Enric I. Canela

La signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, al que ja vaig referir-me ahir a El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació aprovat i signat, ha generat força informació a la premsa. La Vanguardia escriu: El pacte per la ciència neix sense recursos, Apostem per la innovació, i Montilla i Mas exhibeixen unitat contra la crisi, Expansión publica Arrenca el pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, ABC escriu El Goevrn aprova el pla nacional per a la recerca sense dotació pressupostària, El Mundo diu El pacte per la innovació se signa amb intenció de revisar-lo al 2009.

Anant a aspectes del contingut dels diaris, em quedo amb una crítica, en el to, mesurat habitual, que fa La Vanguardia: D’altra banda, el procés seguit fins a la consecució del pacte convida a una certa inquietud. Molts dels catalans experts en política científica no han participat en el comitè que l’ha elaborat. Ni Andreu Mas-Colell, proper secretari general del Consell Europeu de Recerca. Ni Joan J. Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques. Ni Rolf Tarrach, expresident del CSIC i actual rector a Luxemburg. Ni Jordi Camí, artífex del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Ni Enric Banda, exdirector de la Fundació Europea per a la Ciència. Són indiscutibles autoritats internacionals en la matèria, però només han estat consultades. Certament té raó

Assenyalo també qie Trina Milan fa al seu bloc una valoració positiva però diu que el pressupost s’ha d’acomplir i que Josep Romeu al seu bloc diu que ningú no es podia negar a signar-lo però que neix portat per un Govern sense credibilitat i que costarà guanyar-la. Són alguns comentaris que he llegit.

I que penso? La Vanguardia ho recull exactament a partir de declaracions de científics: Tanmateix, el document no aclareix com s’aconseguirà que els pressupostos de R+D evolucionin segons aquestes previsions. A banda de la manca de compromisos financers, els científics també critiquen que el text final -88 pàgines en les quals es detallen 26 reptes i 131 compromisos- és massa extens per ser operatiu. “Hauria estat més eficaç un document de dues pàgines en les quals es resumeixen set o vuit compromisos bàsics i irrenunciables.

Les coses són simples. Un pacte massa llarg al meu gust, sense pressupost, però em quedaré amb la part més positiva, amb una esperança. Molt millor tenir aquest pacte que no tenir-lo, per altra banda agafo unes paraules del conseller Huguet, molt encertades, el Pacte blinda coses fetes.

Felicitem-nos, malgrat tot, pel fet que la ciència, la recerca, estan ara a l’agenda del Govern, més que mai. S’han assolit uns compromisos, ara ens toca a tots fer que s’acompleixin. Estem massa acostumats els ciutadans d’aquest País, i els d’aquest Estat, a què els compromisos polítics no valguin per a res. Ara no pot passar. Espero veure algun gest significatiu en el proper pressupost. Aviat en parlarem.

2 respostes a “Els ecos d’una signatura, la del PNRI”

  1. a 23 Oct 2008 a les 7:19 trina

    Enric,
    aquest és el tema, quedar-se amb el que es pot fer, aconseguir amb voluntat el que hem de fer que és innovar. No és fàcil, ni el Pacte és el que solucionarà tot, però sense Pacte segur que era més difícil. Al menys alguns volem que així sigui.
    Una abraçada

  2. a 23 Oct 2008 a les 8:02 enriccanela

    Trina,
    Jo crec que tenir Pacte és bo, però discrepo en el model del que s’ha pactat, crec que un Pacte ha d’incloure les essències i no mil obvietats, potser els de ciències pensem sempre així, en l’essencial estem d’acord.
    El que ja és més delicat és signar un pacte sense diners. Això no és discrepància, fa por. I segur que més greu li sap al conseller que a mi.
    Una abraçada

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació