Finançament: no fem comedia


Enric I. Canela

Una dada bastant òbvia sobre el finançament autonòmic la publica La Vanguardia. Diu: Per a l’opinió pública espanyola, per exemple, el dictamen és bastant clar: gairebé la meitat dels consultats -un 46%- pensa que l’actual sistema de finançament beneficia a Catalunya. I només el 24% opina que aquest model perjudica al Principat. Contràriament, a Catalunya les opinions són ben diferents i amb un grau de consens aún més gran encara: el 72% dels catalans creu que l’actual sistema de finançament perjudica a la seva comunitat, i només el 10% es mostra convençut que la beneficia.

És el fruit esperat de la política anticatalana practicada per interessos electorals pel PP i el PSOE durant molts anys. Intoxicar, juguen sistemàticament al policia bo i el policia dolent.

Mentre la bajanada del dia ha correspost al conseller Castells. Diu VilaWeb que Antoni Castells, ha reclamat avui a CiU que pacti aviat una proposta única de finançament amb el govern i que deixi de donar ‘ultimàtums’. Per aconseguir l’entesa, Castells creu que la federació ha de renunciar a fixar una xifra d’ingressos sobre el finançament en la proposta unitària dels partits catalans. ‘No es pot anar a negociar amb el govern espanyol encadenats a una xifra’, ha dit.

No he vist res més lògic, exigir al partit majoritari que doni carta blanca al Govern per tal que faci el que li doni la gana. Si es vol pactar, s’ha de saber que es pacta, no?

En aquest cas, el PSC ofegat vol “recollir” la meitat del que la societat civil considera mínim i embolicar a CiU en aquesta desfeta. El que ha de dir el conseller Castells és que un oferta per sota dels 3.800 milions seria una presa de pèl i prou.

Si vol acord ha de pactar una xifra, en secret si vol, i amb el vist-i-plau dels socis de Govern.

Ja n’hi ha prou!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació