Enric I. Canela

Després d’una campanya de deu dies, les eleccions es disputaran el proper 6 de novembre entre Dídac Ramírez, el “continuista” Josep Samitier, el “rupturista” Marià Alemany, i el catedràtic de Filosofia, Norbert Bilbeny. Imagino que els adjectius entre cometes els ha posat el candidat Dídac Ramírez que ha fet aquests declaracions.

Els candidats més votats passaran a una segona ronda que se celebrarà el 11 de novembre, jornada que decidirà qui dirigeix la UB i el seu incipient procés d’adaptació a Bolonya.

Llegeixo que Dídac Ramírez, candidat a rector de la UB, ha dit que convertirà el dèficit de 20 milions d’euros anuals de la universitat en una oportunitat.

Ha apuntat que la crisi s’ha de convertir en una oportunitat i ha matisat que ho farà a través de la racionalització de la despesa i l’increment d’ingressos propis de la universitat, com per exemple augmentant el nombre de patents.

Ha dit que no és el millor moment per a què les administracions públiques aportin diners a les universitats, però confia que el Govern no proposarà un retall de pressupostos com succeeix a la Comunitat de Madrid.

Ramírez ha concretat que la universitat haurà de fomentar la innovació i situar-se en el mercat perquè les empreses acudeixin a ella per tal de formar professionals. En aquest sentit, ha anunciat la creació del Comissionat d’Afers Econòmics que, si guanyen, dirigirà el professor en Econòmiques Gonzalo Bernardos.

El candidat ha assegurat que el rector en funcions, Josep Samitier, no aconsegueix més ingressos perquè no presenta un programa atractiu, i ha criticat que el dèficit de la universitat – que serà en total de 100 milions d’euros acumulats – s’ha finançat amb romanents, i no per la via de l’endeutament.

S’ha preguntat, d’on sortiran els 20 milions d’aquest any? Ha dit: No se sap, però ha assegurat que quan els romanents s’acabin, la situació s’agreujarà.

Una altra de les propostes del candidat és implicar els estudiants en el procés d’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que la candidata a vicerectora de docència, Amèlia Díaz, va resumir amb la frase: Us escoltarem.

Díaz ha matisat que donarà suport als alumnes en la conciliació de la vida laboral, social i d’estudiant, i que el rectorat actuarà com a acompanyant del procés Bolonya.

La candidata ha avançat que en els propers anys arriba el veritable treball, i que a base de no crear angoixes, s’establirà un procés d’informació cap als estudiants sobre totes les implicacions del nou marc universitari.

Entre altres punts, Ramírez també ha destacat el seu objectiu d’orientar la universitat cap a un model científico-humanista. En aquest sentit, el lema de la campanya és Farem UB, que neix de les inicials dels cinc propòsits: finançament, autonomia, responsabilitat social, excel·lència i el model científico-humanista.

Ramírez ha reprès avui la proposta d’adaptar els títols a tres anys de grau més dos de màster com es va discutir en un primer moment a nivell ministerial. Avui les titulacions espanyoles s’adaptaran amb quatre anys de grau més un màster.

Acabarem [implantant] amb el tres més dos perquè el quatre més un genera tensió interna, no s’aguanta i ha pronosticat que hi haurà un canvi en el Ministeri.

Tot això mereix un comentari: L’única reducció de la despesa que pot permetre disminuir el dèficit és la reducció de la partida de les retribucions. Seria interessant on proposa fer la reducció. Seria bo que es veiés qui, fins ara, ha aportat més a les jubilacions incentivades i quina seria la conseqüència d’aquesta política per la recerca i si és la proposta i l’hem d’assumir. Augmentar els ingressos propis és possible i necessari, però no a curt termini. El 20 milions que preveu aquest any, se sap d’on sortiran: d’enlloc. És normal que el dèficit s’hagi finançat amb el romanent perquè hagués estat absurd, havent tresoreria recórrer a l’endeutament, però té raó ramírez, evidentment si el dèficit creix ja no serà possible aquesta opció. La UB està gairebé en fallida.

Fins que no hi hagi un canvi de model d’ingressos – despesa no hi haurà re a fer. Per moltes mesures internes que es prenguin és impossible eliminar la totalitat del dèficit. Evidentment encara ho és més eliminar el dèficit acumulat i això és quelcom que ha d’assumir l’administració sinó vol arruïnar la primera universitat de l’Estat en tots el rànquings universitaris.

Els comentaris sobre la convergència europea estan bé. Amb tot, escoltar als estudiants i acompanyar-los no ens eximeix d’adaptar els plans d’estudi al procés de Bolonya, complint la llei i el que han acordat els diferents centres. Els estudiants han estat escoltats, el que passa és que els que es queixen no han utilitzat cap “canal normal”. Si més no és el que he viscut aquests darrers mesos al meu centre. En això no es poden fer concessions, escoltar si, però fer complir els acords.

Em sembla que Samitier no ha presentat cap programa, ni atractiu ni no atractiu. Caldrà llegir que proposa. En tot cas, criticar la feina feta per Samitier en aquests mesos de transició no toca i menys relacionar al rector en funcions amb el dèficit. Se’l pot criticar, si es creu oportú, com a vicerector de Rubiralta, però no com a rector.

Explicar el dèficit que té la UB és molt fàcil, té uns orígens ben definits: una convocatòria de places al 2002, crec, sense els recursos per fer-la, l’eliminació de les divisions amb la multiplicació de la despesa i increment de despesa de personal amb augments de categories i salaris que m’abstinc de comentar. Hi ha més coses, errades, segur, però em sembla que comparativament amb els fets esmentats són la xocolata del lloro. De tot això, ni Ramírez ni Samitier en tenen cap culpa. Això si, un dels quatre se n’haurà d’enfrontar. Espero els programes, de com reduir la despesa vull sentir concrecions i xifres.

2 respostes a “La campanya a les eleccions al rectorat de la UB ha començat”

  1. a 16 oct. 2008 a les 8:35 Ariel

    No comparteixo la diagnòsi que el Dr. Canela fa de les causes del dèficit. La desaparició de les Divisions no va multiplicar la despesa sinó que la va reduir. La convocatòria de places calia fer-la per evitar que la imminent entrada en vigor de la LOU amb l’habilitació (que s’ha demostrat nefasta) paralitzés promocions i estabilitzacions d’un nombre important de professors. El Dr. Canela sap perfectament que la veritable causa del dèficit de la UB és que el finançament de la Generalitat pel sistema universitari català es distribueix sense tenir prou present el pes de la recerca (entra amb una ponderació massa petita) en l’activitat de les universitats catalanes (a diferència del que succeeix en altres comunitats autònomes) i també les anomenades “despeses induïdes de la recerca”.

  2. a 16 oct. 2008 a les 9:30 enriccanela

    Ariel,
    Estic d’acord amb què el sistema de finançament de la UB no és just a Catalunya. Començo per aquí, però una comparació elemental, més enllà de Catalunya i salvant les distàncies de la mida, mostren que la UB no és ni de lluny una universitat tan mal finançada. Podem fer comparacions amb les universitats que més publicacions fan a l’Estat i quin és grau de cobertura del finançament autonòmic. No només hem de fer la comparació amb la UPF, podem mirar altres universitats.
    Les despeses induïdes per la recerca podrien explicar una part del dèficit però no un dèficit d’aquesta magnitud. Ho sé molt bé. El dèficit de la UB comença a aparèixer en el moment en que es fa efectiva, pressupostàriament, l’augment de plantilla. No discuteixo la necessitat moral de plantejar una convocatòria de places per a la promoció i estabilització del professorat però si que abans de fer-se calia assegurar com s’obtindrien els recursos necessaris i em temo, com més tard es va veure, que no es va fer o es va fer malament.
    Un principi elemental de pressupostació diu que no es pot estirar més el braç que la màniga.
    Per altra banda, les divisions. Quants nivells 27 del PAS hi havia abans i després? Com s’han gestionat els recursos humans? Només cal mirar les memòries que per cert, abans eren més explícites.
    Podem estar o no d’acord, discutir si són conillers o llebrers, però el perill ja els tenim a sobre.
    En tot cas això seria la par explicativa però cal mirar el futur, crec que el canvi de tendència difícilment es produirà i que francament, veig impossible augmentar els ingressos en la magnitud del dèficit i impensable reduir el capítol I. Veig negra la situació. M’agradaria veure aquests dies propostes de projecció econòmica que expliquin les solucions ja que, en última instància, tot depèn de com es resolgui aquest greu problema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació