Enric I. Canela
Avui s’han presentat per part del govern espanyol els Pressuposto Generals de l’Estat per al 2009 (i 2). Uns pressupostos molt restrictius. Segons el projecte legislatiu aprovat pel Consell de Ministres, la despesa pública total augmentarà en 2009 el 3,3 per cent.
Cristina Garmendia, ha considerat suficient la dotació del ministeri de Ciència i Innovació, tot i que no creixerà respecte a l’exercici previ. Ha dit que el pressupost per a universitats, recerca i innovació no disminuirà.
La ministra ha comentat, a causa de la conjuntura, els de l’any que ve seran uns Pressupostos restrictius, que no tenen res a veure amb els de la legislatura anterior, quan les polítiques de ciència i recerca van arribar a experimentar augments anuals de l’15%
La inversió pública en aquest àmbit està ja a la mitjana europea per la qual cosa ara correspon intensificar l’esforç del sector privat per assolir l’objectiu d’igualar la seva aportació a la de les administracions.
En els últims dos anys, segons la ministra, la inversió privada en Recerca, Desenvolupament i Innovació avança amb taxes superiors al 2%.
Ja es preveia que això no aniria bé. La ministra vol transmetre un optimisme, està bé, però encara el sector públic ha d’estirar molt, malgrat que digui que la inversió pública ja està a la mitjana europea. La qüestió és situar-se a la zona dels països més desenvolupats, encara que sigui a la cua. Altra cosa, si a sobre la inversió privada és inferior, és anar endarrere.
La mitjana europea no està gaire malament, “ja és alguna cosa, venint d’on venim”… Però on som respecte de la mitjana de l’Europa dels 15? Quin és el pes de la recerca pública al total de la recerca, a Espanya i a Europa? A quina distància estem de les mitjanes al sector privat? Considera l’UE que el seu % del PIB destinat a recerca és satisfactori? I quina és la posició d’Espanya respecte d’Europa en inversió en educació superior (que no és inversió en recerca, i que també corre a càrrec del seu ministeri)?
Crec que si la ministra contestés aquestes preguntes, a ningú li agradaria sentir que no creixerem.
Alumne,
Tens raó. En aquesta línia va el meu comentari. Estem lluny encara en la majoria dels països que indiques. He donar referències en altres comentaris.
Només cal mirar Education at a Glance 2008 al que em vaig referir no fa gaire. O l’informe Bruegel.
El que passa és que la pobre ministra i Rubiralta, s’han trobat amb un any de pena.