Enric I. Canela

Abans he publicat una entrevista de Cristina Garmendia en un article que titulava . Cristina Garmendia diu que calen més recursos privats per a la universitat.

De fet la ministra de Ciencia e Innovación (i 2) ja havia dit a primers d’octubre que el finançament de les universitats en funció dels reptes que tenen per al futur és absolutament insuficient i la millor manera de solucionar és reconèixer-ho. També que aquest dèficit de finançament de la universitat espanyola és degut a la gran mancança de la iniciativa privada, que es si situa a un nivell del 3%, és a dir, entre set i dotze punts per sota de la mitjana europea i 27 punts menys que la nord-americana.

No deia res de la insuficiència de finançament de l’Administració pública.

4 respostes a “A voltes amb el finançament de la universitat”

  1. a 26 Oct 2008 a les 9:17 Elies

    bonic moment per a confiar amb la captació de recursos privats…

    en fi, realment allò de que la realitat no t’espatlli un bon titular és aplicable als polítics. Deixes anar la cagadeta o l’argument -inqüestionable però irreal- i endavant.

    Com quan aquí el gran Huguet va fer aquell viatge iniciàtic a Finlàndia i l’home ja volia aplicar les receptes finlandeses. Que la realitat d’un i altre país no tinguin res a veure… un detall menyspreable.

  2. a 26 Oct 2008 a les 9:43 enriccanela

    Elies,
    És el moment ideal. De fet tenim empreses fent cua per fer de mecenes.
    La teoria és fantàstica però els propers tres anys demanarem almoïna.
    Ara deu viure en un iglú
    Records
    Enric

  3. a 27 Oct 2008 a les 8:13 Gustau

    Enric, en cas d’exisitir no creus que és millor el finançament públic al privat? Lliure de contraprestacions, amb l’obtenció de beneficis de cara a l’Estat, amb una direcció de la recerca des dels organisme públics i interessos “generals”…?
    I el finançament públic, si l’hem tingut fins avui, només cal que l’exigim de veres per seguir-lo tenint.

  4. a 27 Oct 2008 a les 8:36 enriccanela

    Gustau,
    Si la universitat s’ha d’implicar en la recerca amb interès industrial sense la participació de la indústria no funcionaria.
    L’Estat ha de finançat tota i dic tot la pura, bé deixo a banda els possibles mecenatges, per exemple La Caixa o el BBVA fan coses.
    L’aplicada menys. El que passa és que el dèficit no és com diu la ministra, és doble, part públic i part privat. Fins que no s’impliqui el privat poca transferència hi haura.
    deia un company que els universitaris podem dissenyar un vidre amb une spropietats determinades però no necessàriament decidir si serà per cendrers o ulleres.
    Els sistemes mixtes, malgrat el que diguin els antisistema, són els que aporten més beneficis socials. I aix´`o no és prostituir-se (per si algun lector em malentèn).

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació