaça permanent. Els donarà a tots, com fins a ara, un marge de dos anys perquè acreditin el coneixement de la llengua a través del canal que ells prefereixin.

A la Universitat de Barcelona (UB), una de les més exigents en aquests últims anys en coneixement de català, tampoc s’han pres l’ordre al peu de la lletra. La vicerectora de Professorat, Maria Victòria Girona, va confirmar en declaracions a ABC que el centre començarà classes exigint el mateix que exigiria fins a ara. Al professorat que opti a una plaça fixa se li demanarà aquest curs que acrediti un nivell de coneixements «no tan estricte com el nivell C», que validarà el Servei de Política Lingüística del centre, i els temporals tindran dos anys per a acreditar-ho. Així mateix, es donarà als rectors la possibilitat d’eximir de la mesura als docents que creguin oportú. «Malgrat prendre’ns-el de debò no és una exigència tan dràstica com la de demanar d’entrada el nivell C», va reconèixer Girona. A la UB, la xifra de professors estrangers i d’altres comunitats també ha augmentat des de 2005.

Bé, aquest diari té una especialitat en embolicar la troca. S’avorreixen i tornen a insistir en el mateix. El 21 de juny vaig escriure Segons quin talent no el vull. Jo no sé si aquesta setmana els del diari ABC han preguntat el mateix als rectors, ho dubto, però tot això ja ho deien aleshores, alguns mitjans digitals ja han “picat” i en parlen. Ja no insistiré en el tema, el diari o pamflet el que pretén, com fa sovint, és embolicar les coses en el tema lingüístic. Caldrà que fem una col·lecta per tal de regalar-los entrades per anar a veure al Boadella.

Es curiós que a llocs com Zurich demanin alemany, a Quebec francès, a Alemanya alemany. Fins i tot m’he trobat anuncis en que demanen el noruec a Noruega. No són radical i acostumen a deixar dos anys. No sé on anirem a parar.

6 respostes a “Desestabilitzar amb el català”

  1. a 22 set. 2008 a les 6:41 Andreu

    La intolerància jacobina espanyola segueix com en temps del franquisme. Les lleis que no els hi agraden no les compleixen i ja està. Es trist, tanmateix, que sigui el rector o gent del rectorat d’una universitat pública catalana qui agafi la torxa d’en Boadella sobre aquest tema.

    Que vol dir: mai ho demanarem? Però que s’han cregut?
    Que les lleis no són d’acompliment si no els hi semblen bé?

    Si volen que recorrin jurídicament, però les normes vigents a complir-les.

    I com molt bé dius, Enric, tothom entén, per sentit comú, que donar un trimestre un cop, o dos cursos, no ha de comportar ni fer-ho en espanyol ni fer-ho en català. Però el professorat habitual, i amb un ampli termini com el que esmentes de 2 anys, i nomes el nivell C, i tant, que l’han de complir.

    Ja són ganes d’embolicar les troques, però no es pot renunciar a fer complir les normes vigents, les que siguin, amb la flexibilitat racional que calgui, però o són normes o no són res.

    I un pais sense normes ni lleis, no té ni seguretat jurídica, ni llibertat ni democràcia.

    Gràcies, Enric, per fer-nos saber l’abast d’aquest nou front de “quintacolumnistes divins”.

    Cordialment,
    Andreu

  2. a 22 set. 2008 a les 8:00 enriccanela

    Andreu,
    Algunes universitats no han demanat mai el català, la UB fa molts anys que l’aplica, potser 10. Amb “suavitat” això si, l’aplicació mé somenys rígida depèn del rector que hi hagi.
    Només cal mirar les seves tendències polítiques.
    Salutacions cordials.

  3. a 22 set. 2008 a les 9:20 david de las herass

    Els mestres i professors no universitaris ens demanen el nivell C i als universitaris no quina vergonya!!!!

  4. a 22 set. 2008 a les 9:42 enriccanela

    David,
    Igual no ha de ser. Quan “fitxes” un investigador o professor d efora, no és el mateix que quan és d’aquí. Normalment el busques per alguna cosa. L’autonomia és completa en això. No l podem exigir el primer dia, però si es queda a temps complet cal exigir que conegui la nostra llengua.

  5. a 24 set. 2008 a les 10:03 David

    Enric,

    En referència al comentari anterior, igual sí és en el sentit en què a un professor funcionari se li apliquen tots els privilegis d’aquest col·lectiu. Per tant, si volen ser funcionaris se’ls ha d’aplicar exactament els mateixos requisits bàsics que a la resta.

    I ara un altre tema. Per què serà que a llocs on només cerquen l'”excel·lència”, només surten als diaris per casos de mobbing o temes similars?

  6. a 24 set. 2008 a les 12:24 enriccanela

    David,
    Per ser professor universitari a Catalunya cal saber català. I punt.
    Hi ha dos casos, però. Un és el del professorat que es regeix per la llei de l’Estat. En aquest cas estem els catadràtics d’universitat i els titulars d’universitat. En l’altre, llei catalana, estan el catedràtic LUC i els agregats i la resta del personal contractat temporal (no hi ha cas). En el segon cas s’ha de complir el que determini la Generalitat i els rector poden dir missa, però cal que la Generalitat legisli bé, cosa que no ha fet. En el primer cas, la cosa és relliscosa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació