Manca de respecte al català


Enric I. Canela

Escriu un estudiant a La Vanguardia: Erasmus i el català.

Cada cop que, a la facultat d’Econòmiques de la UB, el professor pregunta, el primer dia de l’assignatura, si hi ha algun alumne estranger d´Erasmus, ja friso. I és que quan això passa, la probabilitat que pugui fer classe en el meu idioma, el català, comença a trontollar…

Paraules textuals del catedràtic avui, 17 de setembre: “Por deferencia a esta alumna (la única que ha aixecat el braç), haremos la clase en lengua castellana”. No és el primer cop que em passa en els tres anys de carrera que he fet, i em temo que no serà l’últim. Hi ha professors que, com el d’avui, ja d’entrada pregunten pels alumnes estrangers per canviar d’idioma astutament. Segueix la carta i la denúncia.

Jo no faig això. Segueixo dient que és una il·legalitat. L’idioma de Les classes s’anuncia prèviament i és obligatori fer la classe en la llengua programada. L’estudiant hauria d’anar al Síndic de Greuges de la UB per denunciar aquest incompliment. Hi ha massa gent que no respecte ni les normes i molt menys la nostra llengua.

6 respostes a “Manca de respecte al català”

  1. a 23 set. 2008 a les 11:10 Ismael

    Fa més de deu anys ja era així (a la UAB). Cada inici de curs pendent dels erasmus per si canviaven a la llengua oficial. Perquè sembla que una era més oficial que l’altra.

  2. a 23 set. 2008 a les 3:56 enriccanela

    Ismael,
    Això és culpa dels estudiants catalans. Simplement cal dir que la classe esta programada en català i que s’ha de fer en català. La norma obliga.

  3. a 25 set. 2008 a les 9:10 alumne

    Com a persona bilingüe al 95%, on el 5% que manca l’atribueixo al fet que tinc més facilitat per a una llengua que per a l’altra, tinc 2 preguntes:
    – Què es fa quan tots els grups d’una assignatura estan programats en una de les dues llengües?
    – Què es fa quan al professor no li han preguntat abans de fer pública la programació de grups la llengua en què voldria fer la classe?

  4. a 25 set. 2008 a les 10:41 enriccanela

    Res pecte a la segona pregunta és molt fàcil en el cas de la UB. No conec prou les altres. És obligació fer-ho constar i de fet així és fa. Quan s’entra en el programa de l’assignatura.
    La primera té mala resposta, hi ha casos en què només hi ha un grup, sempre hi haurà algú que no li agradarà la decisió del professor. Problemes pocs. Jo la veritat és que no n’he tingut mai cap. Insisteixo, qualsevol persona pot saber amb què es trobarà.

  5. a 28 set. 2008 a les 3:04 alumne

    La segona no és tan fàcil quan no tots els professors omplen el seu GRAD, però estic d’acord que amb un mínim de disciplina i respecte no hauria de ser cap problema per ningú. Si un professor vol fer una classe en una llengua, no entenc per què vol fer constar una altra als alumnes.

    Quant als casos d’un grup únic, jo només he presenciat un problema. Ja fa uns anys, veritablement vàrem tenir un parell d’erasmus a classe. Ells vàren dir que no entenien el català, enlloc de la programació s’havia dit en quina llengua es faria l’assignatura, i el professor va intentar donar les classes en castellà. I dic va intentar perquè li costava, i cada 10 minuts anava tornant al català, enrecordant-se dels erasmus, tornant al castellà, etc. Al final les classes van ser en català. Suposo que els erasmus, els dies que venien a classe, tindrien prou amb les fòrmules que s’escrivien a la pissarra…

    D’altra banda, aquest tipus de problema típicament es localitza en uns estudis de grau, on la disputa és entre les dues llengües oficials a Catalunya. Però hi ha un altre entorn on les circumstàncies poden esdevenir encara més complicades: els postgraus. L’any passat em vàren explicar que a una assignatura de màster, en el seu únic grup, vàren coincidir un estranger que només podia parlar anglès, trilingües locals i un bilingüe local que no parlava anglès. Intersecció lingüística nul·la, i sense previ avís per al professor, que comptava (amb bona fe) amb adaptar-se al públic.

    Si volem tenir universitats intensives en recerca, amb una fracció elevada d’estudiants estrangers als postgraus, ens haurem de pensar bé què hi fem. I més tenint en compte els baixíssims nivells mitjos d’idiomes dels nostres graduats. Perquè quin sentit té que una universitat limiti l’accés al coneixement als ciutadans que la paguen amb els seus impostos, per culpa de les deficiències del sistema educatiu al que han estat sotmesos? Com altres cops, el problema no comença a la universitat… (I si esperem atraure a estudiants de postrau estrangers de primer nivell, amb l’avís que hauran d’aprendre dues llengües locals per poder subsistir, no sé si n’atraurem gaires…)

  6. a 28 set. 2008 a les 7:08 enriccanela

    Alumne,
    Encertat comentari. Els postgraus de nivell, internacionals, hauran de ser en anglès, aquest és l’únic futur. En el món es competeix en anglès. El futur de les nostre suniversitats no passa per atreure estudiants llatinoamericans. És vol atreure estudiants asiàtics. En espanyol? Fa riure.
    Els estudiants hauran de saber que la lingua franca és l’anglès. I els seus pares.
    en el cas del grau, s’ha de fer constar la llengua i no canviar. No hi ha miracles. Jo no canvio la llengua.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació